Diferència entre les revisions de "Burundi"
m Text reemplaça - 'acord ' a 'acort ' |
|||
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''Republika y'u Burundi''<br />''République du Burundi''<br />República de Burundi | | nom_oficial = ''Republika y'u Burundi''<br />''République du Burundi''<br />República de Burundi | ||
| image_bandera = | | image_bandera = Flag of Burundi.svg | ||
| image_escut = | | image_escut = Coat of arms of Burundi.svg | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = | | image_mapa = Burundi (orthographic projection).svg | ||
| lema_nacional = "Ubumwe, Ibikorwa, Iterambere" ([[kirundi]]) ''Unité, Travail, Progrès'' | | lema_nacional = "Ubumwe, Ibikorwa, Iterambere" ([[kirundi]]) ''Unité, Travail, Progrès'' {{fr}}<br />''Unitat, Treball, Progrés'' | ||
| himne_nacional =''[[Burundi bwacu]]'' | | himne_nacional =''[[Burundi bwacu]] '' | ||
| capital =[[ | | capital =[[Gitega]] | ||
| capital_població = | | capital_població =132.367 hab. (2020) | ||
| capital_coord. = 03_03_S_30_00_E 3º03'S,30º00'E | | capital_coord. = 03_03_S_30_00_E 3º03'S,30º00'E | ||
| ciutat_principal =[[Buyumbura]] | | ciutat_principal =[[Buyumbura]] | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| còdic_ISO = 108/BDI/BI | | còdic_ISO = 108/BDI/BI | ||
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] | | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
'''Burundi''', oficialment '''República de Burundi''', és una chicoteta nació ubicada en la regió dels [[grans llacs d'Àfrica]] en [[Àfrica Oriental]] que [[Estat sense litoral|carix d'eixida al mar]]. Llimita al nort en [[Ruanda]], [[Tanzània]] al sur i est i en la [[República Democràtica del Congo]] a l'oest. El seu tamany és menor als 28.000 km i té una població estimada d'aproximadament 8.700.000 habitants. La seua capital és [[Bujumbura]]. Encara que és un país sense litoral, part de la frontera occidental llimita en el [[llac Tanganyika]]. | '''Burundi''', oficialment '''República de Burundi''', és una chicoteta nació ubicada en la regió dels [[grans llacs d'Àfrica]] en [[Àfrica Oriental]] que [[Estat sense litoral|carix d'eixida al mar]]. Llimita al nort en [[Ruanda]], [[Tanzània]] al sur i est i en la [[República Democràtica del Congo]] a l'oest. El seu tamany és menor als 28.000 km i té una població estimada d'aproximadament 8.700.000 habitants. La seua capital és [[Bujumbura]]. Encara que és un país sense litoral, part de la frontera occidental llimita en el [[llac Tanganyika]]. | ||
Els pobles [[Twa]], [[Tutsi]] i [[Hutu]] han ocupat el país des de la seua formació fa cinc sigles. Burundi fon governat com un regne pel poble Tutsi durant més de doscents anys. No obstant, a l'inici del [[sigle XX]], [[Alemanya]] i [[Bèlgica]] | Els pobles [[Twa]], [[Tutsi]] i [[Hutu]] han ocupat el país des de la seua formació fa cinc sigles. Burundi fon governat com un regne pel poble Tutsi durant més de doscents anys. No obstant, a l'inici del [[sigle XX]], [[Alemanya]] i [[Bèlgica]] varen ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es convertiren en una colònia europea coneguda com [[Ruanda-Urundi]]. | ||
L'antic nom del país era ''Urundi-Ubrundi-Bruwanda''. Urundi és l'abreviació de "Urundi Rwanda" ("L'atra Ruanda"), tal com les forces colonials [[Bèlgica|belgues]] solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguage [[bantu]] [[Kirundi]]. | L'antic nom del país era ''Urundi-Ubrundi-Bruwanda''. Urundi és l'abreviació de "Urundi Rwanda" ("L'atra Ruanda"), tal com les forces colonials [[Bèlgica|belgues]] solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguage [[bantu]] [[Kirundi]]. | ||
L'inestabilitat política ocorreguda en la regió degut a diferències entre els Tutsi i els Hutu, va provocar una guerra civil a mijan sigle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'[[ | L'inestabilitat política ocorreguda en la regió degut a diferències entre els Tutsi i els Hutu, va provocar una guerra civil a mijan sigle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'[[Iglésia catòlica]], el 8% és [[musulmà]] i el percentage restant és [[animiste]] o pertany a unes atres denominacions cristianes. | ||
Burundi és un dels [[Annex:Països per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món.<ref name="xlix">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlix.</ref> El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del [[VIH]]/[[SIDA]]. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El [[cobalt]] i el [[coure]] són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són [[sucre]] i [[café]]. | Burundi és un dels [[Annex:Països per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món.<ref name="xlix">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlix.</ref> El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del [[VIH]]/[[SIDA]]. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El [[cobalt]] i el [[coure]] són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són [[sucre]] i [[café]]. | ||
== Govern i Política == | == Govern i Política == | ||
Encara que l'èlit política dels tutsi han governat el país durant sigles, | Encara que l'èlit política dels tutsi han governat el país durant sigles, despuix de l'última reforma constitucional de l'any [[2005]] un hutu, [[Pierre Nkurunziza]], fon triat com a president. | ||
== Idiomes == | == Idiomes == | ||
| Llínea 72: | Llínea 68: | ||
== Organisació polític-administrativa == | == Organisació polític-administrativa == | ||
[[ | [[File:Burundi Provinces (before 2015).png|left|thumb|250px|<center>Mapa de les províncies</center>]] | ||
Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen | Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen devall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" /> | ||
{| | {| | ||
| | | | ||
| Llínea 103: | Llínea 99: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
[[ | [[File:By-map.jpg|thumb|200px|<center>mapa de Burundi</center>]] | ||
Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m. | Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m. | ||
| Llínea 114: | Llínea 110: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu | Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu devall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acort en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2§ion=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" /> | ||
L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]]. | L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]]. | ||
| Llínea 121: | Llínea 117: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
[[ | [[File:Burundi-Demography.jpg|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Burundi</center>]] | ||
[[ | [[File:Karuzi Burundi goats.jpg|thumb|200px|left|Grup de dònes burundeses criant cabres]] | ||
Cap a [[2009]], la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. <ref name="cia" /> <ref name="xlix" />Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia.<ref name="xlix" /> molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En [[2006]], [[Estats Units]] va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.<ref>Kaufman, Stephen. [http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/October/20061017183816esnamfuak0.9061396.Html U.S. Accepting Approximately 10,000 Refugees from Burundi]. October 17, 2006. [[U.S. Department of State]]. Retrieved on June 30, 2008.</ref> | Cap a [[2009]], la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. <ref name="cia" /> <ref name="xlix" />Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia.<ref name="xlix" /> molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En [[2006]], [[Estats Units]] va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.<ref>Kaufman, Stephen. [http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/October/20061017183816esnamfuak0.9061396.Html U.S. Accepting Approximately 10,000 Refugees from Burundi]. October 17, 2006. [[U.S. Department of State]]. Retrieved on June 30, 2008.</ref> | ||
| Llínea 129: | Llínea 125: | ||
=== Religió === | === Religió === | ||
Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l' | Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l'Iglésia Catòlica la de major representació, en el 65%. Practicants protestants i anglicans componen el 5% restant. S'estima que un 23% dels habitants s'adherix a creences tradicionals indígenes; i alguns d'estos grups tradicionals indígenes prometen cures per al VIH/SIDA, ademés d'aliments. La població musulmana ronda el 10%, i la major part d'estos viuen en àrees urbanes. Els [[sunites]] són majoria entre els musulmans, i el restant és [[chiita]].<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90085.Htm U.S. Department of State]</ref> | ||
=== Salut === | === Salut === | ||
| Llínea 135: | Llínea 131: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
[[ | [[File:Gitega drums.JPG|thumb|right|<center>Tambors gitega</center>]] | ||
La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn | La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn a soles es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.<ref>[http://www.Cp-pc.ca/english/Burundi/eating.Html Eating the Burundian Way]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> | ||
L'[[artesania]] és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La [[cistelleria]] és una artesania difosa entre els artistes burundesos.<ref>Levin, Adam. ''The Art of African Shopping''. [[Cape Town]], [[South Àfrica]]: Struik, 2005. P. 36. ISBN 9781770070707</ref> També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues. <ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Burundi Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> | L'[[artesania]] és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La [[cistelleria]] és una artesania difosa entre els artistes burundesos.<ref>Levin, Adam. ''The Art of African Shopping''. [[Cape Town]], [[South Àfrica]]: Struik, 2005. P. 36. ISBN 9781770070707</ref> També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues. <ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Burundi Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> | ||
| Llínea 142: | Llínea 138: | ||
El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref> | El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref> | ||
[[ | [[File:Le Match.jpg|thumb|left|Fútbol en Burundi]] | ||
El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref> | El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref> | ||
| Llínea 149: | Llínea 145: | ||
Trawicky, Bernard and Ruth Wilhelme Gregory. ''Anniversaries and Holidays''. [[Chicago, Illinois]]: American Library Association. P. 110. ISBN 0838906958</ref> En [[2005]], el govern va decretar que el [[Eid al-Fitr]], una celebració [[islàmica]], era considerada festa pública.<ref name="Burundi celebrates Muslim holiday">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4402974.stm Burundi celebrates Muslim holiday]. [[BBC]]. November 3, 2005. Retrieved on June 30, 2008.</ref> | Trawicky, Bernard and Ruth Wilhelme Gregory. ''Anniversaries and Holidays''. [[Chicago, Illinois]]: American Library Association. P. 110. ISBN 0838906958</ref> En [[2005]], el govern va decretar que el [[Eid al-Fitr]], una celebració [[islàmica]], era considerada festa pública.<ref name="Burundi celebrates Muslim holiday">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4402974.stm Burundi celebrates Muslim holiday]. [[BBC]]. November 3, 2005. Retrieved on June 30, 2008.</ref> | ||
Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'[[homosexualitat]]. Les persones que se troben culpables d'haver | Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'[[homosexualitat]]. Les persones que se troben culpables d'haver tengut relacions en individus del mateix sexe corren el risc de passar entre dos i tres anys en la presó, i han de pagar una multa que ronda entre els 50.000 i 100.000 francs burundesos. [[Amnistia internacional]] ha repudiat esta acció, prenent-la com una violació a les obligacions de Burundi baix el marc de les lleis regionals i internacionals, inclús contra la constitució del país, que assegura el dret a la privacitat.<ref>http://www.samesame.com.au/news/international/3952/Bittersweet-Change-In-Burundi.Htm Bittersweet Change In Burundi, Christian Taylor, SameSame.Com.Au</ref> | ||
=== Educació === | === Educació === | ||
| Llínea 160: | Llínea 156: | ||
! Nom en valencià | ! Nom en valencià | ||
! Nom local | ! Nom local | ||
! | ! Referències | ||
|- | |- | ||
| [[1 de giner]] | | [[1 de giner]] | ||
| Llínea 220: | Llínea 216: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref|2}} | {{listaref|2}} | ||
{{Traduït de|es|Burundi}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Burundi}} | |||
* [http://www.fao.org/countryprofiles/index.asp?lang=es&ISO3=BDI Perfils de països de la FAO: Burundi] | |||
* [http://www. | |||
{{ | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria:Països]] | |||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Burundi]] | |||