Diferència entre les revisions de "Vanguardisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:The Love of Zero, 35mm film Robert Florey1928.jpg|thumb|“The ero” («L'amor de Zero»), una película de Robert Florey (1927).]]

El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.

Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[~~segle~~ XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

== Context històric ==

Llínea 7:

Llínea 8:

El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.

~~Així~~ es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].

Aixina es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].

Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:

:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que ~~després~~ continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''

:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que despuix continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''

:::([[Louis Aragon]], poeta francés).

Llínea 18:

Llínea 19:

Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]].

La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[~~segle~~ XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.

La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[sigle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.

Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.

Llínea 34:

Llínea 35:

* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el ~~salt~~ perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el bot perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)

Llínea 52:

Llínea 53:

* [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.

* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per ~~mij~~ de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.

* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mig de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.

* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].

Llínea 58:

Llínea 59:

* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].

* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|~~paisage~~]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].

* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].

* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.

Llínea 90:

Llínea 91:

== Referències ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Vanguardes| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[Archiu:The Love of Zero, 35mm film Robert Florey1928.jpg|thumb|“The ero” («L'amor de Zero»), una película de Robert Florey (1927).]]
 El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.
-Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[segle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.
+Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.
 == Context històric ==
@@ Llínea 7: / Llínea 8: @@
 El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.
-Així es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].
+Aixina es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] en [[Rússia]].
 Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:
-:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que després continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''
+:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que despuix continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''
 :::([[Louis Aragon]], poeta francés).
@@ Llínea 18: / Llínea 19: @@
 Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]].
-La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[segle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.
+La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[sigle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.
 Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.
@@ Llínea 34: / Llínea 35: @@
 * [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.
-* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.
+* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el bot perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.
 * Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)
@@ Llínea 52: / Llínea 53: @@
 * [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.
-* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mij de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.
+* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mig de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.
 * Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].
@@ Llínea 58: / Llínea 59: @@
 * [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].
-* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|paisage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].
+* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].
 * [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.
@@ Llínea 90: / Llínea 91: @@
 == Referències ==
 {{Referències}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Avant-garde art}}
 [[Categoria:Vanguardes| ]]