Diferència entre les revisions de "Vanguardisme"
mSense resum d'edició |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:The Love of Zero, 35mm film Robert Florey1928.jpg|thumb|“The ero” («L'amor de Zero»), una película de Robert Florey (1927).]] | |||
El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc. | El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc. | ||
Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes. | Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes. | ||
| Llínea 11: | Llínea 12: | ||
Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total: | Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total: | ||
:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que | :''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que despuix continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."'' | ||
:::([[Louis Aragon]], poeta francés). | :::([[Louis Aragon]], poeta francés). | ||
| Llínea 34: | Llínea 35: | ||
* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments. | * [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments. | ||
* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el | * [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el bot perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica. | ||
* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.) | * Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.) | ||
| Llínea 52: | Llínea 53: | ||
* [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home. | * [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home. | ||
* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per | * [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mig de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés. | ||
* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]]. | * Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]]. | ||
| Llínea 58: | Llínea 59: | ||
* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]]. | * [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]]. | ||
* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)| | * [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]]. | ||
* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució. | * [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució. | ||
| Llínea 90: | Llínea 91: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Avant-garde art}} | |||
[[Categoria:Vanguardes| ]] | [[Categoria:Vanguardes| ]] | ||