Diferència entre les revisions de "Catí"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]]. | |||
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
| Llínea 53: | Llínea 55: | ||
* '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]]. | * '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]]. | ||
* '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. | * '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
* '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]]. | * '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]]. | ||
* '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. | * '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. | ||
* '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria. | |||
Apart de palaus i cases senyorials n'hi han atres coses d'interés per al visitant: | |||
* Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí | * Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí | ||
* Escut de la Casa de l'Abadia | * Escut de la Casa de l'Abadia | ||
* Escut de l'antic hospital | * Escut de l'antic hospital | ||
* Escut nobiliari de la Casa dels Sans | * Escut nobiliari de la Casa dels Sans | ||
* Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan | * Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan | ||
* Escuts de l'Iglésia | * Escuts de l'Iglésia | ||
* Recint Amurallat | * Recint Amurallat | ||
* '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques. | |||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
* '''Iglésia parroquial'''. | * '''Iglésia parroquial'''. L'Iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]], una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o ''Prigó d'[[Avinyó]]'', el més antic de quants es conserven en el [[Regne de Valéncia]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població. | ||
* '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. | * '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. | ||