Diferència entre les revisions de "Muralla àrap de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de Valéncia, per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.

Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], [[Valéncia]] es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el sigle XII i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.

== Orige ==

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref>

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref>

Després l'atac bereber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.

Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.

Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), ~~Valencia~~ era una de les ~~mes~~ grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.

Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Llínea 23:

*'''[[Porta Bab al-Qantara]]'''

Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres de Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

*'''[[Porta Bab al-Hannax]]'''

Llínea 71:

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

*A la primavera del 1065 va arribar a Valéncia [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.

*A la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.

Un poeta musulmà relata el que succeïx:

Llínea 88:

:Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.

:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de Valéncia, per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.
+La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  és una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], per el net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restes menors.
-Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], [[Valéncia]] es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
+Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]]'', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
-La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el sigle XII i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.
+La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant mes de un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova seguint un perímetro major.
 == Orige ==
-El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>
+El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>
-Després l'atac bereber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
+Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
-Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valencia era una de les mes grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.
+Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.
 Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.
@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 *'''[[Porta Bab al-Qantara]]'''
-Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres de Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.
+Situada aproximadament on hui en dia es troben la [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.
 *'''[[Porta Bab al-Hannax]]'''
@@ Llínea 71: / Llínea 71: @@
 Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.
-*A la primavera del 1065 va arribar a Valéncia [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.
+*A la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.
 Un poeta musulmà relata el que succeïx:
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 :Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.
-:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
+:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
 :Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.