Diferència entre les revisions de "Liubliana"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ljubljana (51206831086).jpg| | [[Archiu:Ljubljana (51206831086).jpg|300px|thumb|Vista panoràmica de Liubliana.]] | ||
'''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs. Des de 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797. | '''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs. Des de 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797. | ||
Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. | Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. | ||
El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži | El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži Plečnik firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat. | ||
Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. | Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. | ||