Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 314:

==== Época contemporànea ====

~~Al començament~~ del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar ~~els~~ parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola ~~va ser~~ molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' és des ~~de llavors~~ despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot ~~plegat~~ era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur~~, car no era pas el mateix d'un poble a l'atre~~.

A la primeria del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

Els canvis socials ~~del començament~~ de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. Ab la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares ~~van prendre~~ la decisió de parlar en francés als seus fills.

Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per a accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, ~~van aparéixer~~ numerosos autors:

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:

* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell ~~va ser~~ el primer a establir:

* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:

** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.

** La llògica antiunitarista.

** ~~Va donar~~ als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.

** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.

** ~~Va recordar~~ la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].

** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].

* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.

* [[Robèrt Lafont]], ~~llingüista~~, historiador de la lliteratura occitana, poeta, ~~novelista~~, i dramaturc.

* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.

* [[Pèire Bec]], ~~especialista~~ de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. ~~Va publicar~~, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, al [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].

* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, ~~va revivar~~ i ~~dinamisar~~ este moviment social. Al mateix temps, la ~~tasca~~ de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, a més de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més jovens.

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir al [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.

=== Situació actual de la llengua ===

@@ Llínea 314: / Llínea 314: @@
 ==== Época contemporànea ====
-Al començament del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' és des de llavors despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'atre.
+A la primeria del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
-Els canvis socials del començament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. Ab la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares van prendre la decisió de parlar en francés als seus fills.
+Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per a accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.
-Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, van aparéixer numerosos autors:
+Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
-* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell va ser el primer a establir:
+* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell fon el primer a establir:
 ** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
 ** La llògica antiunitarista.
-** Va donar als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
+** Donà als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
-** Va recordar la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
+** Recordà la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
 * [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
-* [[Robèrt Lafont]], llingüista, historiador de la lliteratura occitana, poeta, novelista, i dramaturc.
+* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
-* [[Pèire Bec]], especialista de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Va publicar, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
+* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, al [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
 * [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
 * atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]
-Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, va revivar i dinamisar este moviment social. Al mateix temps, la tasca de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
+Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
-L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, a més de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més jovens.
+L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir al [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.
 === Situació actual de la llengua ===