Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 101:

Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, ~~després~~ que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president ~~després~~ de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.

Llínea 112:

Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, continua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i ~~després~~ a octubre de [[2007]], ~~després~~ d'arribar a un acort entre els partits rivals.

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.

El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]].

Llínea 185:

== Deports ==

En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i ~~després~~ quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.

En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.

Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.

@@ Llínea 101: / Llínea 101: @@
 Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.
-Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, després que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
+Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
-Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president després de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
+Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
 Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.
@@ Llínea 112: / Llínea 112: @@
 Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, continua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].
-El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i després a octubre de [[2007]], després d'arribar a un acort entre els partits rivals.
+El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.
 El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]].
@@ Llínea 185: / Llínea 185: @@
 == Deports ==
-En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i després quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.
+En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.
 Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.