Diferència entre les revisions de "Divisió territorial d'Espanya en 1833"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Divisió provincial i regional == | == Divisió provincial i regional == | ||
La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i només en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15. | ||
D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | ||
{{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[ | {{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]], que conserven les seues actuals denominacions''.|:<small>Font: ''Real decret de 30 de novembre de 1833''<ref name=Decret /></small> | ||
}} | }} | ||
[[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatro regnes d'Andalusía.]] | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatro regnes d'Andalusía.]] | ||