Diferència entre les revisions de "Història d'Alemanya" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 47:

L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prusia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prusia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prusia es convertix en [[Alemània]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.

Des de llavors ~~Alemània~~ es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].

Des de llavors Alemanya es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].

A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els cridats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de [[Àfrica]].

En la coronació de [[Guillermo II d'Alemània|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en 1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i ~~Alemània~~ es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En la coronació de [[Guillermo II d'Alemània|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'~~Alemània~~ en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].

En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].

== República de Weimar (1919-1933) ==

@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prusia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prusia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prusia es convertix en [[Alemània]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.
-Des de llavors Alemània es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].
+Des de llavors Alemanya es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].
 A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els cridats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de [[Àfrica]].
-En la coronació de [[Guillermo II d'Alemània|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en 1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemània es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
+En la coronació de [[Guillermo II d'Alemània|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.
-En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemània en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
+En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].
 == República de Weimar (1919-1933) ==