Diferència entre les revisions de "Antònia Vila" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 68:

En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.

En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala.

Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana.

@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana.
+En la tristament famosa sessió plenària de l'ajuntament d'Elig a primers del anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", N'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pantalanistes que [[Quatribarrada|quatribarrada]] en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels "[[Països Catalans]]", per lo que es va queixar a l'alcalde i fon desallojada de la sala.
 Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana.