Diferència entre les revisions de "Argentina" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 124:

Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[~~Paraguay~~]].

Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]].

Han hagut tres corrents colonisadores:

* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del ~~Paraguay~~]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].

* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguai]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].

* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.

* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

Llínea 133:

Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[~~Paraguay~~]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguai]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

@@ Llínea 124: / Llínea 124: @@
 Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].
-Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].
+Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguai]].
 Han hagut tres corrents colonisadores:
-* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
+* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguai]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
 * Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
 * Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].
@@ Llínea 133: / Llínea 133: @@
 Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.
-Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].
+Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguai]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].
 El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]