31 971
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 91:
Llínea 91: + + + +
→Cites
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}
{{Cita|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?
Hi ha un procés en marcha de dissolució de la consciència identitària, i de liquidació de la llengua visible a nivell formal. La lluita pel valencià ignore a terme breu cóm es pot saldar. Pero, com s'estila dir, no pinta be. Un analiste del futur que treballara sobre els guions de reportage de Punt Dos o els llibres (inclosos els de llectura obligada) de Secundària deduiria que lo del valencià era un nom o una alteració perceptiva. Esta és la realitat. Lo demés són eufòries eventuals i inconsciència colectiva. Este és el gran problema de Valéncia, perque el procés d'anexió, ya consentit a nivell de llengua, seguirà a nivell global.|Entrevista a Leopolt Peñarroja (''[[Valéncia Hui]]'', 22.6.2007)}}
{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}
{{Cita|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}