Diferència entre les revisions de "Ficus"
| Llínea 99: | Llínea 99: | ||
* Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus | * Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus | ||
* Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants | * Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/browse/A/Moraceae/Ficus/ Ficus en The Plant List] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | + | * Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1 | |
* Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. ''Annual Review of Ecology and Systematics'', 10, 13–51 | * Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. ''Annual Review of Ecology and Systematics'', 10, 13–51 | ||
* Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. ''Annual Review of Entomology'', 47, 299–330 | * Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. ''Annual Review of Entomology'', 47, 299–330 | ||
Revisió de 16:10 30 jul 2025
| Ficus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Moraceae | ||
| Gènero | Ficus | ||
| Espècie | unes 800-1.000 espècies | ||
El gènero Ficus inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d'elles conegudes pel seu fruit característic, la figa, i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Ficus presenten característiques distintives:
- Fulla: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc.
- Flor: inflorescències especials dites siconis, que contenen flors unisexuals tancades dins d'un receptàcul carnós.
- Fruit: siconi (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible.
- Tronc: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant.
Hàbitat i distribució
Ficus es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com Ficus carica, originària del Mediterràneu occidental i sur-oest asiàtic.
Classificació interna
Les espècies més conegudes i representatives són:
• Ficus carica: figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible)
• Ficus religiosa: figuera sagrada de l'Índia
• Ficus benghalensis: arbre banyan
• Ficus elastica: figuera de caucho
• Ficus sycomorus: sicomor
• Ficus microcarpa: figuera de llorer, usada com ornamental
Sistemàtica i filogènia
Ficus forma part de la família Moraceae i és el gènero més gran dins d'ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero Blastophaga.
Citologia
El número cromosòmic més comú en Ficus és 2n = 26 o 2n = 28, segons l'espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció.
Taxonomia
Ficus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És el gènero tipo de la família Moraceae, coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples.
Etimologia
Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa.
Importància ecològica
Les espècies de Ficus són fonamentals en boscs tropicals, car produïxen fruits abundants que alimenten gran varietat de fauna (aus, primats, rat penats, etc.) durant tot l’any.
Usos
• Fruita comestible (figues)
• Medicina tradicional
• Fusta tova per a usos locals
• Ornamental en parcs i jardins
• Fonts de làtex i fibres
Amenaces i conservació
Moltes espècies de Ficus estan amenaçades per la destrucció d'hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ.
Galeria
Ficus carica
Ficus religiosa
Ficus benghalensis
Ficus elastica
Ficus benjamina
Vore també
Referències
- Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus
- Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants
- Ficus en The Plant List
Bibliografia
- Guillot Ortiz, Daniel. Flora ornamental española: aspectos históricos y principales especies (en castellà). Jolube Consultor Botánico y Editor, 2012-12-01, p. 120. ISBN 978-84-937528-1-1
- Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. Annual Review of Ecology and Systematics, 10, 13–51
- Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. Annual Review of Entomology, 47, 299–330
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ficus.
Wikispecies té un artícul sobre Ficus.
