Diferència entre les revisions de "Catedral de Jaén"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 153: | Llínea 153: | ||
=== Sala Capitular i Sagristia Major === | === Sala Capitular i Sagristia Major === | ||
[[ | [[Archiu:Catedral Jaén SCapitular-Retablo.JPG|thumb|200px|[[Retaule]] de Sant Pere d'Osma a la Sala Capitular]] | ||
Ambdues cambres van ser projectades i dirigides per [[Andrés de Vandelvira]] i es troben sobre l'antic Panteó, actualment Museu de la catedral. | Ambdues cambres van ser projectades i dirigides per [[Andrés de Vandelvira]] i es troben sobre l'antic Panteó, actualment Museu de la catedral. | ||
| Llínea 182: | Llínea 182: | ||
També destaquen les nomenades «obres menors», obres realisades en [[Alabastre (mineral)|alabastre]], [[coral]], [[bronze]], [[forja]] i [[orfebreria]], entre les quals es poden destacar un retaule chicotet de fusta i alabastre renaixentista en el tema de la ''Crucifixió'', un ''Devallament'' d'alabastre inspirat en dissenys flamencs manieristes, el ''Reliquiari de Santa Cecília'',<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/santacecilia.jpg Image del Reliquiari de Santa Cecília] </ref> de fusta de banús en incrustacions de bronze, d'influència italiana, o el [[tenebrari]] <ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/tenebrario2.jpg Image del tenebrari de la catedral de Jaén] </ref> i l'atxera, de ferro repussat i daurat del mestre Bartolomé. | També destaquen les nomenades «obres menors», obres realisades en [[Alabastre (mineral)|alabastre]], [[coral]], [[bronze]], [[forja]] i [[orfebreria]], entre les quals es poden destacar un retaule chicotet de fusta i alabastre renaixentista en el tema de la ''Crucifixió'', un ''Devallament'' d'alabastre inspirat en dissenys flamencs manieristes, el ''Reliquiari de Santa Cecília'',<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/santacecilia.jpg Image del Reliquiari de Santa Cecília] </ref> de fusta de banús en incrustacions de bronze, d'influència italiana, o el [[tenebrari]] <ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/tenebrario2.jpg Image del tenebrari de la catedral de Jaén] </ref> i l'atxera, de ferro repussat i daurat del mestre Bartolomé. | ||
== La Custòdia == | == La Custòdia == | ||
La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va signar el contracte per | La [[Custòdia]] del Corpus Christi actual<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/custodia.jpg Custòdia actual.]</ref> és una rèplica de l'efectuada per [[Juan Ruiz «El Vandalino»]], el qual va signar el contracte per realisar-la l'any [[1533]] i per això es va traslladar a viure a la ciutat de Jaén, on el capítul catedralici li havia posat casa i obrador al costat del convent de la Mercé. | ||
L'obra, | L'obra, realisada en [[plata]], era de planta hexagonal, de sis cossos que anaven disminuint progressivament. Al primer cos, estava colocat el viril sostingut per àngels en un diàmetro d'uns dotze centímetros, rodejat per columnetes en imàgens dels apòstols; al segon cos hi havia tallats àngels juntament en Abraham i Isaac; al tercer, hi havia la image de la Mare de Deu, al quart la de Sant Joan i al quint i sext, en disminució fins a acabar en el coronament del Resucitat. Fea dos metros d'alçada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destruïda durant la [[Guerra Civil espanyola]] l'any [[1936]]. | ||
[[Alexandre de Laborde]], va fer una | [[Alexandre de Laborde]], va fer una resenya de la Custòdia a la seua obra ''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'', de [[1809]].<ref>[http://www.yayyan.com/yayyan/historia%20local/laborde.htm Jaén, per Alexandre-Louis-Joseph de Laborde (1773-1842)]</ref> | ||
== | |||
[[ | == Bules papals == | ||
[[Archiu:Pope Clement VII.JPG|thumb|El papa [[Climent VII]]]] | |||
* '''''Salvatoris Domini''''' | * '''''Salvatoris Domini''''' | ||
El papa [[Climent VII]] ([[1523]]-[[1534]]) va promulgar, l'any [[1529]], a petició del bisbe de Jaén, [[Esteban Gabriel Merino]], | El papa [[Climent VII]] ([[1523]]-[[1534]]) va promulgar, l'any [[1529]], a petició del bisbe de Jaén, [[Esteban Gabriel Merino]], un bulat per mijà de la qual concedia indulgència i absolució a la cofradia, que podia instituir el bisbe, de vint mil homes i vint mil dones honestes, que contribuïren en l'almoina d'un ral de plata i a més, a tots els fidels que visitaren la catedral i es confessaren el [[Divendres Sant]] o el dia de l'Assunció, a més de contribuir a la seua reedificació. Això es concedia perqué | ||
{{cita|''la catedral de Jaén | {{cita|''la catedral de Jaén patix gran detriment en la seua fàbrica i edifici i a més en moltes parts amenaça ruïna.|}} | ||
* '''''Desiderantes''''' | * '''''Desiderantes''''' | ||
Este bulat, expedida per [[Juli III]] el dia 14 de juliol de [[1553]] i solicitada pel bisbe de Jaén, [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmava i concedia noves gràcies a la bula del papa Climent VII. L'original es conserva a l'arxiu de la catedral de Jaén.<ref>Juan Higueras Maldonado. ''Bulario del Archivo-Catedral de Jaén (s. XIV-XX)''. Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, ISSN 0561-3590, núm. 128, 1986, pags. 9-78.</ref> | |||
== Església del Sagrari (Capella del Santíssim) == | == Església del Sagrari (Capella del Santíssim) == | ||
[[ | [[Archiu:Catedral Jaén E19.JPG|thumb|200px|Accés al ''Sagrario'']] | ||
És una edificació adossada a la | És una edificació adossada a la frontera nort de la catedral. El provecte d'esta obra va ser realisat per l'arquitecte madrileny [[Ventura Rodríguez]] l'any [[1764]].La primera pedra va ser colocada el 29 de setembre de 1764 pel bisbe Benito Marín. A la mort de Ventura Rodríguez el [[1785]] es va fer càrrec de les obres el seu nebot Manuel Rodríguez. | ||
La portalada, d'estil [[corinti]], està formada per dos grans columnes i els seus [[capitell]]s són els que sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha l'àtic. Les [[escultura|escultures]] que hi ha sobre la portada són de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau, obres de l'escultor [[Miguel Verdiguier]]. La porta | La portalada, d'estil [[corinti]], està formada per dos grans columnes i els seus [[capitell]]s són els que sostenen l'entaulament sobre el qual hi ha l'àtic. Les [[escultura|escultures]] que hi ha sobre la portada són de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau, obres de l'escultor [[Miguel Verdiguier]]. La porta dòna a una entrada on es troben les que comuniquen en la catedral i en la [[cripta]]. Davant, una atra porta ampla per on s'entra a la capella del Santíssim, en planta elíptica, coberta en [[cúpula]] en 288 hexàgons escultòrics i circulada per 16 columnes també del gènero corinti. | ||
A l'altar major s'hi troba una [[pintura]] de L' | A l'altar major s'hi troba una [[pintura]] de L'Assunció de l'artista [[Mariano Salvador Maella]] i als altars laterals, la Crucifixió i el Martiri de Sant Pere Pascual, tots dos tenen unes mides de 410 X 228 cm. de Zacarías González de Velázquez.<ref> Marqués de Lozoya.. ''Historia del Arte Hispánico''. Tomo IV,p. 516, 1945, Barcelona.</ref> Sota el sagrari, a la cripta, hi ha el ''Crist expirant'' de l'escultor [[Jacinto Higueras]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||