Diferència entre les revisions de "Gaetà Huguet i Breva"
m Text reemplaça - 'historia' a 'història' |
m Text reemplaça - 'la Llengua Valenciana ' a 'la llengua valenciana ' |
||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constanti Llombart]]. '''Gaetà Huguet''' seguix una evolució pareguda a la de [[Constanti Llombart]], fon intim amic d’ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo. | La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constanti Llombart]]. '''Gaetà Huguet''' seguix una evolució pareguda a la de [[Constanti Llombart]], fon intim amic d’ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo. | ||
Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la | Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l’[[Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en Llucena ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació. | ||
Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant). | Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant). | ||
| Llínea 148: | Llínea 148: | ||
* Normes Ortografiques ([[1914]]) | * Normes Ortografiques ([[1914]]) | ||
* Gramatica Elemental de la | * Gramatica Elemental de la llengua valenciana ([[1915]]) | ||
* Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà ([[1921]]) | * Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà ([[1921]]) | ||
* Ortografía Valenciana ([[1932]]) | * Ortografía Valenciana ([[1932]]) | ||