Divisió territorial d'Espanya en 1833
Immediatament despuix de la mort de Fernando VII[1]es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don Carlos María Isidro sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a Francisco Cea Bermúdez, líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als carlistes varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'Espanya en províncies i regions.[2][3] Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de Canàries, que originalment constituïa una sola província.
Per mig d'una simple circular en novembre de l'any 1833, la seua secretari d'Estat de Foment, Javier de Burgos, va crear un Estat centralisat,[4] dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: Navarra, en capital en Pamplona, Àlaba en Vitòria, Guipúscoa en Sant Sebastià i Viscaya en Bilbao). [5]
El proyecte de Javier de Burgos és pràcticament el mateix que el proyecte de 1822, pero sense les províncies de Cartagena, Calatayut, Vierzo i Xàtiva; ademés, atres províncies canvien de nom en canviar de capital.[6]
Divisió provincial i regional
editarLa divisió territorial de Javier de Burgos de l'any 1833 incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 regions històriques que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.
D'esta manera, el decret de Javier de Burgos adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.
Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.[7]
- L'Andalusia , que comprén els regnes de Còrdova, Granada, Jaén i Sevilla, es dividix en les huit províncies següents: Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla.
- El regne d'Aragó, es dividix en tres províncies, a saber: Osca, Terol i Saragossa.
- El principat de Astúries, forma la província d'Oviedo.
- Castella la Nova: contínua dividida en les cinc províncies: Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrit i Toledo.
- Castella la Vella: Àvila, Burgos, Logronyo, Palència, Santander, Segòvia, Sòria i Valladolit.
- Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
- Extremadura: Badajoz i Càceres.
- Galícia ,en les províncies de: La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra.
- El regne de Lleó, es dividix en les províncies de León, Salamanca i Zamora(com Regió de Lleó).
- El regne de Múrcia, es dividix en les províncies de Albacete i Múrcia.
- El regne de Valéncia, en les províncies de: Alacant, Castelló, i Valéncia.
- Pamplona, Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià són les capitals de les províncies de Navarra , Àlava , Viscaya i Guipúscoa .
- Palma de Mallorca és la capital de les Illes Balears .
- Santa Cruz de Tenerife és la capital de les Illes Canàries .
Divisió provincial del Regne de Valéncia
editarL'històric Regne de Valéncia es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la Guerra de Successió de l'any 1707 conforme ho diu Federico Martínez Roda en el seu llibre, titulat: La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (RACV, Valéncia, 2011).
Vore també
editarEnllaços externs
editar- Decreto que divide el territorio español en provincias. 1833.
- La división provincial de Javier de Burgos de 1833 en Páginas didácticas sobre geografía, de Santiago Pastrana.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/División territorial de España en 1833 de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ [1], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.
- ↑ Calle Cea Bermúdez, ABC, 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.
- ↑ Carlos Marichal, Spain, 1834-1844: A New Society (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 et. seq. La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as Cea Bermúdez o Zea Bermúdez.
- ↑ Luis Moreno, Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain, Instituto de Estudios Sociales Avanzados (CSIC) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En anglés.
- ↑ Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en Wikisource;
Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31. - ↑ Jesús Larios Martín. Dinastías reales de España: Geografía política y eclesiástica (1986), Ediciones Hidalguia. p. 48.
- ↑ Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983, tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDecret