Immediatament despuix de la mort de Fernando VII[1]es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don Carlos María Isidro sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a Francisco *Cea Bermúdez, líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als carlistes varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'Espanya en províncies i regions.[2][3] Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de Canàries, que originalment constituïa una sola província.

Map de la divisió provincial i regional de Espanya.

Per mig d'una simple circular en novembre de 1833, la seua secretari d'Estat de Foment, Javier de Burgos, va crear un Estat centralisat,[4] dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: Navarra, en capital en Pamplona, Àlaba en Vitòria, Guipúscoa en Sant Sebastià i Viscaya en Bilbao). [5]

El proyecte de Javier de Burgos és pràcticament el mateix que el proyecte de 1822, pero sense les províncies de Cartagena, Calatayut, Vierzo i Xàtiva; ademés, atres províncies canvien de nom en canviar de capital.[6]

En tot a Don Javier de Burgos correspon més el mèrit d'haver mamprés, dirigit i elaborat una nova divisió provincial d'Espanya el valor i la voluntat política d'haver posat en vigència una divisió anterior com la de 1822 en els retocs i modificacions que va creure oportunes.
Martínez Díez, Gonzalo, Génesis històrica de la província de Burgos i les seues divisions administratives, Aldecoa, Burgos, 1983. ISBN 84-7009-214-6

Divisió provincial i regional

La divisió territorial de Javier de Burgos de 1833 incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 regions històriques que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i només en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter *uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.

D'esta manera, el decret de Javier de Burgos adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.

Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.[7]

El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Viscaya, que conserven les seues actuals denominacions.
:Font: Real decret de 30 de novembre de 1833[8]
 
Els quatro regnes d'Andalusía.

Vore també

Enllaços externs

Plantilla:Wikisource

Plantilla:EL

  1. [1], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.
  2. Calle Cea Bermúdez, ABC, 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.
  3. Carlos Marichal, Spain, 1834-1844: A New Society (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 et. seq. La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as Cea Bermúdez o Zea Bermúdez.
  4. Luis Moreno, Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain, Instituto de Estudios Sociales Avanzados (CSIC) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En anglés.
  5. Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en Wikisource;
    Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.
  6. Jesús Larios Martín. Dinastías reales de España: Geografía política y eclesiástica (1986), Ediciones Hidalguia. p. 48.
  7. Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983, tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Decret