Mniotilta varia

La reinita trepadora (Mniotilta vària) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Mniotilta. És un au migratòria que anida en el nort i est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, illes del Carib i nort i noroest d'Amèrica del Sur.

Archiu:Black-and-white warbler in Prospect Park (06193)2.jpg

reinita trepadora (Mniotilta varia)

Noms comuns

Aparte de reinita trepadora (en Panamà, Perú, Costa Rica, Puerto Rico i Veneçola), se li denomina també cebrita, cebrita trepadora o reinita trepatroncos (en Colòmbia), chipe trepador (en Mèxic), bijirita trepadora (en Cuba), pegapalo (en la República Dominicana), chipe blanquinegro (en Hondures) o reinita rayada (en Nicaragua).

Distribució i hàbitat

Es reproduïx en Canadà des del noeste de la Columbia Britànica, suroest de Territoris del Noroest, nort d'Alberta, centre de Saskatchewan, nort d'Ontario, centre sur de Quebec, i les Províncies Marítimes i Terranova, cap al sur fins al centre-sur d'Alberta, el sur de Saskatchewan, ya en Estats Units, l'est de Dakota del Nort, el centre-este de Minnesota, sur de Wisconsin, centre de Michigan sur de Ontario. En l'est d'Estats Units es reproduïx des de Maine al sur fins a Carolina del Nort, a l'oest fins al centre de Luisiana i el centre-sur de Texas, i al nort fins al suroest d'Oklahoma, este de Kansas, nort de Misuri, sur d'Illinois, centre d'Indiana, nort d'Ohio, i oest de Nova York. També es reproduïx localment en atres llocs del Mig Oest.

En els hiverns boreales migra cap al sur, en Estats Units a lo llarc de la costa des del sur de Carolina del Nort cap al sur per la Florida peninsular i en el surest de Texas, cap al sur per Mèxic, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica fins a Panamà; en el Carib en Anguilla, Antigua y Barbuda, Aruba, Bahames, Barbados, Bonaire, illes Caimà, Cuba, Curazao, República Dominicana, Haití, Dominica, Guadalupe, Jamaica, Martinica, Montserrat, Puerto Rico; Sant Bartolomé; San Martín; Islas Turcas y Caicos, Sant Cristóbal i Nieves i Illes Vérgens; en Amèrica del Sur, des del nort de Veneçola, nort i oest de Colòmbia, fins a Equador, és ocasional en Perú. Es registra la seua presència com vagante hivernal en Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines i Trinitat i Tobago i com a visitant rar i estacionalmente incert en les Illes Feroe, Irlanda i Regne Unit. En el surest de Brasil varen ser registrats visitants ocasionals en 2020 i 2024.

Esta espècie és considerada comuna i abundant en les seues hàbitats reproductius: els boscs caducifolios madurs i de segon creiximent i boscs mixts de caducifolios i coníferes, en una possible preferència pels boscs pantanosos. Durant la invernada ocupa una gran varietat d'hàbitats, des de zones pertorbades de successió primerenca fins a boscs madurs, inclosos boscs humits i secs, aixina com manglarés. Preferix els boscs pero també es troba en zones més obertes, que poden incloure parcs, plantacions, jardins.

Descripció

Els adults medixen entre 11,5 i 12,5cm de llongitut. És un au en ralles negres i blanques; hi ha variacions en el plomall sobre sexe, edat, i época de l'any. El plomall reproductiu del macho és la corona és negra en una àmplia ralla blanca en mig. La ralla supraocular, el anell ocular i la zona malar són blanques, fent contrast en els auriculars, zona loreal i gola, que són de color negre. El coll, la nuca i l'esquena estan rayados en blanc i negre. La coa i les ales són negres en algunes taques blanques en les parts distales, i en cada ala hi ha dos barres blanques. El pit és blanc, en ralles negres en els costats, i la pancha és blanca.

En época no reproductiva, els machos tenen la gola i les parts ventrales blanques, en algunes ralles negres als costats de la gola i pit. Els auriculars són negruzcos, més clars que en l'época reproductiva.

Les femelles són similars als machos en época no reproductiva, pero en els auriculars encara més clars i un rayado menor en gola i pit.

Els jovenils són similars a les femelles, pero en les parts ventrales en cert tinte color davant.

La seua vora és un agut «spik» repetit ràpidament en una llarga série.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie M. vària va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla vària; la localitat tipo donada és: «Jamaica i Sant Dumenge»; restringit per a «Sant Dumenge».

Etimologia

El nom genèric masculí «Mniotilta» es compon de la paraules del grec «mnion» que significa ‘alga’ (per ‘verdet’), i «tillō» que significa ‘arrancar’; i el nom de l'espècie «vària» prové del llatí «varius» que significa ‘variat’, ‘divers’.

Taxonomia

És monotípica. S'han registrat híbrits de la present espècie en Setophaga fusca i Setophaga pensylvanica.