Albalat dels Sorells

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Albalat dels Sorells
Localització d'Albalat dels Sorells respecte del País Valencià.png Escut d'Albalat dels Sorells de fet.svg
Localització d'Albalat dels Sorells respecte de l'Horta Nord.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°32′44″N 0°20′43″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 4,6 km²
Població: 4.110 hab. (2021)
Densitat: 847,82 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46135
Festes majors: 1º dumenge de setembre
Alcalde: José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) (PPCV)
Pàgina web: Ajuntament d'Albalat dels Sorells


Albalat dels Sorells (de l'àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny és pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort. El seu clima és templat.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita en les següents localitats: Museros i Foyos en la província de Valéncia.

Història

Té el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides despuix per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el sigle XIX. A principis del sigle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el sigle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Daniel Ruix Garcés Independent
1983 - 1987 Daniel Ruix Garcés Independent
1987 - 1991 Daniel Ruix Garcés Independent
1991 - 1995 Daniel Ruix Garcés Independent
1995 - 1999 Daniel Ruix Garcés Independent
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 Vicente Jesús Almenar Climent PPCV
2007 - 2011 José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta en una població de 4.110 habitants en l'any 2021 segons el INE.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017 2022
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486 3.708 3.900 4.110

Economia

Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada en les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint en una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que manté la seua independència i presenta uns resultats magnífics.

Monuments

Iglésia d'Albalat dels Sorells
  • Iglésia Parroquial. És del sigle XVIII, d'estil barroc, en una gran cúpula i fontera de pedra; té com titulars als Sants Reixos.
  • Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc despuix de l'any 1480. De planta quadrada, en torres en els ànguls i pati central en galeria i escala descoberta.

Festes locals

  • Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; en este motiu te lloc la Baixada de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.

Accessos

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta en estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons



Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa