Vista panoràmica de Liubliana.

Liubliana​ és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart.​ Despuix de successives destruccions, en el sigle VI es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs.​ Des de l'any 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797.

Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre els anys 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país.

El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži Plečnik firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat.

Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada.

L'Universitat de Liubliana, fundada en l'any 1919, té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en l'any 2004. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), British Council (Regne Unit) o Institut Goethe (Alemanya).

Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting​ i Global Cities Dialogue.​ En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals.

En l'any 2016 va ser premiada en el títul Capital Vert Europea.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Fionn Davenport (2006). Lonely Planet Best of Ljubljana. Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74104-824-7
  • Robin McKelvie, Jenny McKelvie (2005). The Bradt City Guide Ljubljana. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-116-6
  • Thomas Cook Publishing (2008). Ljubljana. ISBN 978-1-84157-963-4

Enllaços externsEditar

Commons

Capitals d'Europa
Andorra la Vella    Amsterdam    Atenes    Belgrat    Berlin    Berna    Bratislava    Brusseles    Bucarest    Budapest    Cardiff    Ciutat de Luxemburc    Ciutat del Vaticà    Copenhague    Chisinàu    Dublin    Edimburc    Erevan    Estocolm    Helsinki    Kíev    Lisboa    Liubliana    Londres    Madrit    Minsk    Mónaco-Ville    Moscou    Nicòsia    Oslo    París    Podgorica    Praga    Pristina    Reikiavik    Roma    Riga    San Marino    Sarajevo    Skopje   Sofia    Tallin    Tbilissi    Tirana    Vaduz    La Valleta    Varsòvia    Viena    Vilna    Zagrep