Diferència entre les revisions de "Manises"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Ribarroja del Turia' a 'Ribarroja del Túria')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de València, en la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.778 habitants (INE 2007) i és famós per la seua ceràmica i per albergar en el seu terme municipal a l'aeroport de València.
+
[[File:Edificio El Arte (Manises).jpg|thumb|350px|Edifici L'Art (Manises)]]
Contingut
+
'''Manises''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
[ocultar]
 
  
    * [[1 Geografia
+
== Geografia ==
          O 1.1 Barris
+
El municipi se situa en l'extrem occidental de l'[[Horta de Valéncia]], en la marge dreta del [[riu Turia]].
          O 1.2 Masies i Caserius
 
          O 1.3 Urbanitzacions
 
          O 1.4 Localitats limítrofes
 
    * 2 Història
 
    * 3 Política
 
    * 4 Demografia
 
    * 5 Economia
 
          O 5.1 La ceràmica de Manises
 
    * 6 Monuments i llocs d'interés
 
    * 7 Festes locals
 
    * 8 Clima
 
    * 9 Noves construccions
 
    * 10 Enllaços externs]]
 
  
Geografia
+
=== Localitats limítrofes ===
 +
Al [[nort]] [[Paterna]], [[oest]] [[Ribarroja del Túria]], [[est]] [[Quart de Poblet]] i al [[sur]] Quart de Poblet
  
Situat en l'extrem occidental de l'Horta de València, en el marge dret del riu Túria.
+
=== Clima ===
 +
D'acort en la classificació climàtica de Koppen, el clima de Manises és semiàrido fret. És un clima típicament mediterràneu pero no en traces molt definides, nos trobem uns [[Estiu|estius]] menys calorosos que en l'interior i uns [[Hivern|hiverns]] considerablement prou més frets que en la costa, en gelades nocturnes en els mesos d'hivern.
  
Des de València, s'accedix a aquesta localitat per carretera a través de la a-3 i la V-11. Per transport públic és també accessible a través de les línies 3 i 5 de Metre València i de la línia 150 de l'autobús Manises/Aeroport.
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Antoni Asunción Hernández
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = Rafael Tos Viala
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Rafael Tos Viala
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Rafael Tos Viala
 +
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_5 = José Alberto Arnal Borrego
 +
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_6 = Enrique Crespo Calatrava
 +
| Partit_6 = [[PP]]
 +
| Alcalde_7 = Enrique Crespo Calatrava
 +
| Partit_7 = [[PP]]
 +
| Alcalde_8 = Enrique Crespo Calatrava
 +
| Partit_8 = [[PP]]
 +
| Alcalde_9 = Enrique Crespo Calatrava
 +
Francisco Izquierdo Moreno
 +
| Partit_9 = [[PP]]
 +
| Alcalde_10 = Jesús Borràs Sanchis
 +
| Partit_10 = [[APM]]-[[Compromís]]
 +
| Alcalde_11 = Jesús Borràs Sanchis
 +
| Partit_11 = [[APM]]-[[Compromís]]
 +
| Alcalde_12 = Javier Mansilla Bermejo
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
Imatge:Linea3metrovalencia.Gif
+
== Demografia ==
 +
Conta en 31.170 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
  
Imatge:Linea5metrovalencia.Gif
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
Barris
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 3.577 || align=center| 4.076 || align=center| 5.010 || align=center| 6.667 || align=center| 7.711 || align=center| 9.173 || align=center| 13.097 || align=center| 19.945 || align=center| 23.975 || align=center| 24.530 || align=center| 25.685 || align=center| 29.717 || align=center| 30.508 || align=center| 30.693 || align=center| 31.170
 +
|}
 +
</center>
  
El Carmen
+
== Economia ==
 +
Manises és conegut per la seua famosa ceràmica i per albergar en el seu terme municipal l'[[aeroport de Manises]].
  
Socusa
+
=== La ceràmica de Manises ===
  
Obradors
+
Al començament del [[sigle XIV]], el [[3 de decembre]] de [[1304]], regnant [[Jaime II]], el senyorio de Manises va ser adquirit per la família Boil, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de [[Màlaga]].
  
Sant Jeroni (Barriada compartida amb el municipi veí de Quart de Poblet)
+
La ceràmica de reflex metàlic junt a la decorada en blava, donaran inclús fama europea a la producció manisiense, i serà solicitada per príncips i pontífexos, i elogiada per numerosos testimonis de l'época.
  
Santa Fèlix
+
Ademés de cobrir les necessitats de la [[Corona d'Aragó|corona aragonesa]], esta ceràmica s'exportava a [[França]], [[Itàlia]], i sobretot, a [[Nàpols]], a on [[Alfons el Magnànim]] sostenia una cort lluenta i luxosa. En ser un gran consumidor de les escurades de [[Paterna]] i Manises, va fer de Nàpols centre d'influència per al restant de corts italianes. També els [[Papa|papes]] [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI|Alejandro VI]] varen solicitar a sovint escurada i [[taulellets]] de Manises per a les sales del [[Vaticà]]. L'exportació es va estendre a [[Sicília]], [[Venècia]], [[Turquia]] i [[Chipre]] i inclús a [[Flandes]] i els països del Bàltic. Els palaus de diverses corts d'[[Europa]] es varen adornar en la ceràmica de Manises, prova d'això són els abundants eixemples d'escurada morisca valenciana que ha deixat l'Història de la Pintura, com pot vore's en obres dels germans Humberto i Jan van Eyck; en la taula central del tríptic Portinari d'Hugo van der Goes, conservat en la Galeria Uffizi de [[Florencia]], o en alguns frescs de la família Ghirlandaio en esta mateixa ciutat.
  
Albereda Park
+
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, chiprans i turcs; posteriorment catalans i mallorquins, que transportaven les [[Rajola|rajoletes]] i diverses peces en tot conte, embaladas en grans tinages o revestits de corda i palla. Del [[Port de Valéncia|Grao de Valéncia]] eixien contínuament naus en esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.
  
San Francisco
+
=== Turisme ===
 +
En Manises es troba el Real Club de Gòlf de Manises, de 9 clots i el [[aeroport]] de [[Valéncia]].
  
Masies i Caserius
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
La Presa La Cova
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
Urbanitzacions
+
* [https://www.manises.es/es Ajuntament de Manises]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Manises INE. Població de Manises]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
La Presa
+
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
Els Pouets
+
==Enllaços externs==
 +
{{commonscat|Manises}}
  
Montemayor
+
{{Municipis de L'Horta Sur}}
  
La Mallà. Es troba 2 km a l'oest de Manises, en direcció a Riba-roja del Túria.
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Localitats limítrofes
 
 
 
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja del Túria, totes elles en la província de València.
 
 
 
Història
 
 
 
No hi ha dades segurs d'una ocupació humana d'aquest terme, anterior a la romanització. D'aquesta època són testimonis, a més d'una moneda trobada en el camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts en el Racó, les restes d'una possible vila rústica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcària d'un metre de diàmetre.
 
 
 
L'origen de la població és musulmana, si bé s'han trobat empremtes de l'època romana. Els musulmans van crear un centre ceràmic molt important que, darrere de la seua conquista, va ser Donat per 1237 pel rei Jaume II d'Aragó a Artal de Lluna, la família del qual va continuar en la possessió fins a finals del segle XIII, que va passar a poder de Pere Boval, majordorm i tresorer de Jaume II. Els musulmans van continuar vivint a Manises, treballant el fang olla, la tècnica del qual van ensenyar als cristians, els quals al seu torn la van perfeccionar.
 
 
 
Política
 
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període Nom de l'alcalde Partit polític
 
1979–1983 Antonio Asunción Hernández PSPV-PSOE
 
1983–1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
 
1987–1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
 
1991–1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
 
1995–1999 Jose Alberto Arnal Borrec PSPV-PSOE
 
1999–2003 Enrique Crespo Calatrava PPCV
 
2003–2007 Enrique Crespo Calatrava PPCV
 
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PPCV
 
 
 
Demografia
 
 
 
Compta amb una població de 31.778 habitants en 2007. Un 6,21% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.
 
Evolució demogràfica de Manises
 
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008
 
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 25.975 27.453 29.897 30.717 31.778 32.983
 
 
 
Economia
 
 
 
La ceràmica de Manises
 
 
 
Cal dedicar un especial capítol a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume I, el senyoriu de Manises va ser adquirit per la família Boval, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.
 
 
 
La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus es va imposar en tot Europa fins fins del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.
 
 
 
Darrere de cobrir les necessitats la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim va voler crear una tall brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un pronunciat centre d'influència per a la resta de talls italianes. Calixt III i Alexandre VI van demanar contínuament a València peces i taulellets per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les talls d'Europa es van enriquir amb la ceràmica manisera. Molts pintors la van reproduir en els seus quadros: així pot veure's en l'obra de Humberto i Juan Van Eyck i en la taula central del tríptic de Hugo Van Der Goes que es conserva en el Museu dels Oficis de Florència. En aquesta mateixa ciutat hi ha uns frescos de Chirlandajo que apareix la pisa morisc-valenciana.
 
 
 
El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, xipriotes i turcs; després catalans i mallorquins, que transportaven els taulellets i diverses peces amb tota atenció, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un imposat per l'eixida d'aquests productes.
 
 
 
Monuments i llocs d'interés
 
 
 
    * Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat en 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser derrocat en 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Mare de Déu del Rosario. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquejant.
 
 
 
    * Museu Municipal. Inaugurat en 1969 i instal·lat en el casalot llegat a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibixen en ell conjunts de taulellets dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de taulellets, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
 
 
 
    * Aqüeducte Els Arcs.
 
 
 
    * Vaig moldre de Vernís o Vaig moldre del Roll de Faitanar.
 
 
 
    * La Casa de la Cultura. Antic convent de les Carmelites.
 
 
 
    * Edifici de l'Ajuntament.
 
 
 
    * Portal de l'antiga Fàbrica de Majòliques Francisco Valldecabres.
 
 
 
    * Ruïnes de l'antic cementeri morisc.
 
 
 
    * Edifici de l'antiga fàbrica de ceràmica l'Art.
 
 
 
    * La Placeta.
 
 
 
 
 
    * Antic edifici de l'Escola de Ceràmica de Manises.
 
 
 
    * Mercats dels Pins i dels Filtres.
 
 
 
    * Parc i Sala d'Exposicions dels Filtres.
 
 
 
    * Carrers comercials i de venda de ceràmica: Riba-roja i Blasco Ibáñez.
 
 
 
    * Camp de golf.
 
 
 
    * Aeroport Internacional de València.
 
 
 
Festes locals
 
 
 
    * Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
 
    * Santa Justa i Rufina: 19 de juliol.
 
    * Setmana Santa, Aquesta ciutat té 4 hermandaddes en la seua setmana santa: Germandat de la nostra Senyora de la Soledad i Jesús del Gran Poder(Els Negres), Germandat de la Flagel·lació del Senyor(Els Rojos), Germandat del Sant sepulcre i cavallers del sant enterrament(Els Morats)i Germandat del nostre pare Jesús de les misericòrdies i María Santíssima Esperanza dels Desamparados(Els Verds)
 
    * Falles del 16 al 19 de març.
 
    * Sant Joan: 24 de juny
 
 
 
Clima
 
 
 
És un clima típicament mediterrani però no amb trets molt definits, ens trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més freds que en la costa, amb gelades nocturnes en els mesos d'hivern. La temperatura mitjana de l'hivern descendix als 4,7 graus (encara que pot arribar als -5Cº o -10Cº en els dies més freds) mentres que a l'estiu ascendix als 24,8 graus (amb pics de 35Cº).
 
Mes Ene Feb Mar Abr May Juny Jul Ago Sep Oct Nov Des Any
 
Mitjana Màx °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
 
Mitjana mín °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
 
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556
 
 
 
Noves construccions
 
 
 
    * Auditori José Sancho. Polèmic auditori que se li ha posat el nom d'un actor amb juís pendents per maltratador de la seua dona.
 
 
 
    * Hospital de Manises. L'hospital privat de Manises comptarà amb un total de 241 llits, de les quals 180 seran habitacions individuals. Sàrria construït i gestionat per Sanitas.
 
 
 
    * Pont. Pont que unirà Paterna i Manises per l'antiga eixida 12. la construcció del qual estava prevista en 9 mesos i porta 3 anys en obres deixant el municipi col·lapsat
 
[[Títul de l'enllaç]]
 

Última revisió del 13:16 4 dec 2023

Edifici L'Art (Manises)

Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

El municipi se situa en l'extrem occidental de l'Horta de Valéncia, en la marge dreta del riu Turia.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

Al nort Paterna, oest Ribarroja del Túria, est Quart de Poblet i al sur Quart de Poblet

Clima[editar | editar còdic]

D'acort en la classificació climàtica de Koppen, el clima de Manises és semiàrido fret. És un clima típicament mediterràneu pero no en traces molt definides, nos trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més frets que en la costa, en gelades nocturnes en els mesos d'hivern.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1991 - 1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Crespo Calatrava PP
2003 - 2007 Enrique Crespo Calatrava PP
2007 - 2011 Enrique Crespo Calatrava PP
2011 - 2015 Enrique Crespo Calatrava

Francisco Izquierdo Moreno

PP
2015 - 2019 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís
2019 - 2023 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís
2023 Javier Mansilla Bermejo PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 31.170 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2009 2018 2022
3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.530 25.685 29.717 30.508 30.693 31.170

Economia[editar | editar còdic]

Manises és conegut per la seua famosa ceràmica i per albergar en el seu terme municipal l'aeroport de Manises.

La ceràmica de Manises[editar | editar còdic]

Al començament del sigle XIV, el 3 de decembre de 1304, regnant Jaime II, el senyorio de Manises va ser adquirit per la família Boil, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica de reflex metàlic junt a la decorada en blava, donaran inclús fama europea a la producció manisiense, i serà solicitada per príncips i pontífexos, i elogiada per numerosos testimonis de l'época.

Ademés de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, esta ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, a on Alfons el Magnànim sostenia una cort lluenta i luxosa. En ser un gran consumidor de les escurades de Paterna i Manises, va fer de Nàpols centre d'influència per al restant de corts italianes. També els papes Calixt III i Alejandro VI varen solicitar a sovint escurada i taulellets de Manises per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre a Sicília, Venècia, Turquia i Chipre i inclús a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de diverses corts d'Europa es varen adornar en la ceràmica de Manises, prova d'això són els abundants eixemples d'escurada morisca valenciana que ha deixat l'Història de la Pintura, com pot vore's en obres dels germans Humberto i Jan van Eyck; en la taula central del tríptic Portinari d'Hugo van der Goes, conservat en la Galeria Uffizi de Florencia, o en alguns frescs de la família Ghirlandaio en esta mateixa ciutat.

El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, chiprans i turcs; posteriorment catalans i mallorquins, que transportaven les rajoletes i diverses peces en tot conte, embaladas en grans tinages o revestits de corda i palla. Del Grao de Valéncia eixien contínuament naus en esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.

Turisme[editar | editar còdic]

En Manises es troba el Real Club de Gòlf de Manises, de 9 clots i el aeroport de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent