Plaça de l'Ajuntament

Oliva és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

GeografiaEditar

Situat en el llímit meridional de la província de Valéncia. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu.

Part del seu terme municipal està integrat del parc natural del Marjal de Pego-Oliva.

ClimaEditar

El Clima és Mediterràneu-Subtropical, en hiverns suaus i càlits estius. Les temperatures són:

TEMPERATURES I PRECIPITACIONS (en cm) D'OLIVA VALÉNCIA:
Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Decembre
MAX. 17º 19º 20º 22º 25º 29º 32º 34º 29º 25º 20º 18º
MIN. 11º 13º 15º 21º 22º 23º 20º 15º 11º
Cm. 2.70 2.75 1.95 2.80 2.85 1.10 0.75 0.80 4.30 4.10 3.20 4.60


Entre novembre i febrer poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.

Igualment entre maig i setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'agost en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en juliol i agost, pero no de forma contínua.

Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.

La temperatura mija anual és de 18.5ºC.

Barris i pedaniesEditar

En el terme municipal d'Oliva es troba també el núcleu de població de Plaja d'Oliva. Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:

- Barri de Santa Maria
- Barri de Sant Roc
- Barri de Sant Francesc

Localitats llimítrofesEditar

El terme municipal d'Oliva llimita en les localitats següents: Alqueria de la Comtesa, Font Encarroz, Piles i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia; L'Atzúvia, Dénia i Pego de la província d'Alacant.

HistòriaEditar

Constituïda en comtat per Alfons el Magnànim en l'any 1449, el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

Quan en l'any 1609 l'expulsió dels moriscs deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el sigle XVIII quan, junt en el restant del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

En la divisió provincial de 1822 va ser adscrita a la Província de Xàtiva i en la la divisió de 1833 a la de Alacant, passant definitivament a Valéncia en l'any 1836.

Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Llopis Sifres (PSPV-PSOE)
1983 - 1987 Felipe Oltra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Llorens AP
1991 - 1995 Vicent Monzonís PSPV-PSOE
1995 - 1999 Enrique J. Orquín Morell PPCV
1999 - 2003 Enrique J. Orquín Morell PPCV
2003 - 2007 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE
2007 - 2011 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE
2011 - 2015 Chelo Escrivá

David González (des de 13/07/12)

Salvador Fuster Mestre (des de giner de 2014)

PP

Bloc

PSPV-PSOE

2015 - 2019 David González Compromís
2019 - 2023 David González

Yolanda Balaguer (des de 17/09/2021)

Compromís
2023 Yolanda Pastor Bolo Projecte Oliva PRO

DemografiaEditar

Oliva conta en una població de 25.179 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
6.984 8.779 7.956 9.619 8.995 12.178 18.407 13.343 14.579 16.772
1981 1991 2000 2005 2006 2007 2018 2022
19.580 20.311 21.001 25.318 26.844 27.374 25.199 25.179

EconomiaEditar

Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del taronger–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creiximent industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.

MonumentsEditar

 
Iglésia de Santa Maria la Major

Del seu passat històric es conserven el temple de Santa Maria la Major (en uns valiosos archius), l'Iglésia de Sant Roc (construïda sobre l'antiga mesquita), la Capilla de la Virgen del Reboll-te en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.

De la seua época migeval podem observar antigues torres de defensa de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any 1598), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

Entre els seus monuments civils cal destacar el Aula de Llatinitat també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el sigle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

Festes localsEditar

  • Festes Majors. Celebrava les seues festes el 3 de maig al Santíssim Crist de la Fe i el 8 de setembre a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en Sant Francesc d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en dissabte o dumenge. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de Moros i Cristians, que se celebra en juliol, i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les Falles. Estes últimes, implantades en la població des de l'any 1981, sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En 1982, es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any 1990, naix la Falla Casa d'Alonso i, en 2006, Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i Fallera Major de 1956 a 1959, sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de Mascletaes (del 15 al 19 de març), el Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.

Persones célebresEditar

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa