Alfabet tebano
El alfabet tebano, també conegut com a alfabet de les bruixes, és un sistema d'escritura, més concretament un sifrat de substitució de l'escritura llatina, utilisat pels primers ocultistes moderns i popular en el moviment Wicca.[1][2]
Historial de publicacions
[editar | editar còdic]La primera aparició documentada de l'alfabet tebano es troba en la Poligrafía de Johannes Trithemius (1518), a on atribuïx el seu orige a Honorio de Tebas, «com ho testifica Pietro d'Abano en el seu quart llibre». No obstant, cap dels escrits coneguts atribuïts a d'Abano (1250-1316) conté referència alguna a este alfabet. Posteriorment, l'alumne de Trithemius, Heinrich Cornelius Agrippa (1486-1535), ho va incloure en el seu De Occulta Philosophia (Llibre III, capítul 29, 1533).[3] Tampoc se sap que es trobe en cap manuscrit dels escrits de Honorio de Tebas (per eixemple, Liber Iuratus Honorii, traduït com El llibre jurat de Honorio). L'única excepció a la falta d'evidències és un manuscrit depositat en la British Library de Londres, el Manuscrit Sloane 3853, que identifica explícitament a Agrippa com la seua font original.[4]
Usos i correlació
[editar | editar còdic]
També és conegut com el alfabet honoriano o Runas de Honorio, en alusió al llegendari mac -encara que este sistema no guarda relació en l'alfabet rúnic germànic-, o el alfabet de les bruixes, pel seu us en la Wicca moderna i atres formes de bruixeria com una de les moltes claus de substitució per a ocultar de mirades indiscretes escrits màgics, com el contingut del Lliure de les Ombres. cal destacar que no existix evidència documental de l'utilisació d'este alfabet abans de la seua aparició en l'obra de Trithemius, i la seua grafia resulta singular, diferenciant-se marcadament d'atres sistemes d'escritura.[5]
Existix una correspondència unívoca entre les lletres tebanas i les de l'antic alfabet llatí. Els caràcters moderns J i O no estan representats. A sovint es transliteran utilisant els caràcters tebanos per a I i V, respectivament. En la taula original de Trithemius, la lletra W apareix despuix de la Z, ya que era una adició recent a l'alfabet llatí i encara no tenia una posició estàndar. Açò va fer que els traductors i copistas posteriors, com Francis Barrett, l'interpretaren erròneament com un ampersand[6] o un signe de fin de frase.[7] Alguns usuaris d'eixes taules posteriors transliteran W utilisant els caràcters tebanos per a VV, de forma paralela a com es va desenrollar la lletra anglesa. Algunes formes de les lletres tebanas han canviat d'un llibre a un atre a lo llarc del temps. L'alfabet tebano és unicameral, és dir, no tenen formes separades de mayúscules i minúscules.
Eric S. Raymond, desenrollador de software i escritor nortamericà, ha creat un borrador de proposta per a afegir l'alfabet tebano al Conjunt de caràcters codificats universals / Unicode.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Theban alphabet». Omniglot. Consultat el 2023-03-06. «The Theban alphabet is used as an alternative to the Latin alphabet. It was used by early modern occultists and is popular with the Wicca movement.»
- ↑ Wigington. «Magical Alphabets». Learn Religion. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2024. Consultat el 2023-03-06. «One of the most popular magical languages in use today is the Theban Alphabet. ... In general, although this alphabet is popular among Wiccan and NeoWiccan paths, it’s not typically used by senar-Wiccan Pagans.»
- ↑ Agrippa, Henry Cornelius (1651). Three Books of Occult Philosophy, p. 438.
Alternate (HTML) version, chapter 29, with footnote by Joseph H. Peterson – via Esoteric Archives. - ↑ Introduction to (2016) The Sworn Book of Honorius: Liber Jurati Honorii, Lake Worth, Florida: Iris Books, p. 13. «The only manuscript of Honorius which actually includes the alphabet is Sloane 3853, where it is clearly identified as having been taken from Trithemius’s student Agrippa, thus making a remarkable round-trip back to Honorius.»
- ↑ Els caràcters de l'alfabet tebano, encara que no els seus valors fonètics, guarden certa semblança estilística en alguns caràcters dels alfabets avestano, etrusc, georgiano (Mkhedruli), i fenicio, aixina com l'escritura ge'ez (ሀጣ) utilisada per a escriure les llengües regionals etíope, totes elles també unicameral. L'alfabet copto, encara que ya no és unicameral, solia ser-ho i té caràcters com els de l'escritura demótica, abdós en una història d'us en Tebas, Egipte. Vegen-se els símbols astrológicos ♍︎ (Virgo) i ♏︎ (Escorpio)..
- ↑ Vore la taula de Polygraphie (1561) de Gabriel de Collange, a la dreta.
- ↑ I.g. in Barrett, Francis. «The Celestial Intelligencer», The Magus, Chapter 16, Londres: Lackington, Allen, & Co, p. 64b. Alternative (HTML) version, chapter 16 – via Sacred Texts. Clic on 2nd illustration link.
- ↑ Raymond. «Proposal to add the Theban Alphabet to ISO/IEC 10646». Eric S. Raymond's Home Page. Consultat el 2016-12-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto tebano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.