Anex:Patrimoni cultural immaterial de la humanitat en Estats àraps
l'Unesco va propondre un pla per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que va resultar en la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial, firmada en 2003. La Convenció va entrar en vigor el 20 d'abril de 2006 i, a la data, conta en 143 Estats partícips.
Segons este document, l'herència cultural no són sol monuments i coleccions d'objectes. Definix el patrimoni cultural immaterial (PCI) com les «tradicions heretades dels nostres antepassats, tals com a tradicions orals, arts escèniques, pràctiques socials, rituals i events festius, coneiximents i pràctiques sobre la naturalea i l'univers o els coneiximents i habilitats per a produir artesania tradicionals».[1]
Patrimoni cultural immaterial en Àfrica
[editar | editar còdic]La següent llista està ordenada alfabéticamente i per l'any en que varen ser inscrits per cada país.
===
- REDIRECCIÓN Plantilla:DZA ===
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Argèlia.
- 2008: l'Ahellil del Gurara.[2]
- 2012: Ritos i artesania vinculats a la tradició del trage nupcial de Tlemecén.[3]
- 2013: Pelegrinage anual al mausoleu de Sidi ‘Abd el-Qader Ben Mohammed (“Sidi Cheikh”).[4]
- 2013: Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger (compartida en Mali i Níger).[5]
- 2014: Ritual i cerimònies de la Sebeiba en l'oasis algerí de Yanet
- 2015: La Sbuâ, pelegrinage anual a la zawiya de Sidi El Hadj Belkacem en Gurara.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Egipte.
- 2008: La epopeya Al-Sirah al-Hilaliyyah.[6]
- 2016: El tajtib, joc en bastons.[7]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Marroc.
- 2008: El Músim de Tan-Tan.[8]
- 2008: L'espai cultural de la Plaça de Yamaa el Fna en Marrakech.[9]
- 2010: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, i Portugal).[10]
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[11]
- 2012: La festa de les cireres de Sefrú.[12]
- 2014: Coneiximents, tècniques i pràctiques vinculades al erguén
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Mauritània.
Patrimoni cultural immaterial en Estats àraps en Àsia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Aràbia Saudita.
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica)[11]
- 2015: El majlis, un espai cultural i social (compartit per atres 3 països àraps)[14]
- 2015: El café àrap, un símbol de generositat (compartit per atres 3 països àraps)[15]
- 2015: Alardah Alnajdiyah, espectàcul de danses, músiques de tambors i poemes cantats en Aràbia Saudita.[16]
- 2016: “Almezmar”, dansa en bastons al compàs de tambors.[17]
- 2017: “Al-Qatt Al-Asiri”, decoració mural tradicional de les dònes d'Agarrar.[18]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en els Emirats Àraps Units.
- 2011: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[11]
- 2011: Al Sadu, tècniques tradicionals de teixit en els Emirats Àraps Units.[19]
- 2012: Al-Taghrooda: poesia cantada tradicional dels beduïns dels Emirats Àraps Units i del Sultanato d'Oman (compartit en Oman).[20]
- 2014: Al-ayyala, art escènic tradicional del Sultanato d'Oman i els Emirats Àraps Units (compartit en Oman).[21]
- 2015: El majlis, un espai cultural i social (compartit per atres 3 països àraps)[14]
- 2015: Al-Razfa, art escènic tradicional (compartit en Oman)[22]
- 2015: El café àrap, un símbol de generositat (compartit per atres 3 països àraps)[15]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Iraq.
- 2008: El maqam iraquí.[23]
- 2016: La festa i impetraciones de Khidr/Elías.[24]
- 2016: Nawruz, Novruz, Nowruz, Nowruz, Nawruz, Nauryz, Nuruz, Nowruz, Navruz, Nowruz, Nevruz i Navruz (Festivitat de l'Any Nou) (compartit per atres 11 països d'Àsia i Europa).[25]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Jordània.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en el Líban.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Oman.
- 2010: Al-Bar’ah, música i dansa de les valls dhofaríes d'Oman.[28]
- 2012: Al-Taghrooda: poesia cantada tradicional dels beduïns dels Emirats Àraps Units i del Sultanato d'Oman (compartit en Emirats Àraps Units).[20]
- 2014: Al-ayyala, art escènic tradicional del Sultanato d'Oman i els Emirats Àraps Units (compartit en Emirats Àraps Units).[21]
- 2015: El majlis, un espai cultural i social (compartit per atres 3 països àraps)[14]
- 2015: El café àrap, un símbol de generositat (compartit per atres 3 països àraps)[15]
- 2015: Al-Razfa, art escènic tradicional (compartit en Emirats Àraps Units)[29]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Palestina.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Tastar.
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[11]
- 2015: El majlis, un espai cultural i social (compartit per atres 3 països àraps)[14]
- 2015: El café àrap, un símbol de generositat (compartit per atres 3 països àraps)[15]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Síria.
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[11]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Yemen.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estats àraps
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és el patrimoni cultural immaterial?». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2009.
- ↑ Unesco. «El Ahellil del Gurara» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Ritos i artesania vinculats a la tradició del trage nupcial de Tlemecén» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Pelegrinage anual al mausoleu de Sidi ‘Abd el-Qader Ben Mohammed (“Sidi Cheikh”)» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La epopeya Al-Sirah al-Hilaliyyah» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El tajtib, joc en bastons». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El Moussem de Tan-Tan» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural de la Plaça Jemaa el-Fna» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La dieta mediterrànea» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Unesco. «La cetreria, un patrimoni humà viu» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Festa de les cireres de Sefrú» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La epopeya mora T’heydinn» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Unesco. «El majlis, un espai cultural i social» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Unesco. «El café àrap, un símbol de generositat» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «Alardah Alnajdiyah, espectàcul de danses, músiques de tambors i poemes cantats en Aràbia Saudita». Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «“Almezmar”, dansa en bastons al compàs de tambors». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «‘Al-Qatt al-Asiri’, decoració mural tradicional de les dònes d'Agarrar». Consultat el 13 de novembre de 2018.
- ↑ Unesco. «Al Sadu, traditional weaving skills in the United Arab Emirates» (en anglés). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 20,0 20,1 Unesco. «Al-Taghrooda: poesia cantada tradicional dels beduïns dels Emirats Àraps Units i del Sultanato d'Oman» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ 21,0 21,1 Unesco. «Al-ayyala, art escènic tradicional del Sultanato d'Oman i els Emirats Àraps Units» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «Al-Razfa, art escènic tradicional» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «El maqam iraquí» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa i impetraciones de Khidr/Elías». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ El 30 de novembre de 2016 es va ampliar esta proclamació a Afganistan, Iraq, Kazakhstan, Tadjikistan i Turkmenistan. Unesco. «Nawruz, Novruz, Nowruz, Nowruz, Nawruz, Nauryz, Nuruz, Nowruz, Navruz, Nowruz, Nevruz i Navruz (Festivitat de l'Any Nou)». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural dels bedu de Petra i Uadi Rum» (en espanyol). Consultat el 16 de setembre de 2019.
- ↑ Unesco. «El zajal, poesia recitada o cantada» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «Al-Bar’ah, música i dansa de les valls dhofaríes d'Oman» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Al-Razfa, art escènic tradicional» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «La hikaye palestina» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ «Dabkeh, dansa tradicional en Palestina». UNESCO. Patrimoni Cultural Immaterial. Consultat el 16 d'octubre de 2024.
- ↑ Unesco. «La vora de Sana’a» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (en espanyol) Llistes del Patrimoni Immaterial
- (en espanyol) Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio cultural inmaterial de la humanidad en Estados árabes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.