Arbre del coneiximent del ben i del mal
_-_Adam_and_Eve-Paradise_-_Kunsthistorisches_Museum_-_Detail_Tree_of_Knowledge.jpg)
El arbre del coneiximent del ben i el mal[1] (en hebreu: עֵץ הַדַּעַת טוֹב וָרָע ʕEtz ha-donaˈʕat tov va-ra) és un dels dos Arbres del Paraís en el història del Jardí del Edén, en Génesis 2-3, junt en l'arbre de la vida.
En Génesis
[editar | editar còdic]Motive
[editar | editar còdic]Un sagell cilíndric, conegut com el sagell de la Tentació, del periodo postacadio de Mesopotamia (c. XXIII - XII), va ser relacionat en el història d'Adán i Eva pel asiriólogo George Smith (1840-1876); descriu el sagell com dos figures enfrontades (home i dòna) assentades a cada costat d'un arbre, estenent les mans cap al frut prohibit, mentres que entre les seues esquenes hi ha una serp, donant evidència de que es coneixia el relat del pecat original en els primers temps de Babilonia.[2] El Museu Britànic s'opon a esta interpretació i sosté que en realitat és un tema comú de l'época, sense cap raó per a conectar l'escena en el història en el llibre de Génesis sino que representa a una dòna adorant a un deu masculí.[3]
Composició
[editar | editar còdic]La frase en hebreu: טוֹב וָרָע, tov V'ra, traducible com el ben i el mal, pot ser un eixemple del tipo de figura retòrica coneguda com merismo, un recurs lliterari que emparella térmens oposts, en la finalitat de crear un significat general, per lo que la frase "el ben i el mal" simplement implicaria "tot". És equivalent a l'expressió egipcíaca ʕEtz ha-daˈʕat tov va-ra, que, de fet, normalment s'ampra en el sentit de "tot". En la lliteratura grega, el concepte també és utilisat per Telémaco: "Sé que totes les coses, les bones i les males" (Od.20:309-10).[4] No obstant, donat el context de la desobediència a Deu, atres interpretacions de les implicacions d'esta frase també deuen prendre's en consideració.
En la frase, arbre del coneiximent del ben i del mal, l'arbre impartix coneiximents de tov wa-ra, "bo i mal". La traducció tradicional és "el ben i el mal", pero tov wa-ra és una expressió fixa que denota "tot". Para Harry Orlinsky, esta frase no denota necessàriament un concepte moral.[5] No obstant, Robert Alter creu que podria haver una connotació moral, despuix de tot: Quan Deu li prohibix a el home menjar de l'arbre del coneiximent, Ell diu que si no li obedix, està "condenat a morir". El hebreu darrere d'açò, està en una forma utilisada regularment en la Bíblia hebrea per a emetre sentències de mort.[6]
Visió religiosa
[editar | editar còdic]Judaisme
[editar | editar còdic]En la tradició judeua, l'Arbre del Coneiximent i el menjar dels seus fruts representa el començ de l'elecció del ben i el mal, al mateix temps. Abans d'eixe moment, els dos estaven separats, i el mal solament tenia una existència nebulosa en potència. Si be la lliure elecció existia abans de menjar la fruta, existia el mal com una entitat separada de la psique humana, i que no estava en la naturalea humana desijar-ho. Menjar i internalizar el frut prohibit va canviar açò i aixina va nàixer el hara yeitzer, l'inclinament al mal.[7][8] En les notes de Rashi sobre Génesis 3:3, es va produir el primer pecat perque Eva va afegir una clàusula adicional al mandat diví: Ni ho toqueu. En dir açò, Eva va agregar al manament de Yahvé i d'esta manera va aplegar a detraer d'ell, com està escrit: 'No afiggues a les seues paraules, per a que no et reprenda, i sigues trobat boler.' (Proverbis 30:6).
En la Càbala, el pecat de l'arbre del coneiximent (cridat Cheit Eitz Fada'at) va provocar la gran tasca de beirurim, el tamizado a través de la mescla del ben i del mal en el món per a extraure i lliberar les purnes de santitat atrapades en el mateix.[9] Ya que el mal no té existència independent, depén de la santitat entre la modalitat de la força vital divina, en que les seues "sobres" després s'alimenta i es deriva l'existència.[10] Quan el mal se separa de la santitat per mig de beirurim, es talla la seua font de vida, causant que desaparega el mal. Açò es conseguix a través de l'observança dels 613 manaments de la Torá, que s'ocupen principalment dels objectes físics en a on es mesclen entre sí el ben i el mal.[11][12][13] Per lo tant, la tasca de beirurim rectifica el pecat de l'arbre i trau la shejiná de tornada a la Terra, a on el pecat de l'Arbre havia causat la seua eixida.[14][15]
Cristianisme
[editar | editar còdic]
En teologia cristiana, el consum de la fruta de l'arbre del coneiximent del ben i del mal va ser el pecat original comés per Eva i posteriorment Adán, conegut com la caiguda del home en Génesis 2-3.
En el catolicisme, Agustín de Hipona va ensenyar que el arbre deu entendre's com un arbre tant simbòlic com a real - similar a Jerusalem, que és tant una ciutat real com una figura de la Jerusalem celestial.[16] Agustín va subrallar que els fruts d'eixe arbre no eren mals en sí mateixos, perque tot lo que va crear Deu va ser bo (Génesis 1:12). Va ser la desobediència d'Adán i Eva, que havien segut advertits per Deu de no menjar de l'arbre (Génesis 2:17), lo que era desagradable i va causar desorde en la creació,[17] per lo que tant l'humanitat va heretar el pecat i la culpa del pecat d'Adán i Eva.[18]
Comunament, en l'art cristià occidental, el frut de l'arbre es representa com una poma, que es va originar en Àsia central. Esta representació va poder haver-se originat d'un joc de paraules en llatí: en menjar la malum (poma), Eva va contraure el mālum (el mal)[19] o simplement per la llicència artística dels pintors religiosos.
Islam
[editar | editar còdic]
El Corán no menciona este arbre com del coneiximent del ben i el mal i sempre es referix simplement a el "arbre". Seguint en el seu major partix el relat bíblic, els musulmans creuen que quan Deu va crear a Adán i Eva, els va dir que podien gojar de tot en el jardí, pero no d'este arbre, i aixina, Satanás se'ls va aparéixer i els va dir que l'única raó per la que Deu els va prohibir menjar d'eixe arbre és perque es convertirien en àngelés o en immortals.
Quan varen menjar d'este arbre, es percataron del seu desnudez i es varen posar a coser, per a cobrir-se, fulls del Jardí. Com a resultat del seu pecat, varen ser expulsats del paraís i varen ser colocats en la Terra per a viure i morir. Pero ya apartant-se del precedent bíblic, en conseqüència, es varen arrepenedir davant Deu, varen demanar el seu perdó i varen ser perdonats. Es va decidir que els que obedixen a Deu i seguixen el seu camí, seran recompensats en la vida eterna en el paraís, i els que desobedixen a Deu i s'aparten del seu camí, seran castigats en l'Infern.
Alá en el Corán (Al-A'raf 27) diu: ¡Fills d'Adán! Que el Dimoni no vos tente, com quan va traure als vostres pares del Jardí, despullant-los de la seua vestidura per a mostrar-los la seua desnudez. Ell i el seu hueste vos veuen des d'a on vosatres no els veeu. Als que no creuen els hem donat els dimonis com a amics.
Atres cultures
[editar | editar còdic]El poema tamil Tala Vilasam (La glòria de la palmera),[20] d'Arunachalam, relata la llegenda d'un arbre que s'assembla al relat bíblic. En ella, el deu creador Brahma permet finalment que les persones accedixquen a l'arbre que, en este cas, és la palmera Borassus flabellifer.
Etnomicología
[editar | editar còdic]l'etnomicólogo, etnobotánico i filòsof nortamericà Terence McKenna va propondre que el frut prohibit era enteogénico, identificant-ho com el fongo psilocybe cubensis, coherent en el seu model de "Stoned Ape" de l'evolució humana.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «posar-el-arbol-del-coneiximent-del-ben-i-del-mal-en-mig-del-hort/ ¿Per qué Deu va posar l'arbre del coneiximent del ben i del mal en mig del hort?». Consultat el 25 d'abril de 2014.
- ↑ Mitchell T.C. (2004). The Bible in the British Museum : interpreting the evidence (en anglés), Nova York: Paulist Press, p. 24. ISBN 9780809142927.
- ↑ «'Adam and Eve' cylinder seal» (en anglés). British Museum. Consultat el 7 d'abril de 2014.
- ↑ Gordon (1997). The Bible and the ancient Near East, 4ta edició, Nova York: W.W. Norton & Co., pp. 36. ISBN 9780393316896.
- ↑ Notes d'Harry Orlinsky a el Torá NJPS
- ↑ Alter, 2004, p. 21.
- ↑ Rashi a Génesis 2:25
- ↑ Ramban a Génesis 3:6
- ↑ Epístola 26, Lesions en Tanya, Igeret HaKodesh
- ↑ cap. 22, Tanya, Likutei Amarim
- ↑ cap. 37, Lesions en Tanya, Likutei Amarim
- ↑ Torá Ohr 3c
- ↑ Torat Chaim Bereishit 30a
- ↑ Bereishit Rabbah 19:7
- ↑ Ramban a Génesis 3:8
- ↑ Agustín de Hipona, En el sentit lliteral del Génesis (De Genesi ad litteram), VIII, 4.8; Bibliothèque Augustinniene 49, 20
- ↑ Agustín de Hipona, En el sentit lliteral del Génesis (De Genesi ad litteram), VIII, 6.12 i 13.28, BA 49,28 i 50-52; PL 34, 377; cf. idem, De Trinitate, XII, 12.17; CCL 50, 371-372 [v. 26-31;1-36]; De natura boni 34-35; CSEL 25, 872; PL 42, 551-572
- ↑ «The City of God (Book XIII), capítul 14» (en anglés). Newadvent.org. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2013. Consultat el 7 de febrer de 2014.
- ↑ «The Straight Dope: Was the forbidden fruit in the Garden of Eden an apple?» (en anglés). The Straight Dope. Creative Loafing Mija, Inc.. Consultat el 6 d'octubre de 2008.
- ↑ http://books.google.com/books?aneu=M7YaAAAAYAAJ&lpg=PA4&ots=5Nz_RHRQyN&dq=TALA%20VILASAM&pg=PA1#v=onepage&q=TALA%20VILASAM&f=false
- ↑ Food of the Gods: The Search for the Original Tree of Knowledge. McKenna, Terence. 1992.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004) The five books of Moses (en anglés), New York: W.W. Norton. ISBN 0-393-33393-0.
- (1990) Watson E. Mills (ed.). Mercer dictionary of the Bible, 2d corr. impressió. edició (en anglés), Macon, GA: Mercer University Press. ISBN 0-86554-402-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Árbol del conocimiento del bien y del mal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.