Capsicum longidentatum
Capsicum longidentatum és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, originària dels estats de la regió norest de Brasil de Catinga a on es troba selvada i és endèmic.[1][2] Va ser descrit per volta primera per Gloria I. Barboza & María Agra en (Brasil, Catinga) [3] A la data d'esta edició (31 de decembre de 2015), la comunitat científica internacional encara no ha acceptat el Capsicum longidentatum com una nova espècie, i està catalogat com « unresolved. ».
Característiques
[editar | editar còdic]Capsicum longidentatum és un arbust d'1,5 a 4,0 metros d'altura. Els talles tenen una escassa ramificació, són grisáceos, fràgils i en ralles. Les branques velles són sense pèl, mentres les més jóvens són densament ramificadas en tricomas. Les fulls van en parelles o individualment. La full és de dos a 2.5 voltes més llarc que ample, d'entre 3,5 a 5,4 centímetros de llarc i d'1,5 a 2,5 centímetros d'ample. La seua forma és ovoide, és membranosa, una miqueta descolorida i en abdós costats (sobretot en la part inferior) densament peluda en tricomas ramificats. El pecíol és de 0,5 a 1,5 centímetros de llarc.[1][2]
Les florés es presenten en grups de dos a quatre flors (rarament també de forma individual). Els pedúnculs se suspenen en l'apogeu, pero no en forma de genoll doblat. Són de 0,8 a 2,1 cm de llarc i són peludes en tricomas ramificats. Els brots són elíptics de color vert a blanc verdoso.[1][2]
El cáliz és vert i gros cobert densament en tricomas ramificats. El tubo de la corola és de 2 a 5 milímetros de llarc en cinc cridaneres dents que formen una llínea casi igual de llarc de 5,0 a 8,5 milímetros. La corola és en forma d'estrela i els lòbuls d'entre 6,0 a 7,2 milímetros de llarc. L'exterior és de color blanc pur, blanc per dins en dos pàlides taques grogues o groc-verdosas en la base de cada i chicotetes tricomas glandulares. El lòbul de la corola són d'entre 3,3 a 3.6 milímetros casi tan llarc com el tubo de la corola. Són 2,0 a 2,5 mm d'ample i són de forma triangular àmplia i proveïts d'una punta en forma de capuchón. La punta i les vores laminados de la corola són densament peluts.[1][2]
Els estams són de color blanc verdenc i d'1,25 a 2,0 milímetros de llarc. Les anteras són de color crema groguenc, la seua llongitut és de 2,0 a 2,5 mm. El teixit que conecta la base dels estams en la corona és d'aproximadament 2; mm de llarc. l'ovari és de color vert pàlit, en forma d'ou i medix de 2 mm de llarc a 1.3 mm d'ample. l'estil també és de color vert pàlit, estenent-se cap a la punta i és de 4,6-4,8 mm de llarc. Du un estigma llaugerament bilobulado de color blanc verdoso. El periodo de floració s'estén de decembre a abril.[1][2]
Els fruts maduren de giner a abril. Són bayas esfèriques que estan aplanadas llaugerament en la part superior i al voltant de 7,5 a 9,5 milímetros de llarc i de 7,5 a 9,5 milímetros d'ample. En un principi són de color vert, pero de color groc en la madurea. Els brots del frut també estan penjant en la madurea. La copa està aplanada i el disc resistent a la fruta. El seu marge és sancer o pot esgarrar-se fàcilment. El pericarpi té un sabor dolç i no contenen cèlules mortes. Els fruts té de 5 a 15 llavors i rarament poden formar 17. Estes són de color groc-marró i de 2,5 a 2,8 mm d'ample; i de 3,0-3,7 milímetros de llarc. La paret de la llavor és grossa i proveïda d'excrescències vertebrals. Les mines estan en la vora de la llavor més profunt que en el centre i tenen curves, parets celulars grosses.[1][2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie creix endèmica en els estats nort-orientals brasilers, sobretot en Bahia, i Pernambuco en altituts de 100 a 775 metros en l'arborat de Catinga. La major part es troben en la vora dels boscs oberts, espinosos i secs de Caatinga , a on hi ha afloraments de granit. També li'ls troba en els bosc en galeria de les chicotetes corrents fluvials.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Capsicum longidentatum va ser descrita en 2011 per Gloria I. Barboza & María Agra per mig d'un espècimen, que es va arreplegar en juny de 2006 i el treball va ser publicat en « Systematic Botany 36(3): 769–771, figs. 1, 2. 2011. (Syst. Bot.) »[4][5]
- Citologia
- El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. cornutum que té 13 parelles de cromosomes (atres capsicum tenen 12)[6][7]
- Etimologia
Capsicum: neologisme botànic modern[8] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[10] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.
longidentatum: epítet llatí, que significa "en llargues dents" per les dents visibles que presenta en els pétals del cáliz de la flor, que són els més llarcs observats dins del gènero Capsicum.[11][12]
Referències i notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «SOLANACEAE NA RESERVA RIO DONES PEDRAS, MANGARATIBA, RIO DE JANEIRO - BRASIL» (en portugués). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Pepperfriends/capsicum-wild-species-in-the-caatinga.» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ Forzza, R. C. (2010). [1] (en Portugués).
- ↑ «Capsicum longidentatum» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ «Capsicum longidentatum» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ «chileplanet.eu/Chili-anatomy-és» (en inglés, francés, espanyol, alemà). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ «igic.lab.uic.edu/papers/biosystematics» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des de America.
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261 (en francés)
- ↑ Càpsula o caixa com vocablo llatí.[9]
- ↑ «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist. Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed), Species 2000: Reading, UK.» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ «World Plants: Synonymic Checklists of the Vascular Plants of the World worldplants.webarchiv.kit.edu/ World Plants: Synonymic Checklists of the Vascular Plants of the World» (en inglés). Consultat el 31 de decembre de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- G.I. Barboza und L.D.B. Bianchetti: Three New Species of Capsicum (Solanaceae) and a Key to the Wild Species from Brazil. In: Systematic Botany, Band 30, Nummer 4, 2005, S. 863–871. doi:10.1600/036364405775097905
- Eduardo A. Moscone et al.: The Evolution of Chili Peppers (Capsicum – Solanaceae): A cytogenic Perspective. In: D.M. Spooner et al. (Hrsg.): Solanaceae VI: Genomics Meets Biodiversity, ISHS Acta Horticulturae 745, Juni 2007. ISBN 978-90-6605-427-1. S. 137–169.
- Pozzobon, M. T. 2006. Chromosome numbers in wild and semidomesticated Brazilian Capsicum L. (Solanaceae) species: Do x = 12 and x = 13 represent two evolutionary lines?. Bot. J. Linn. Soc. 151: 259–269.
- Moscone, I. A., M. Lambrou, A. T. Hunziker & F. Ehrendorfer. 1993. Giemsa C-banded karyotypes in Capsicum (Solanaceae). Pl. Syst. Evol. 186: 213–229.
- Moscone, I. A., J. Loidl, F. Ehrendorfer & A. T. Hunziker. 1995. Analysis of active nucleolus organizing regions in Capsicum (Solanaceae) by silver staining. Amer. J. Bot. 82(2): 276–287
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció 31 de decembre de 2015 derivada de «Capsicum longidentatum» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- rodriguesia.jbrj.gov.br/FASCICULOS/rodrig57_1/06-Freire.pdf (portugués)
- Capsicum recurvatum en "The Complete Chile Pepper Book: A Gardener's Guide to Choosing, Growing". (anglés)
- Fotografies dels Capsicum selvats brasilers en "fieldguides.fieldmuseum" (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capsicum longidentatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.