Chagra

Chagra en les festes de Machachi

Es denomina chagra al ginet blanc o mestizo de la Serra equatoriana, dedicat principalment a les faenes ganaderes, generalment com vaquer o com arriero. Dins de l'Equador el chagra té com a equivalent sociològic al montuvio, el ginet llaurador de la costa del Pacífic equatorià. La vestimenta tradicional del chagra es compon de camisa, poncho, capell de pany, tovalleta de llana de borrego i zamarro.

Orígens i vigència

Despuix de l'arribada dels conquistadors espanyols, la vida dels indígenas dels Vages es va vore modificada en l'introducció de noves espècies animals com el cavall i les reses. Tant els religiosos com alguns terratinents varen ser amos de grans facendas productives a on es va ser desenrollant un interessant modo de vida a partir de el XVII. Aixina es va ser creant este singular personage denominat chagra, encarregat de cuidar el ganado, normalment mestizos de confiança contractats pels hacendados i en atres casos ells mateixos propietaris menuts i mijans de terres i ganado. L'orige filològic de l'expressió chagra procedix del vocablo kichwa chakra que guarda relació en la terra per al cultive.

Encara hui s'ha mantingut vigent la tradició agrícola i ganadera en algunes facendes andinas les quals protagonisen festes i celebracions populars com la famosa Passejada del Chagra de Machachi en juliol, les "Festes Parroquials de Conocoto" de Conocoto en juny o les Festes de la Dacsa i del Turisme de Sangolquí en setembre, oportunitats ideals per a que els chagras demostren les seues habilitats i els seus millors gales. Actualment, el terme "chagra" està en un intens procés de revalorisació cultural. La seua vestimenta usualment es caracterisa per la seua poncho rayado de llana , capell o gorro, tovalleta de llana, el zamarro, la beta de cuiro, espuelas i l'ensellament en retranca.

El chagra equatorià guarda certa similitut en cultura, vestimenta i llabors —el seu nexe comú és l'arribada de la ganaderia espanyola a les Américas i la seua adaptació als nous territoris— en el huaso chileno, el gaucho pampeano, el llanero colombiano i veneçolà, el charro mexicà, el vaquer mexicà o nortamericà i el qorilazo peruà.

Figura folklòrica i romanticisme

El chagra equatorià és un llaurador de la serra que les seues característiques són entretejidas en l'austeritat de l'ambient de l'alt páramo andino, un sol de prats i volcans nevats, en a on el ganado es mou grans distàncies i per diferents propietats, en moltes ocasions sense cerques que impedixquen els seus pelegrinages. Se li dona un aire de romanticisme quan es parla de l'unitat entre chagra i el seu cavall, les vaques que arrea i cuida i el paisage.

La capital del mundial del chagra, Machachi, és una ciutat conformada majoritàriament per "chagras", que és el terme que els originaris varen falcar per a denominar a tota aquell persona que s'alça arduamente tots els dies per a fer les llabors quotidianes del camp, com lo és l'ordeñar vaques, pastar a les ovelles, montar cavall, etc.

Ademés els chagras estan relacionats en el gènero musical cridat albazo. Originalment es troba relacionat en el bambuco colombià, és un gènero que es caracterisa pel seu compàs ternario ya siga en 3/4 o 6/8 lo que imita el ritme del galop, no obstant no es deu confondre en el galop montuvio, gènero musical tradicional de Guayaquil. En este sentit, este gènero complix un rol similar al del joropo veneçolà en els llaneros. Per esta raó un dels albazos més coneguts es diu justament "El regrés del chagra" que va ser compost per Gonzalo Benítez, qui va formar part del famós Duo Benítez Valéncia.En este sentit, s'usa la paraula chagra per a referir-se als llauradors de la serra que migraron a la ciutat de Quito, per lo que en este sentit se semblaria més a la paraula rolo com s'usa en Colòmbia. Els chagras contrastarien en els chullas, els qui serien les persones naixcudes en Quito originalment. D'ahí vindria el passacarrer chulla quiteño.

Els ponchos dels chagras solen ser cridats "ponchos de Castella".

Passejada procesional del Chagra

Passejada procesional del Chagra.

El seu orige es remonta a l'última erupció del Cotopaxi en 1877. Els habitants de la zona, davant la desesperació d'eixe acontenyiment i donada la seua cega fe religiosa, varen acodir al retor d'eixe llavors a solicitar que es traslladara el Senyor de la Santa Escola a les ales del volcà; una volta oferida la missa i demés ritos del moment, varen retornar l'image a Machachi, acompanyada d'una processó. Els chagras feligresos montaven els seus cavalls adornats, donant orige a la Passejada Procesional del Chagra.

Tots els anys en el més de juliol es realisa el tradicional "Pas del Chagra" en la parròquia urbana Machachi, del cantón Mejía, coneguda com "la capital del Chagra", a a on concorren ginets en els millors corceles, de les facendes del país, coberts de zamarros, ponchos rayados, tovalletes i capells. Demostren les seues habilitats en concursos de doma de potros i de llaç".

La Passejada Procesional del Chagra", autèntic espectàcul criollo que va tindre el seu orige en Machachi com remembranza de l'erupció del volcà Cotopaxi, ocorreguda en l'any 1877. Per ventura, d'un modo miraculós, el gran Pasochoa i el Rumiñahui varen salvar als pobladors de Tambillo i Machachi de sofrir els terribles efectes de dit acontenyiment, producte dels enojos de la naturalea. Els pobladors varen esperar pacientment a que el cim del volcà Cotopaxi es cobrira novament de neu i, quan açò va ocórrer, varen optar per realisar una minga ganadera, la missió de la qual era arreplegar, corralear i conduir als llocs d'orige a les reses, equins i atres animals domèstics que es varen desperdigolar en el succés.

Dòna Chagra, en una desfilada en vestimenta tradicional.

Per a l'eixecució de dita llabor es varen formar tres grups importants: el primer es va responsabilisar de conduir els animals cap als sectors aledaño a Latacunga, el segon a Els Chillos i el tercer es va encarregar de pujar-los al Pedregal. Les anècdotes i peripècies que varen passar en aquells viages varen fer que durant tres anys es reuniren els protagonistes a comentar lo ocorregut en eixes jornades. Després d'un temps, varen escomençar a produir-se problemes polítics que varen terminar en la guerra civil, de la qual el general Eloy Alfaro va ser el triumfador. Casi un sigle més tart, es va eixecutar el primer "Passejada Procesional del Chagra" per a commemorar el centenari de la cantonización de Mejía. Va haver la necessitat d'organisar una institució responsable de mantindre l'integritat i purea d'este espectàcul, per ad açò es va conformar l'Associació Confraria del Chagra (ACOCHA), a on es va poder destacar la visió de Raúl Guarderas Guarderas, raó per la qual a la Passejada li l'ha denominat en el seu nom. És important senyalar que varen coincidir tres dates: les festivitats de Santiago Apòstol, sant patró de Machachi; l'erupció del Cotopaxi, i el ya indicat centenari de la nova jerarquia del cantón Mejía.

• Rodege en el páramo
  Rodege en el páramo
• Correguda de bous en Machachi
  Correguda de bous en Machachi
• Correguda de bous populars per les festes del chagra
  Correguda de bous populars per les festes del chagra
• Monument al Chagra en Machachi
  Monument al Chagra en Machachi