Color otoñal dels fulls

Color otoñal dels fulls

Archiu:Momiji 紅葉するヤマモミジ CAPS 0

Fulls d'autumne d'arce japonés

El color otoñal dels fulls és un fenomen que afecta als fulls habitualment verts de molts arbres i arbustos caducifolios pel que adopten, durant unes semanes de la temporada otoñal, distintes tonalitats de groc, taronja, roig, morat i marró.El fenomen es denomina comunament com a colors otoñales (autumn colours) o fullage otoñal (autumn foliage) en anglés britànic i colors d'autumne (fall colors), fullage otoñal (fall foliage), o simplement fullage en anglés americà.

En certes zones de Canadà i Estats Units, el turisme de la "observació dels fulls" supon una contribució important a l'activitat econòmica. Esta activitat turística es produïx entre l'inici dels canvis del color dels fulls i el principi de la caiguda dels fulls dels arbres caduca, normalment al voltant de setembre i octubre en el hemisferi nort i d'abril a maig en el hemisferi sur.

Clorofila i els colors vert/groc/taronja

Artícul principal → Antocianina.

Una full vert és vert per l'existència d'un pigment que es diu clorofila, que se situa dins de lo que és conegut com cloroplasto, un orgànul. Quan abunda en les cèlules del full, com durant la fase de creiximent, el color vert de la clorofila domina i això fa que s'oculten els colors de qualsevol atre pigment que puga estar present també en el full. Aixina, els fulls de l'estiu són típicament verts.

La clorofila té una funció vital: captura els rajos solars i utilisa l'energia obtinguda per a fabricar l'aliment de la planta: sucres simples produïts a partir d'aigua i diòxit de carbono. Estos sucres són la base de l'alimentació de la planta, l'única font dels hidrats de carbono necessaris per al seu creiximent i desenroll. En el seu procés de fabricació d'aliments, les clorofila es descomponen, per lo que es "gasten" constantment. No obstant, durant la fase de creiximent, la planta renova la clorofila per a que el suministrament seguixca sent alt i els fulls es conserven verts.

A finals de l'estiu, en l'acurtada de les hores de llum i el refredat de les temperatures, les venes que conduïxen els decorreguts dins i fòra del full es tanquen poc a poc al mateix temps que es forma una capa de cèlules especials de corcho (felógeno) en la base de cada full. A mida que esta capa de corcho es desenrolla, l'entrada d'aigua i minerals en el full es reduïx, al principi llentament i despuix en molta més rapidea. Durant este temps, la cantitat de clorofila del full escomença a reduir-se. Moltes voltes, les venes seguixen sent verdes en acabant de que els teixits entre elles hagen canviat casi per complet de color.

La clorofila se situa en la membrana tilacoide de l'orgànul cloroplasto i està formada per una apoproteína junt en varis ligandos, dels quals els més importants són les clorofila tipo a i tipo b. En autumne, este complex es descompon. Es pensa que primer ocorre la degradació de la clorofila. L'investigació sugerix que l'inici de la degradació de la clorofila és catalizado per la clorofila b reductasa, que reduïx la clorofila tipo b a 7-hidroximetil clorofila a, que després es reduïx a clorofila a. Es pensa que açò desestabilisa el complex, moment en el que es produïx la descomposició de la apoproteína. Una enzima fonamental en la dita degradació de la apoproteína és la FtsH6, que forma part de la família de proteasas FtsH.

Les clorofila es degraden en un compost detetrapirroles incoloros coneguts també com catabolitos de clorofila no fluorescents. Al mateix temps que les clorofila es degraden, es revelen els pigments amagats de xantofilas (groc) i betacaroteno (taronja).

Pigments que contribuïxen a atres colors.

Coloració otoñal en el parc Kalevanpuisto en Pori, Finlàndia.

Carotenoides

Els carotenoides es troben presents en els fulls durant tot l'any, pero el seu color groc anaranjado sol estar amagat per la clorofila verda. A mida que s'aproxima l'autumne, determinades influències tant internes com a externes a la planta fan que les clorofila es reponguen a un ritme més llent del que es consumixen. Durant este periodo, en el que el suministrament total de clorofila disminuïx progressivament, l'efecte " ocultador " es desvanix poc a poc. Llavors escomencen a aparéixer atres pigments presents (junt en les clorofila) en les cèlules del full. Estos són carotenoides i proporcionen coloració de groc, marró, taronja i molts tons intermijos.

Els carotenoides se situen, junt en els pigments clorofílicos, en unes chicotetes estructures conegudes com plástidos, dins de les cèlules dels fulls. A voltes, es troben en tal abundància en el full que teñir la planta un color groc verdoso, inclús durant l'estiu. No obstant, per lo general, apareixen per primera volta en autumne, quan els fulls escomencen a perdre la seua clorofila.

Els carotenoides són molt comuns en numerosos sers vius i donen un color molt característic a verdures com les carlotes, al dacsa, als pardals canaris i als narcisos, aixina com a les yema, els colinabos, els ranúnculs i els bananes.

Els seus colors grocs i taronges lluentes teñir els fulls d'espècies de frondoses plantes com el nogal americà, el fresno, l'arce, l'àlber groc, l'abedull, el cerezo negre, el sicomor, l'àlber temblón, el sasafrás i l'aliso. Els carotenoides són el pigment dominant en la coloració d'entre el 15 i el 30% de les espècies arbòrees.

Antocianinas

Els colors rojos, els morats i les seues combinacions mesclades que decoren el fullage de l'autumne provenen d'un atre grup de pigments de les cèlules que es diuen antocianinas. Al contrari que els carotenoides, estos pigments no estan presents en el full durant tota la fase de creiximent, sino que es generen de forma activa cap a al final de l'estiu. Es desenrollen al voltant del final de l'estiu en la llacor de les cèlules del full, i este desenroll és el frut de complexes interaccions de numeroses influències que estan tant dins com fòra de la planta. La seua formació és depenent de la descomposició de sucres en la presència de llum lluenta al mateix temps que es reduïx el nivell de fosfat en el full.

Fullage otoñal en les Montanyes Blaves, Austràlia, en abril de 2022

Durant el periodo de creiximent de l'estiu, el fosfat es troba en un nivell elevat. Té un paper vital en la descomposició dels sucres fabricats per la clorofila, pero en autumne, el fosfat, de la mateixa manera que el restant de substàncies químiques i nutrients, ix del full cap al talle de la planta. Quan açò succeïx, el procés de descomposició dels sucres canvia, donant lloc a la producció de pigments antociánicos. Quant més lluent siga la llum en este periodo, major serà la producció de antocianinas i més lluenta el color produït. Quan els dies d'autumne són solejats i fresca, i les nits són fresques pero no gelades, solen desenrollar-se les coloració més lluentes.

Les antocianinas teñir de forma temporal les vores de certs fulls molt jóvens quan ixen dels brots al començament de la primavera. Aixina mateix, donen eixe color tan característic de frutes tan comunes com els nabius, les pomes roges, els nabius blaus, les cireres, les fraules i les prunes.

Les antocianinas es troben en al voltant del 10% de les espècies d'arbres de les regions més templades, encara que en algunes zones, la més famosa és el nort de Nova Anglaterra, fins al 70% de les espècies d'arbres poden produir este pigment. En els boscs otoñales, es mostren vius en els arces, roures, oxidendros, liquidambar, cornejos, tupelos, cerezos i caquis. Estos mateixos pigments se solen combinar en els colors dels carotenoides per a donar lloc a un taronja més intens, rojos ardents i bronzes típics de moltes espècies d'arbres frondosos.