Corallium rubrum
El coral roig (Corallium rubrum) és una espècie de coral que pertany a la família Coralliidae.[1]
La seua naturalea animal va ser descoberta en 1722 per Peysonnel. En anterioritat es creïa que era un arbusto marí que s'enduria en traure-ho a l'aire, aixina que se li cridava arbre de pedra o Litodendrum.
Etimologia
[editar | editar còdic]"Corallium" significa “filla de la mar”.
Morfologia
[editar | editar còdic]La seua esquelet calcáreo és dur, d'un màxim d'uns 50 cm. L'esquelet intern presenta totes les tonalitats del roig, el color blanc i el negre. El seu color roig és per la presència de sals de ferro en la seua estructura de carbonat càlcic. Les branques les formen pòlips de color blanc traslúcido; el teixit que les recobrix sol ser de color roig, a voltes blanc o groc. Pòlips blancs en 8 tentàculs plumosos.
Vida i reproducció
[editar | editar còdic]Este animal viu en colónies en forma de branca d'arbre en els que els individus es repartixen el treball: uns pòlips que disponen de tentàculs i que s'encarreguen de capturar l'aliment, i uns atres com poros que s'encarreguen de fer circular l'aigua pel sistema de tubos que forma la colónia.
Es reproduïx sexualment. Les larvas tenen una fase embrionària d'un més i d'alguns dies de vida planctònica. Despuix es fixen a algun tipo de substrat, en llocs en poca llum, aigües tranquiles i de salinitat constant. Creixen a un ritme d'uns 3 o 4 cm cada 10 anys.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Fondos rocosos i coves marines, entre 30 i 200 metros de profunditat. A lo llarc de la costa d'Alghero, Cerdenya, també conegut com la costa de coral, a on una gran cantitat de coves a on el coral ya està present en grans cantitats a una profunditat de 4 m.
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en particular des del golf de Nàpols fins a Cerdenya seguit pel Mar Mediterrànea i en el Oceà Atlàntic oriental, des de Portugal, Canàries, fins a les Illes de Veta Verda.
El coral roig en Espanya
[editar | editar còdic]Peixca
[editar | editar còdic]La Llei 3/2001, de 26 de març, de Peixca Marítima de l'Estat,[2] regula en el seu títul I la peixca marítima en aigües exteriors i establix els requisits i condicions per al seu eixercici.
La peixca del coral roig estava regulada en el Real Decret 1212/1984, de 8 de juny, que establix la normativa referida als fondos marins, les arts i les zones permanents de veda, aixina com els requisits i condicions per a l'eixercici de l'activitat, i el R. D. 2090/1984, de 10 d'octubre, sobre tipos d'infraccions.
Estava puix pendent una nova normativa d'acort en la Llei de Peixca de 2001 i la normativa comunitària, en concret el Reglament CEE n.º 3690/93 del Consell, de 20 de decembre de 1993.
A esta necessitat va respondre el Real Decret 1415/2005, de 25 de novembre,[3] pel que es va regular la peixca del coral roig i la seua primera venda, i que va derogar els dos primers Reals Decrets. Posteriorment, tant el Real Decret 1415/2005 com i l'Orde APA/1592/2006, de 18 de maig de 2006, per la que es regula el procediment d'autorisació per a l'eixercici de l'activitat de la peixca del coral roig varen ser derogades pel Real Decret 629/2013, de 2 d'agost, pel que es regula la peixca del coral roig, la seua primera venda i el procediment d'autorisació per a l'obtenció de llicències per a la seua peixca.[4] L'Orde APA/308/2020 de 27 de març establix una veda temporal de la seua peixca i la no concessió de llicències per al periodo comprés entre el 10 d'abril de 2020 i el 10 d'abril de 2022, abdós inclosos.[5]
Les infraccions de lo dispost en este Real Decret es rigen per lo dispost en el Títul V de la mencionada Llei de Peixca, 3/2001.
Conservació
[editar | editar còdic]El coral roig era una espècie abundant, pero per l'explotació abusiva en fins comercials de la que ha segut objecte, hui en dia ha desaparegut de moltes zones. Les colónies grans, d'entre 20 i 30 cm, només es troben a gran profunditat, entre 40 i 400 m. En aigües superficials els eixemplars són de 6 o 8 cm.[6]
Reserves marines en les que es troba: Reserva marina de Veta de Pals i Illes Formigues en la Regió de Múrcia, Veta de Creus, Illes Medas, Illa d'Alborán, Llevant de Mallorca-Cala Rajada, Nord de Menorca, Ses Negres i Reserva marina de les Illes Columbretes. Espècie inclosa en l'Anex V de la Directiva Hàbitat, Anex III del Protocol sobre zones especialment protegides i la diversitat biològica en el Mediterràneu.
Usos
[editar | editar còdic]Joyeria i homeopatia. Per una atra part, segons el pensament màgic, en gran part del món (per eixemple els esquelets humans pintats en roig cinabre en l'Amèrica precolombina i, especialment en Europa) el color roig és considerat fasto o portador de bona fortuna (per eixemple en idioma rus la paraula equiparable (kрасный) a roig no denota solament a un color sino a la bellea i a la bona sòrt, el color roig per lo general està associat a la vida, a la força i a la força vital, açò explica que en certa joyeria popular d'orige italià s'use al coral roig (i inclús des de mediats d'el XX a imitacions de plàstic) per al cos principal, fàlic del amulet cridat cornicello o banya napolitano.
Vore també
[editar | editar còdic]- Astroides calycularis (coral taronja)
- Cornicello
Bibliografia
[editar | editar còdic]- "La peixca del corall a Catalunya", Quaderns didàctics del Museu Marítim de Barcelona
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ van Ofwegen, L. (ed.): «marinespecies. org/aphia. php? p=taxdetails&id=125416 Corallium rubrum» (en anglés). World Register of Marine Species. Consultat el 28 d'agost de 2015.
- ↑ boe. es/boe/dias/2001/03/28/pdfs/A11509-11532. pdf BOE nº 75 de 28 de març de 2001
- ↑ boe. es/boe/dias/2005/12/08/pdfs/A40194-40199. pdf BOE nº 293 de 8 de decembre de 2005
- ↑ es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8564. pdf BOE nº 185 de 3 d'agost de 2013
- ↑ boe. es/boe/dias/2020/03/31/pdfs/BOE-A-2020-4206. pdf BOR nº 90 de 31 de març de 2020
- ↑ Gosalvez, Fernández i Martín. Guia de la Fauna Submarina del Llitoral Mediterràneu Continental Espanyol. Edicions Piràmide. Madrit. Pág. 199.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corallium rubrum.
Corallium rubrum en Wikispecies.
- fao. org/fishery/species/3611/en FAO
- org/vidamarina/animalia/invertebrados/cnidarios/corals/rojoe. htm Mare Nostrum, per Miquel Pontes
- org/bibliotecadelmar/mitologia/coral. htm Mare Nostrum, per Josep Mª Dacosta
- mapa. es/app/resmar/especies/Especies_Ficha. aspx? Id=ES&IdEspecie=160 Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació d'Espanya mapa. es/app/resmar/especies/Especies_Ficha. aspx? Id=ES&IdEspecie=160 archivat en Wayback Machine.
- archive. org/web/20091222122907/http://puntaentinas. es/index. php? option=com_content&view=article&id=175:coral-rojo-corallium-rubrum&catid=48:fauna&Itemid=71 Patronat per a la defensa de Punta Entinas-Sabinar i Illa d'Alborán
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corallium rubrum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.