Cuauhtémoc (Ciutat de Mèxic)
La alcaldia Cuauhtémoc és una de les setze demarcació territorials que integren la Ciutat de Mèxic.Colindar en les demarcació territorials d'Azcapotzalco i Gustavo A. Madero al nort, en Iztacalco i Benito Juárez al sur, en Venustiano Carranza a l'est i en Miguel Hidalgo a l'orient; igualment, comprén un total de 33 colónies. El seu nom fa referència a Cuauhtémoc, últim tlatoani mexica de Mèxic-Tenochtitlan.
L'alcaldia Cuauhtémoc és el cor de Ciutat de Mèxic, i en ella es troba la seua Centre Històric. Les construccions que es troben en la colónia són de gran antiguetat, en un temps de vida de fins a 500 anys o més; es troben clars eixemples veïnats, encara que moltes d'estes ya no són habitades.
La capçalera de l'alcaldia està en la colónia Buenavista. La superfície de l'alcaldia és de 32.44 km quadrats, lo que representa el 2.1 % de l'àrea total de Ciutat de Mèxic. La població ascendix als 545 884 habitants. Des de l'1 d'octubre de 2024, l'alcaldesa és Alessandra Rojo de la Vega.
El terreny de l'alcaldia és pla en la seua major part, en una llaugera pendent cap al suroest de la mateixa i una altitut promig de 2230 m s. n. m. El terreny es delimita per dos rius entubados: els rius de la Pietat i Consulat, hui en dia partix del Circuit Interior.
Per l'alcaldia Cuauhtémoc transiten al voltant de 5 millons de persones (població flotant) i aixina mateix, la convertix en la quarta demarcació, i la quinta a nivell nacional, en el major índex de desenroll humà en Mèxic[1] per la calitat dels seus servicis, l'intensa activitat comercial desenrollada en la zona i pel seu alt caràcter adquisitiu i immobiliari en algunes de les seues colónies propenques al centre històric i l'àrea financera del Passejada de la Reforma.
Colónies
[editar | editar còdic]Consta de 33 colónies:
Cultura
[editar | editar còdic]Esta alcaldia pren el seu nom de l'últim tlatoani mexica, qui va reorganisar a l'eixèrcit i al poble contra l'atac dels conquistadors. Cuauhtémoc és un nom náhuatl provinent de les veus cuauhtli, «àguila», i témoc, «que baixa» o «que cau», com a modo d'aludir al sol (l'àguila) en la vespradeta.
El 29 de decembre de 1970, la Llei Orgànica del Departament del Districte Federal va dividir el seu territori en 16 delegacions, una de les quals va ser Cuauhtémoc, considerada el cor de Ciutat de Mèxic.[2]
Des de llavors l'alcaldia Cuauhtémoc, considerada el cor de Ciutat de Mèxic, és un cos polític molt complex; en els seus carrers es mesclen la nostàlgia del món prehispánico, el clàssic virreinal i les edificacions modernes, com a símbol d'un nou equilibri, que li han donat el títul de riquees que construïxen noves formes de relacionar-se en el comerç i els negocis. Les activitats mercantils, institucions públiques i privades, culturals, socials han fet possible que siga la sèptima economia del país, puix aporta el 4.6 % del producte intern brut Net, concentra el 36 % de l'equipament i el 40 % de l'infraestructura cultural de Ciutat de Mèxic.
Demografia
[editar | editar còdic]Població
[editar | editar còdic]- Població total: 814 983 (1980), 595 960 (1990), 516 255 (2000), 531 831 (2010),[3] 545 884 (2020)[4]
- Edat mijana (2020): 36 anys [5]
- Població econòmicament activa (2020): 398 058.[6]
- Vivendes particulars (2020): 227 404[7]
- Número de pomes (2020): 2 849[7]
- Índex de Desenroll Econòmic (2020): 0.55[6]
- Índex de Desenroll Social (2020): 0.87[6]
- Marginació (2000): Molt baix.[8]
|
Segons el «Cens general de població i vivenda», efectuat en 2020 pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), l'Alcaldia Cuauhtémoc tenia fins a eixe any una població total de 545 884 habitants. D'ells, 260 951 eren hòmens i 284 933 eren dònes.
Indicadors de pobrea
[editar | editar còdic]Els resultats del Consell Nacional d'Evaluació de la Política de Desenroll Social (Coneval), corresponents a l'any 2010, tiren les següents senyes:[9]
- Indigents 0.19 %, 1038 persones.
- Pobres extrems 1.8 %, 7669 persones.
- Pobres moderats 25.6 %, 110 206 persones.
- Vulnerables per ingrés 5.7 %, 24 505 persones.
- Vulnerables per carència social 34.8 %, 149 736 persones.
- Població no pobra i no vulnerable 32.1 %, 138 273 persones.
Principals mercats
[editar | editar còdic]
- Mercat de Sant Joan Pugibet, ubicat en el carrer d'Ernesto Pugibet núm. 21, en la colónia Centre, especialisat en carns i productes exòtics.
En part de lo que varen ser accessòries i cellers de la Fàbrica de Tabacs El Bon To es va construir este singular mercat. Pels productes que ven, pels marchants que atenen i pels compradors que circulen entre els seus llocs, tot ho torna un lloc en el seu propi llenguage. Fins a mediats de el XX, la població propenca al barri, i després la fuereña, orilló als puesteros a satisfer als seus clients en productes difícils de trobar en atres mercats: formages fermentats i d'olor intensa; carns de cabrit de llet, lechón, conill o moltó; sabors prehispánicos, com l'armadillo, tepezcuintle, cocodril, escamoles, chapulines, cucs de maguey o javalí; aus: pollet, pavo, perdiu, ànet, oca o pichón. Gradualment la fama de la seua exquisitez va guanyar les preferències: en els seus passadiços es troben tot tipo de persones en llistes de productes rars en mà, aixina com de gourmets, chefs i estrangers que aspiren a trobar el sabor lluntà. Alguns encarregats poden explicar els matisos que diferencien al huachinango del esmedregal; a narrar històries dels peixcadors de polp, de langosta[nota 1] o de percebe; a dibuixar el trayecte del rave blanc o del full de crisantem, o be a dictar els seus més precioses receptes. cita requerida
Horari: dilluns a dumenge de 7 a 17 hores.
- Lagunilla Comestibles, ubicat en el polígon del Eix 1 Nort - Ignacio López-Rayón i els carrers Lliberteu i Comonfort, en la colónia Morelos, posseïx 574 locals. Es va inaugurar el 14 d'octubre de 1957. Horari: de dilluns a dumenge de 9:00 a 18:00
- Mercat Lagunilla Varis. Mercat especialisat en mobles, ubicat en el cantó de Juan Álvarez Ignacio Dellà, Centre, Cuauhtémoc, 06000 Ciutat de Mèxic, CDMX. Horari: 10:00 - 18:00 de dilluns a dumenge
- Mercat Lagunilla Roba i Teles. Mercat a on es poden conseguir trages per a tot tipo d'events de gala i vestits de XV anys. Ubicat en República de l'Equador 59J, Lagunilla, Centre, Cuauhtémoc, 06000 Ciutat de Mèxic, CDMX Horari: dilluns a dissabte de 10:00 a 18:00. Dumenges de 9:00 a 17:00
- Mercat de Sant Cosme, ubicat en l'avinguda Ribera de Sant Cosme en la colónia Sant Rafael, posseïx 533 locals. Es va inaugurar el 8 de març de 1963.
- Tepito Zona, ubicat en les avingudes Toltecas i Matamoros en la colónia Morelos, posseïx 497 locals. Es va inaugurar el 14 d'octubre de 1957. És el mercat galliponter més gran de la Ciutat de Mèxic. Es tracta d'una llarga cadena de llocs —també conegut com tianguis—, colocats en el carrer, al voltant dels mercats fixos: ahí es troba des d'una tacha fins a roba, aparats elèctrics, qualsevol classe de celuloide, joyes, etcétera. És un mercat kilométrico en el que, entre els productes de segona mà, es troben mercaderies originals. És recomanable visitar-ho de dia.
- Hidalgo Zona, ubicat en les avingudes Dr. Arce i Dr. Andrade, en la colónia Doctores, posseïx 974 locals. Es va inaugurar el 3 de febrer de 1958.
- Sant Joan Arcs de Belén, ubicat en avinguda Arcs de Belén i López en la colónia Centre. Posseïx 383 locals i es va inaugurar el 24 de juny de 1954.
- La Mercé Mixcalco, ubicat en Mixcalco i Anell de Circumvalació, en la colónia Centre, posseïx 921 locals. Es va inaugurar el 23 de setembre de 1957. En este mercat es troba sobretot roba deportiva, uniformes i chamarras de pell, pero també hi ha roba en general per a hòmens, dònes i chiquets, vestits de primera comunió i bateig, aixina com capells i calcer. Horari: dilluns a dumenge de 9:30 a 18 hores.
- Mercat Martínez de la Torre, en l'Eix 1 Nort i el carrer Soto, en la colónia Guerrero, inaugurat per Benito Juárez el 5 de maig de 1870. cal mencionar que este mercat es va construir en terrenys del llicenciat Rafael Martínez de la Torre, i es dia Mercat Guerrer; posteriorment se li va posar el seu nom i es va formar, aixina, lo que hui es coneix com la colónia Guerrero.
- Mercat Medellín, ubicat en la colónia Roma; és un dels més antics.
Economia
[editar | editar còdic]La mescla de vínculs entre les activitats mercantils, institucions públiques, privades, culturals i socials han fet possible que l'alcaldia Cuauhtémoc siga la sèptima economia del país, puix aporta el 4.6 % del producte intern brut net nacional i concentra del 30.4% PIB,[6] el 36 % d'equipament i el 40 % de l'infraestructura cultural de Ciutat de Mèxic.[11]
Empreses en la demarcació
[editar | editar còdic]L'Alcaldia Cuauhtémoc té la sèu d'Aeroméxico i la sèu de HSBC Mèxic.[12][13] Colónia Juárez té les sèus de Cablemás i Magnicharters.[14][15]
Principals places, parcs i jardins
[editar | editar còdic]Estes àrees representen el 3% del territori de l'Alcaldia. No existixen suficients parcs urbans que atenguen les necessitats de la seua població, empleats i visitants, provocant la saturació dels jardins i parcs veïnals existents.
Es distinguixen quatre parcs i jardins urbans: Alameda Central, Parc General Sant Martín (conegut com el Parc Mèxic), Parc Espanya i Ramón López Velarde, i la Alameda de Santa María la Ribera, considerats com a àrees de valor ambiental; en conjunt conformen una superfície de 6.25 hectàrees.
Els parcs i jardins públics veïnals complixen una funció social i recreativa, que representa una superfície de 63.93 hectàrees.
És important senyalar que moltes de les places i espais públics importants s'ubiquen dins dels polígons de conservació patrimonial, per la qual cosa els criteris d'intervenció i remodelació deuen prendre en conte la normativa en matèria de conservació.
En general tant les places com les àrees verdes, parcs i jardins es troben en bon estat de conservació.
- Plaça del Roc and Roll. Esta plaça va començar les seues activitats el dissabte 2 de juny de 2001, sent la seua sèu original el Monument a la Revolució; en un horari de 16:00 a 18:00 h. Cada dissabte la gent es reunia per a anar a ballar i gojar en els més renombrados grups rocanroleros d'antany aixina com en els de nova creació. El dia de l'inauguració de la plaça es va presentar el grup "Els CrazyBoys" i a partir d'eixe moment varen desfilar en esta plaça les grans figures d'este gènero Hoolligans i els germans Carrión, els Louds Jets, els Crazy Kings, babyBatiz, Javier Bátiz, les Estreles, els Teen Tops, els Sparks, entre uns atres. També ha servit de plataforma per a la proyecció de grups de nova creació. Posteriorment es va ampliar l'horari, sent est de 15:00 a 20:00 h. La raó d'açò no va tindre que vore en els usuaris sino en el cost de sonorización dels grups; ya que els contractes mínims eren per 5hrs, encara que només s'ampraren 1 o 2 h. En la remodelació que es va portar a terme en el Monument a la Revolució, la plaça del roc and roll es va traslladar a l'alcaldia Cuauhtémoc, a on fins a la data continua. Normalment tenen música en viu 1 o 2 voltes per més, ya que els grups que es presenten vénen, des de fa varis anys, de manera gratuïta.
- Plaça de la Trova. En la Ciutat de Mèxic convergixen des de fa anys diverses formes de fer "cançó", des dels boleros romàntics, fins a la bucólica lírica rupestre passant pel mensage social de la vora nova etc. És "La trova" com se li identifica al conjunt d'estos moviments lírics i musicals de caràcter poètic i propositivo. Els espais per a la promoció i difusió d'esta música són tremendament llimitats per a una ciutat tan gran i en tants exponents locals i avecindados de fòra, per a les generacions anteriors i prolífiques i para en sinnúmero de jóvens que desenfundan les seues guitarres per a engrossar el cançoner popular de Ciutat de Mèxic. D'ahí l'importància d'impulsar "La Plaça de la Trova" com un espai oficial i sense exclusions a on difondre el vast treball dels compositors mexicans, en dita plaça es pretén generar un espai fix i constant a on l'artífex de la cançó trobe un punt no solament de difusió i convivència en el públic i atres creadors, sino que també genere el seu propi mercat per a la venda dels seus productes discogràfics i de contractacions.
- Plaça del Danzón, encara que l'event de Danzón naix en 1995 (entre finals d'octubre i principis de novembre), és fins al 27 de giner de 1996 quan s'inaugura la Plaça de la Ciutadella com la Primera Plaça del Danzón a l'aire lliure en la Ciutat de Mèxic. Esta plaça, de la mateixa manera que moltes en eixe moment, tenia com a objectiu ser rescatada per a l'us de la comunitat; enfocant-se en este cas en particular, en l'atre objectiu que era donar un espai de recreació per als adults majors; població que era rellevant i que rebia l'atenció a través de programes de diferent índole per part de les autoritats. El festeig de cada aniversari, ha consistit en una mostra danzonera per part de diferents grups tant de Ciutat de Mèxic com de l'interior de la República. El 27 de giner de 2014, es varen complir 18 anys, en este aniversari, per primera volta, es va presentar una rutina colectiva; per part d'alguns dels assistents a la Ciutadella a l'una de la vesprada.
Política
[editar | editar còdic]Delegats (1982-2000)
[editar | editar còdic]| Delegat | Periodo | Partit | Nomenat per |- | Carlos Fabre del Rivero | 1982-1985 | Archiu:C.V.Party (Mexico).svg | Miguel de la Madrit (com a president) | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Enrique Jackson Ramírez | 1985-1988 | Archiu:CDMXParty (Mexico).svg | |||||||||
| Wenceslao Sandoval Arreola | 1988 | Archiu:S.A.Party (Mexico).svg | |||||||||
| Ignacio Vázquez Torres | 1988-1990 | Archiu:C.V.Party (Mexico).svg | Carlos Salines de Gortari (com a president) | ||||||||
| Guillermo Orozco Loreto | 1990-1994 | Archiu:U.S.C.Party (Mexico).svg | |||||||||
| Jesús Dávila Narre | 1994-1996 | Archiu:U.S.Party (Mexico).svg | Ernesto Zedillo (com a president) | ||||||||
| Alejandro Carrillo Castro | 1996-1997 | Archiu:S.A.Party (Mexico).svg | |||||||||
| Carlos Javier Vega Memije | 1997 | Archiu:CVParty (Mexico).svg | |||||||||
| Jorge Legorreta Gutiérrez | 1997-2000 | Archiu:CPlogo (Mexico).svg | Cuauhtémoc Cárdenas (com a cap de Govern) | ||||||||
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Caps delegacionales (2000-2018)
[editar | editar còdic]| Cap delegacional | Periodo | Partit | Elecció | |
|---|---|---|---|---|
| Dolores Padierna Lluna | 2000-2003 | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg | 2000 | |
| José Alfonso Suárez del Real | 2003 | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg | — | |
| Virginia Jaramillo Flores | 2003-2006 | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg | 2003 | |
| José Luis Muñoz Soria | 2006-2009 | Archiu:PRIlogo (Mexico).svg | 2006 | |
| Agustín Torres Pérez | 2009-2012 | Archiu:PRDlogo (Mexico).svg | 2009 | |
| Alejandro Fernández Ramírez | 2012-2015 | Archiu:FFDEADlogo (Mexico).svg | 2012 | |
| Ricardo Monreal Àvila | 2015-2017 | Archiu:Morena logo (alt).svg | 2015 | |
| Rodolfo González Valderrama | 2017-2018 | Archiu:Morena logo (alt).svg | — | |
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Alcaldes (2018-present)
[editar | editar còdic]| Alcalde | Periodo | Partit | Elecció | |
|---|---|---|---|---|
| Néstor Núñez López | 2018-2021 | Archiu:Morena logo (alt).svg | 2018 | |
| Sandra Cuevas Nieves | 2021-2024 | Archiu:PRDlogo (Mexico).svg | 2021 | |
| Raúl Ortega Rodríguez | 2024 | Archiu:PRDlogo (Mexico).svg | — | |
| Alessandra Rojo de la Vega | 2024-actualitat | Archiu:FFD700Party (Mexico).svg | 2024 | |
.svg){kind=link}
Administració
[editar | editar còdic]L'estructura orgànica de l'alcaldia Cuauhtémoc es compon de la següent forma:[16]
- Alcalde
- Direcció general Jurídica i de Servicis Llegals
- Direcció general de Govern
- Direcció general d'Administració
- Direcció general de Desenroll i Benestar
- Direcció general de Servicis Urbans
- Direcció general d'Obres i Desenroll Urbà
- Direcció general de Seguritat Ciutadana i Protecció Civil
- Direcció general dels drets Culturals, Recreatius i Educatius
- Direcció Territorial Centre Històric
- Direcció Territorial Juárez-San Rafael
- Direcció Territorial Obrera-Doctores
- Direcció Territorial Roma-Comtesa
- Direcció Territorial Santa María Tlatelolco
- Direcció Territorial Tepito-Guerrero
Turisme
[editar | editar còdic]
Atractius turístics i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Les zones de turisme local més rellevants en l'alcaldia són sèt:
- Garibaldi-Alameda-Belles arts
- Roma-Comtesa
- Santa María la Ribera
- Zona Rosa
- Tlatelolco
- Centre Històric
- Tabacalera
- San Rafael
D'elles, es desprenen les següents atraccions:
- Museu Casa d'Alfonso Reis, també cridat Capella Alfonsina, ubicat en avinguda Rebuig Hill n.º 122, colónia Comtesa. Es va inaugurar en 1972, va ser establit a iniciativa d'Alicia Reis, neta d'Alfonso Reis Ochoa. Opera com a museu de lloc, ya que ahí va residir l'escritor des de 1939 fins a 1959, data de la seua mort.
- Museu de Cera de la Ciutat de Mèxic, ubicat en el carrer de Londres n.º 6, colónia Juárez. Es va inaugurar el 27 d'agost de 1979. El seu acervo original ho constituïen 200 figures de cera de rellevants personages nacionals i internacionals. Va ser reinaugurado en novembre de 1993.
- Museu de lo Increible (Ripley), ubicat a un costat del Museu de Cera, es distinguix per la seua construcció en forma de castell medieval. Va ser inaugurat en 1992 pel llavors secretari de Turisme, Pedro Joaquín Coldwell, i reunix la colecció d'objectes sorprenents de Roberto L. Ripley.
- Colege i Plaça de les Vizcaíno, ubicada en el Carrer de les Vizcaíno, Carreró de Aldaco i Carreró de Sant Ignacio, en el centre històric. Fundada a mitan de el XVIII com a Colege de Sant Ignacio de Loyola pels filántropos vascs Ambrosio de Meave, José de Aldaco i Francisco Echeveste, este colege va estar destinat a l'educació de chiquetes, donzelles, òrfenes i viudes d'orige vasc. En ell varen estudiar personages de l'història de Mèxic, com Josefa Ortiz de Domínguez, qui en époques de la guerra de l'Independència va ser coneguda com "la Corregidora de Querétaro. Durant l'época de les Lleis de Reforma, en la separació Iglésia-Estat, canvia el seu nom per Colege de la Pau, i va reprendre el seu nom original, Colege Sant Ignacio de Loyola (Viscaïnes) en abril de 1997 en una visita al Colege per part del Rei d'Espanya Don Juan Carlos I. Actualment es troba destinat a l'educació de la chiquea mexicana des dels nivells de jardí de chiquets, primària, secundària i preparatòria; aixina mateix, en ocasions és rentado per distintes empreses o per particulars per a la realisació d'events socials. En la seua part sur, es troba la Plaça de les Vizcaíno, un solar obert que conta en un estacionament en el seu basamento.
- Plaça Garibaldi, ubicada en els carrers de Montero, Dellà, Equador i Eix Central Lázaro Cárdenas, en la colónia Guerrero. Com a sèu del mariachi en Ciutat de Mèxic, la Plaça Garibaldi es vincula en Cirilo Marmolejo, qui en 1920 va introduir en la capital el primer conjunt musical d'este gènero.
- Museu de la Ciutat de Mèxic, ubicat en l'avinguda José María Pi Suárez 30, en el centre històric. Depén del Govern de Ciutat de Mèxic, i la seua acervo ho integren documents, plans, maquetes, pintures i fotografies que exponen les característiques físiques de l'emplaçament geogràfic de Ciutat de Mèxic i un resum de la seua evolució històrica i urbana.
- Plaça de les Tres Cultures, ubicada en l'Unitat Habitacional Nonoalco-Tlatelolco. Està delimitada per edificis representatius de tres etapes històriques de Mèxic, d'ahí el seu nom: de l'época prehispánica, de la virreinal i del Mèxic contemporàneu.
- Plaça de la Ciutadella, pel caràcter de la construcció, per l'ubicació de l'edifici en l'entrada suroest de la ciutat i per haver servit com a fàbrica d'armes i quarter, se li va cridar «La Ciutadella».
- El Museu Universitari del Chop, pertanyent a l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, presenta art jove i experimental.
- Ex Teresa Art Actual, museu d'art experimental en el centre històric.
- Museu Experimental L'Eco
- Monument a la Revolució
- Biblioteca José Vasconcelos, es troba ubicada en Eix 1 Nort Mosqueta s/n cantó Aldama, col. Buenavista, prop de les estacions del metro, metrobús i tren suburbà Buenavista.
- Teatre del Poble, ubicat en Veneçola n.º 72, centre històric. Depén del Govern de Ciutat de Mèxic i és un espai dedicat a la cultura, a on s'oferixen tallers a tota la comunitat.
- Cantina la Peninsular (1872), es troba ubicada en Corregidora i Roldán. Es diu que es va inaugurar en 1872, i ha segut escenari d'interminables nits bohemio; la conseja popular assegura que va ser per un bon temps el búnker de Lluita Vila, en les seues millors époques.
- Museu del Temple Major (1987), en Seminari Núm. 8, centre històric. La seua creació va ser conseqüència de les excavacions arqueològiques realisades pel Proyecte Temple Major en la seua primera temporada, entre 1978 i 1982, i té una colecció de més de sèt mil objectes, aixina com els vestigis del Temple Major de Tenochtitlan.
- Sant Rafael - zona de Teatres. Conta en a lo manco 8 teatres, entre els que destaquen: a l'aire lliure Juan Ruiz d'Alarcón, Teatre Virginia Fábregas i Manolo Fábregas[17]Teatre Jorge Negrete, Teatre Venustiano Carranza, Centre Cultural El Tecolote, Teatre Aldama.
- Centre Cultural José Martí, ubicat en el carrer de Dr. Mora 1, en una atra entrada sobre l'avinguda Hidalgo
Educació
[editar | editar còdic]Escoles primàries i secundàries
[editar | editar còdic]L'Alcaldia Cuauhtémoc conta en 745 escoles en 2020.[6] El Colege Alemà Alexander von Humboldt tenia un planter en el número 43 de Benjamin G. Hill, Hipòdrom Comtesa, ara una part de l'Universitat La Salle.[18]
Biblioteques
[editar | editar còdic]Biblioteca de Mèxic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Biblioteca de Mèxic José Vasconcelos.
La Biblioteca de Mèxic es troba en el centre històric de la Ciutat de Mèxic, en la Ciutadella, molt prop de l'estació del metro Balderas, i rep diàriament a més de mil cinccents visitants, que consulten els fondos editorials i assistixen a les activitats culturals i de foment a la llectura. La va inaugurar el 27 de novembre de 1946 el llavors president Manuel Àvila Camacho, qui va estar acompanyat per Jaime Torres Bodet, secretari d'Educació Pública, i de José Vasconcelos Calderón, el seu primer director, qui va ocupar el càrrec fins a la seua mort, en 1959. La biblioteca, ademés de ser un recint de consulta de llibres i informació general, posseïx tres sales d'exposicions que servixen per a presentar activitats culturals com: exposicions, funcions de teatre, proyecció de películes, presentacions de llibres, i tallers per a chiquets i adults. Des de 1998, conta en un Fòrum de Teatre que alberga a grups independents que presenten les seues propostes teatrals i llectures dramatisades. Les instalacions de la biblioteca han servit de marc per a portar a terme homenages i reconeiximents a ilustres personages del món de les lletres, com el «Premi Internacional Alfonso Reis 2000», que se li va otorgar a Miguel León-Portilla, el «Premi Internacional Octavio Pau de Poesia i Ensaig 2004», que va guanyar Eugenio Montejo, i el guardó a Enrique Krauze, pel seu 60 aniversari, entre uns atres.[19]
Biblioteca Vasconcelos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Biblioteca Vasconcelos.
La Biblioteca Vasconcelos de Ciutat de Mèxic és una atra biblioteca ubicada en l'alcaldia, just a un costat de l'estació de trens de Buenavista (hui estació Buenavista del Tren Felipe Àngels), prop del Tianguis Cultural del Chop. Es va inaugurar en el 2006, durant l'administració del president Vicente Fox Quesada, i és obra dels arquitectes Alberto Kalach i Juan Colomer, de la firma TAX Alberto Kalach. La biblioteca brinda accés gratuït a servicis bibliotecaris en general, i també organisa diverses activitats culturals com a cicles de cine i exposicions. Conta en un acervo bibliogràfic de 575 000 llibres classificats i les seues coleccions de material multimèdia, infantil, en sistema Braille i musical.
Monuments
[editar | editar còdic]Els principals monuments de la zona, ubicats en el corredor Reforma-Zócalo, són cinc:
- el Monument a Colón (1871), construït per l'arquitecte Ramón Rodríguez Arangoiti;
- el Monument a Cuauhtémoc (1887), obra de Francisco M. Jiménez, en escultures de Miguel Noreña;
- el Ángel de l'Independència (1910), inaugurat pel president de Mèxic Porfirio Díaz;
- la Font de la Diana Caçadora (1942), a càrrec de l'arquitecte Vicente Mendiola Quezada;
- l'Estela de Llum (2012), inaugurat pel president de Mèxic Felipe Calderón Hinojosa.
- El Monument a la Revolució de l'arquitecte Carlos Obregón Santacilia, conclós en 1938, utilisant l'estructura de l'incomplet «Palau Llegislatiu» ideat per l'arquitecte francés Émile Bénard;
Servicis de transport
[editar | editar còdic]Les següents estacions del Metro de la Ciutat de Mèxic creuen la demarcació. Note's que algunes estacions enllacen en més d'una llínea:
Les següents llínees del Trolebús del Servici de Transports Elèctrics de la Ciutat de Mèxic recorren l'alcaldia:
- Llínea «1» Eix Central de la Central Camionera del Nort a la Central Camionera del Sur.
- Llínea «2» Eix 2 - 2A Sur.
- Llínea «5» Sant Felipe de Jesús – Metro Hidalgo.
Les següents llínees del Metrobús creuen la demarcació:
- Llínea 1: Indis Verts-Caminero, en les estacions: Circuit, Sant Simón, Manuel González, Buenavista, El Chop, Revolució, Plaça de la República, Reforma, Hamburc, Insurgents, Durango, Álvaro Obregón, Sonora, Campeche, Chilpancingo i Nou León.
- Llínea 2: Tacubaya-Tepalcates, en les estacions: Viaducte, Nou León, Escandón, Patriotisme i de La Salle.
- Llínea 3: Tenayuca-Poble Santa Cruz Atoyac, en les estacions: Circuit, Tolnahuac, Tlatelolco, Ricardo Flores Magón, Buenavista II, Guerrero, Mina, Hidalgo, Juárez, Balderas, Cuauhtémoc, Jardí Pushkin, Hospital General, Doctor Márquez, i Centre Mèdic.
- Llínea 4: Buenavista-San Lázaro: Buenavista III, Delegació Cuauhtémoc, Mèxic-Tenochtitlan, Plaça de la República, Glorieta de Colón, Expo Reforma, Vocacional 5, Juárez, Plaça Sant Joan, Eix Central, El Salvador, Isabel la Catòlica, Museu de la Ciutat, Pi Suárez, Les Creus, Teatre de Poble, República d'Argentina, República de Chile, Teatre Blanquita, Belles arts, Hidalgo i Museu Sant Carlos.
Açò ademés de les moltes rutes de colectius particulars que creuen l'alcaldia de nort a sur i d'est a oest, aixina com en el restant de la ciutat.
Telenovela
[editar | editar còdic]Esta Alcaldia es caracterisa perque ahí es realisen la majoria de les telenovelas gravades en Ciutat de Mèxic. Les més recents són:
- Fins al fi del món (2014 - 2015). El comandant de la delegació és Félix Tavares, interpretat per Roberto Ballesteros.
- Amor de barri (2015), gravada en La Lagunilla i en el mercat de dit barri.
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]Agermanament
[editar | editar còdic]L'alcaldia de Cuauhtémoc té relacions d'agermanament en les següents ciutats al voltant del món:
Convenis
[editar | editar còdic]Cuauhtémoc conta en convenis de cooperació específica, l'objectiu de la qual és establir activitats, en la finalitat de facilitar l'eixecució del conveni. Estos convenis se celebren perque les parts signatarias focalizan la cooperació específicament per a enfortir àrees complementàries com a turisme, govern, seguritat, etc. Els convenis que té la ciutat, són en les següents ciutats al voltant del món:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2012. Consultat el 2021-06-27.
- ↑ Nota periodística en el periòdic mexicà Excélsior
- ↑ «Pàgina web de el INEGI». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2017. Consultat el 12 de maig de 2009.
- ↑ «Banc d'indicadors» (en és). www.inegi.org.mx. Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «Tabulados en filtre per a la Ciutat de Mèxic.».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Detalle del Cens de Població i Vivenda 2020 - CDMX».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Càlcul per colónies en base en el Cens 2020 de INEGI i la La Delimitació de colónies i atres assentaments humans (DCAH)».
- ↑ «Pàgina web de la Secretaria de Salut del Govern del Districte Federal». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2013. Consultat el 30 de juliol de 2013.
- ↑ «Pàgina web del Coneval». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2012. Consultat el 9 de novembre de 2012.
- ↑ http://www.gbcbiotech.com/genomicaypesca/especies/crustaceos/langosta.html Pàgina web de la Ret de Genómica, Peixca i Acuacultura per a l'Innovació (Global Biotech Consulting Group [GBC Group]/Institut Nacional de Peixca, Mèxic) (Consultat 27 de novembre del 2015)
- ↑ Història de la delegació Cuauhtémoc
- ↑ "Report on Actions of Social Responsibility." Aeroméxico. 4/44. Consultat el 4 de decembre de 2010. "Passejada de la Reforma 445, Col. Cuauhtémoc. C.P. 06500 CDMX"
- ↑ "Contact Us." HSBC. Consultat el 12 de setembre de 2011. "HSBC Mèxic, S.A.HSBC Mèxic, S.A. Address: Au. Passejada de la Reforma 347 Col. Cuauhtémoc 06500 Mèxic DF, Mèxic"
- ↑ "Contact us." Cablemás. Consultat el 6 de març de 2011. "Corporate Headquarters Cablemás S.A. de C.V. Sevilla No. 4, Colónia Juárez 06600 CDMX"
- ↑ "[enllaç trencat]." regulations.gov. 2 (3/53). Consultat el 23 de giner de 2011. "The full name and corporate address of the applicant is: Grup Aéreu Monterrey, S.A. de CV Passejada de la Reforma No. 20-308 Col. Juárez, CDMX, CP 06040 MÉXICO"
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2012. Consultat el 2 de decembre de 2012.
- ↑ «La Jornada: Hi ha inconsistencias en el derrocament del teatre Manolo Fábregas: veïns» (en és-mx). www.jornada.com.mx. Consultat el 2026-04-19.
- ↑ "Deutscher Bundestag 4. Wahlperiode Drucksache IV/3672" (). Bundestag (Alemània Occidental). 23 de juny de 1965. Consultat el 12 de març de 2016. p. 26/51. "Deutsche Schule Alexander v. Humboldt Mexico 11 D. F. Benjamin G. Hill. Nr. 43"
- ↑ «http://www.bibliotecademexico.gob.mx/info_detalle_BM.php?aneu=2&area=BM». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2013. Consultat el 14 de decembre de 2013.
Notes
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuauhtémoc (Ciutat de Mèxic).
- Pàgina de l'Alcaldia de Cuauhtémoc
- Pàgina del Govern de Ciutat de Mèxic
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuauhtémoc (Ciudad de México)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>