Dictamnus albus
.JPG)
Dictamnus albus és una espècie d'fanerógama de la família Rutaceae, a Dictamnus albus, que es coneix comunament en Espanya com díctamo. Es tracta d'una planta perenne, típica del sur d'Europa, nort d'Àfrica i d'Àsia central i meridional.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta planta es troba en estat selvat des del centre d'Alemània, al nort, fins a Romania, en l'est. En Espanya es troba des dels Pirineus, noreste de Catalunya i Aragó, Sistema Ibèric i serres de Gredos i de Béjar, en Castella i Lleó; passant pels Montes de Toledo, Serra de Sant Vicente i Serra Madrona en Castella-la Mancha; fins a les serres de Cazorla, Segura i Cabra, en Andalusia. Les poblacions del centre i del sur peninsular representen un núcleu prou aïllat respecte al restant de l'àrea de l'espècie.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne que alcança els 60 cm d'altura. En les fulls simples de color vert clar, pecioladas, vellosas pel envés, a lo manco en els nervis. Són pinnadas, en 3-6 folíols sésilés, ovales i dentados. Les florés de color blanc o púrpura pàlit, es produïxen en una llarga mechó piramidal, 5 sàpia-hos. Pétals generalment rosats (poden ser blancs o azulados) en els nervis obscurs. Quatre d'ells estan estesos i dirigits cap a dalt i el quint replegat i cap a avall. Estams en els filaments molt allargats. Frut en càpsula dehiscente. Quan es tritura la planta té una fragant olor a llima.
Història
[editar | editar còdic]- Dioscórides comentava que esta planta té les mateixes aplicacions que el poleo domèstic.
- En la Edat Mija es creïa que la planta molturada i posada en emplasto, trea les espines o asclons clavats en els peus o en un atre lloc.
- L'us medicinal de la herba gitanera és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "diptamnum" identificada actualment com Dictamnus albus.
Usos
[editar | editar còdic]L'interés d'esta planta és el seu caràcter de medicinal, en un repertori d'aplicacions molt reduït: es tracta d'un carminativo, antiespasmódico i hipotensor.[2]
En usos tradicionals s'han utilisat para:
- Tractament de parasitosis intestinals (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis).
- Espasmos abdominals.
- Amenorrea.
- Antihelminitico, disminuïx la lliberació d'ous de Clonorchis sinensis.
Indicat per a meteorismo, #dispèpsia hiposecretoras, hipertensió. Pel seu contingut en furanocumarinas fotosensibilizantes, podria ser interessant el seu estudi en el tractament del vitíligo, i psoriasis, associat a radiacions UV. S'ha comprovat el seu efecte repoblador del cuiro cabellut en alopècias areatas cròniques.
- Principis actius
Oli essencial: estragol (70%), anetol, d-limoneno, furanocumarinas (metoxipsoralenos). Alcaloides derivats del àcit antranílico: dictamnina. Saponósidos. Principis amarcs.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dictamnus albus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 383. 1753.[4]
Dictamnus: nom genèric que prové del grec "diktamnos" paraula composta de dike (montanya homònima de l'illa de Creta) i de "thamnos" arbust.
albus: epítet prové del llatí i significa "blanc".
- Fraxinella dictamnus Moench
- Dictamnus obtusiflorus W.D.J.Koch
- Dictamnus gymnostylis Steven
- Dictamnus caucasicus Fisch. & C.A.Mey.
- Dictamnus angustifolius Sweet
- Fraxinella fulgurans Bubani [nom. illeg.]
- Fraxinella alba (L.) Gaertn.
- Dictamnus odorus Salisb. [nom. illeg.]
- Dictamnus fraxinella Pers.[5]
- Dictamnus altaicus Fisch. ex Royle
- Dictamnus angustifolius G.Don ex Sweet
- Dictamnus dasycarpus Turcz.
- Dictamnus davuricus Voss
- Dictamnus generalis I.H.L.Krause
- Dictamnus himalayensis Royle
- Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
- Dictamnus macedonicus (Borbás) Pénzes
- Dictamnus major Vilm. ex Voss
- Dictamnus microphyllus Schur
- Dictamnus sessilis Wallr.
- Dictamnus solitarius Stokes
- Dictamnus suffultus Wallr.
- Dictamnus tadshikorum Vved. [6][7]
- Castellà: chitan, chitán, dictamno blanc, dictamo, díctamo, dictamo blanc, díctamo blanc, dictamo real, fraxinela, fraxinella, fresnedilla, fresnilla, fresnillo, tarraguilla, tarraguillo, yerba del port.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Junta de Castella i Lleó. Fiches d'espècies incloses en el decret 63/2007.». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2018. Consultat el 17 d'abril de 2018.
- ↑ Rivera, D. et al. 1998. Manual de Teoria i Pràctiques de Etnobotánica, Ed. Diego Marín. ISBN 84-95095-06-8
- ↑ «Dictamnus albus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ «Dictamnus albus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ «Dictamnus albus en PlantList».
- ↑ «Dictamnus albus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ «Dictamnus albus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 de giner de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Dictamnus albus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Dictamnus albus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.