Anar al contingut

Dieus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Indo-European migrations-ar.gif
Mapa animat de les migracions indoeuropeas

Dieus és un hipotètic deu suprem dels pobles protoindoeuropeos. De haver existit en la religió protoindoeuropea, hauria segut el titular del cel lluminós i l'antecessor dels deus-pare del cel.

  • Dyeus, en anglés;
  • Dyēus, en lletra AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita);
  • *Dyēus ph2ter[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La raïl indoaria *dyē-, dįā, *dei- pot ser abocada com a ‘volta celest’, ‘lluentor’, ‘llum’ o ‘resplandor’.[2] Aixina, la paraula «dia» estaria emparentada en «deu».

Deus pares

[editar | editar còdic]

De *Dieus haurien sorgit els noms de les principals divinitats indoeuropeas:

D'acort en Mircea Eliade (1907-1986) ―pare de la Història de les religions―, els nous deus sorgits a partir de llavors varen prendre el paper de fecundadores, deus del raig i de la tormenta, per lo que en una tercera o quarta generació, Dyēus s'hauria convertit en antecessor de deus meteorològics com Váruna (deu de la mar) en la religió védica, prèvia al hinduismo, o Thor (deu del raig), en la mitologia germànica. Açò ho hauria desplaçat del cult, convertint-ho en un Dioses y mitos de la India (‘deu ocioso’).[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L'asterisc indica que és una paraula hipotètica, deduïda d'acort en les lleis de la llingüística històrica.
  2. Lurker, Manfred (1999): «Dyaus», artícul en el Diccionari de deus i deeses, diables i dimonis (pág. 96). Barcelona: Paidós, 1999. ISBN 8449307856.
  3. Daniélou, Alain (2009): Deus i mits de l'Índia (págs. 136 i 134). Espanya: Atalanta, 2009.
  4. (2007) Tractat de història de les religions, Mèxic: Era, pp. 83 - 101. ISBN 9684111835.


Referències

[editar | editar còdic]