Religió protoindoeuropea
La religió protoindoeuropea és el conjunt de mits, deidades i creències practicades pels pobles protoindoeuropeos, els hipotètics parlants del reconstruït idioma protoindoeuropeo. Si ben no hi ha evidències directes dels motius mitològics – en tant els parlants de protoindoeuropeo varen viure en societats preliterarias – acadèmics en l'àrea de la mitologia comparada han reconstruït detalls a partir de similituts heretades entre llengües indoeuropeas, basats suponent que parts dels sistemes de creències originals protodoindoeuropeas varen sobreviure en tradicions heretades.[nota 1]
L'existència de similituts entre els deus i les pràctiques religioses entre els pobles indoeuropeos sugerix que en qualsevol de les poblacions que ells formaren tenien una forma de religió politeista. De fet, el coneiximent que es té de la religió protoindoeuropea es basa en conjectura basades en el història posterior dels pobles indoeuropeos, en l'evidència llingüística comuna a les llengües indoeuropeas i en les religions comparades.
El panteón protoindoeuropeo inclou una série de deidades reconstruïdes de manera segura, ya que són al mateix temps cognados—germans llingüístics d'un orige comú—, i estan associades a atributs i cos de mits similars: com *Dyḗws Ph₂tḗr, el deu de la llum del dia-cel; el seu consorte Dʰéǵʰōm, la mare terra; la seua filla H₂éwsōs, la deesa de l'amanecer; els seus fills els Bessons Divins; i *Seh₂ul, una deesa solar. Algunes deidades, com el deu del clima *Perkʷuns o el deu pastor *Péh₂usōn, només estan atestades en un número llimitat de tradicions – occidentals (europees) i greco-àries, respectivament- i, per tant, podrien representar adició tardanes que no es varen estendre pels distints dialectes indoeuropeos.
Alguns mits també poden datar-se en seguritat a l'época protoindoeuropea, ya que presenten indicis llingüístics i temàtics d'un motiu heretat: una història que representa a una figura mítica associada en el tro i que mata a una serp de varis caps per a lliberar torrents d'aigua que havien segut retinguts prèviament; un mit de la creació que implica a dos germans, un dels quals sacrifica a l'atre per a crear el món; i, provablement, la creència de que l'Un atre Món estava custodiat per un gos guardià i només es podia aplegar a ell creuant un riu.
Existixen vàries escoles de pensament sobre les possibles interpretacions de la mitologia protoindoeuropea reconstruïda. Les principals mitologia utilisades en la reconstrucció comparativa són l'indoirania, la bàltica, la romana i la nòrdica, a sovint recolzades també en evidència provinent de les tradicions celta, grega, eslava, hitita, armènia, iliria i albanesa.
Es poden trobar suficients pistes d'esta religió ancestral en les coincidències entre idiomes i religions pròpies de les persones indoeuropeas com per a presupondre que esta religió va existir, encara que qualsevol detall és una conjectura. Mentres les similars costums religioses entre les gents indoeuropeas poden facilitar evidències d'una herència religiosa compartida, una costum compartida no indica necessàriament una font comuna para dita costum; algunes d'eixes pràctiques poden haver sorgit en un procés d'evolució paralel.
Segons alguns ensajos divulgatius, en la raïl de la cultura indoeuropea ya existia la creència de que existix alguna cosa despuix de la mort, com revelen els aixovar funeraris dels kurganes i atres restants arqueològics documentats.
Investigadors com Marija Gimbutas, Antonio Blanco Freijeiro i Georges Dumezil afirmen que la primera naturalea dels diversos deus que adoraven els diferents pobles indoeuropeos provablement fòra de caràcter celestial, atmosfèric o inclús astrológico, assumint l'idea de que les divinitats vivien en els cels i des d'ells es manifestaven. De fet, els grans deus indoeuropeos, com el nòrdic Thor, hitita Tarhun, indi Indra o el grec Zeus, són Senyors del Raig.[1]
Atres autors en canvi, com Antoine Meillet, es mostren escèptics a l'idea d'una religió raïl entre els indoeuropeos, per l'enorme diversitat de cults identificada des dels jaciments més antics.
De fet, les pràctiques culturals entre els pobles indoeuropeos són tan variades que és impossible situar en exactitut un sol ritual que es remonte al periodo comú. Pero al costat del «cult positiu» (el sacrifici) en a on la concepció s'ha manifestat com a contradictòria, existix un «cult negatiu» consistent en prohibicions. El vocabulari distinguix en el sí de vàries llengües un sagrat positiu i un sagrat negatiu.
En l'indoiranio, la raïl iazh que designa al cult en general, significa etimológicament ‘no ofendre’, ‘respectar’. Una similar evolució es dona en el grec d'époques històriques en el verp σεβασμός (sevasmós). En germànic antic la tongada de l'antic nom dels deus *teiwa (*deywo) per *guda «libación», solament és comprensible a partir d'expressions tals com «respectar les libaciones (acompanyant els pactes solemnes»). En fi, és a partir del cult negatiu quan ha segut creada la designació de «religió» en la majoria de les idiomes europeus: en llatí, religio significa ‘escrúpul, respecte escrupulós’, en particular en lo concerniente a els pactes: la religio sacramenti (‘respecte a la paraula donada’).[2]
Jurament de Mattiwaza
[editar | editar còdic]
És un document que para molts arqueòlecs i historiadors, encapçalats per Georges Dumezil, evidencia l'orige comú i les importants relacions entre les religions dels pobles indoeuropeos, que podria indicar l'existència d'una provable religió protoindoeuropea anterior a la seua diversificació.
En l'any 1907 d. C. es va descobrir en Bogazkoy (l'antiga Hattusa, capital del Imperi hitita), un jurament de fidelitat a l'emperador Suppiluliuma I, subscrit pel seu vassall Mattiwaza, rei de Mitanni, a qui el primer havia repost en el tro i concedit ademés la mà d'una de les seues filles. Estos dos faustos successos, restauració i boda, varen deure ocórrer al voltant del 1340 a. C., i varen significar un respir ―l'últim respir― per al regne dels mitanios, reduït ya pels hititas a un estat de humillante postració.
En el document, Mattiwaza es comprometia a mantindre's fidel a l'emperador d'Hatti, posant per testics i garants no solament a varis deus babilònics i siri-hititas, sino també a unes divinitats alienes a les religions fins a llavors conegudes en Àsia Menor, i molt familiars en canvi a la lliteratura índia antiga, a saber: Mitra, Varuna, Indra i els dos Nasatía o Asuin (estos dos últims una parella de mellizos).
No es tractava, puix, de deus comuns als indoeuropeos anatolios, tronc al que els hititas pertanyien, sino de divinitats específiques de la seua branca més oriental, la de les llengües indoeuropeas en satam (indoiraní), a la que corresponien els parlants del sánscrito i del iranio.
Una de les explicacions més consensuades entre els experts per a este fenomen és que, cap a l'any 2000 a. C., els antepassats dels mitanios es varen desvincular dels seus germans indoiranios i es varen dirigir cap a l'Alta Mesopotamia, mentres els demés lo feyen cap a l'Índia, a on aplegarien a dominar a la població aborigen, pese a trobar-se esta en un estadi de civilisació molt més alvançat que el dels seus dominadors, una civilisació plenament urbana, ama d'una escritura pròpia i inclús d'un art refinat, particularment en el terreny de la glíptica (l'anomenada cultura de Mohenjo Daro).[3]
Segons l'antropòlec francés Georges Dumezil, les bandes de conquistadors aris que durant el segon mileni abans de Crist es varen expandir des de Síria fins al riu Indo, tenien una explicació mística del món i la societat. Tant esta com els mateixos deus s'agrupaven i organisaven en tres órdens: sobirania màgica i jurídica ―sacerdoci―, vigor guerrer ―aristocràcia militar―, i els productors o treballadors.
Mitra, Varuna, Indra i els dos Nasatiya, el quintet de deus propi dels mitanios per els qui jura el rei Mattiwaza, no són uns qualssevol, sino que espejan els estrats o castas de la societat ària: Mitra i Varuna (el nom d'est, derivat del indoeuropeo Worvenos, és el mateix que el de Ouranós, Urà, el firmament, dels grecs) són els deus de l'estrat dels brahmana o sacerdots; Indra correspon a la casta dels guerrers, els ksatriya i, per últim, els dos Nasatiya representen a la tercera classe social, la dels aneu/a, ganaders, agricultors i, en general, productors de tot orde.
Varuna i Mitra representaven els aspectes antagónicos i complementaris del món espiritual.
Varuna era la llei, l'exigència, el domini dels deus superiors sobre els pobres mortals, imponent el destí i el deure, deu fort i celós, encarregat de castigar i jujar als hòmens. És un deu misteribaix, que representa al món d'ultratumba.
En canvi Mitra és amistós, comprensiu en els hòmens. Encara que també és juge, és l'advocat dels hòmens, un deu benèfic, tranquilizante, inspirador d'actes i relacions honestes, pacífic. Representa la vida que el seu món li dona al nostre.
Indra, com a suprem deu guerrer, beneïx la força en la que el soldat obté la victòria, manté l'orde social intern i defén a la comunitat d'agressions externes, permetent-li ademés prendre possessió dels territoris i/o riqueas dels enemics que entrega en les seues mans. Campeó voraç, el seu arma és el raig, en el que abat als dimonis i jagantes i salva l'univers (història que es repetiria una i una atra volta en les diferents mitologias indoeuropeas, personificando a Indra en Zeus en el cas dels helens, en Thor pels nòrdics, etc.).[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Molt Interessant.(319)
- 46-52.Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ Comunitat Odinista d'Espanya-Asatru. «El Paganisme Indoeuropeo» (en espanyol castellà). Asatrú. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 5 d'agost de 2011. «la falta d'expressions comunes indica l'absència d'institucions comunes»
- ↑ 3,0 3,1 Història 16.(108)
- 105-112.Consultat el 28 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Religión protoindoeuropea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>