Anar al contingut

Divendres de Dolores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Divendres de Dolores

El Divendres de Dolores (també conegut com el Sext Divendres de Quaresma)[1] és el divendres anterior al Dumenge de Ramos, comprés dins de la quinta semana de la Quaresma, coneguda per la religió cristiana com a Semana de Passió. En algunes regions és considerat com l'inici de la Semana Santa o Semana Major, en iniciar-se en este les processons.

Els catòlics manifesten el seu fervor religiós en la celebració dels Dolores de La nostra Senyora, incloent per eixemple en la llitúrgia de la Missa la seqüència del Stabat Mater.

En alguns llocs se li denomina Divendres de Concilie i es pren com a dia de dejuni i abstinència, quedant prohibit el consum de carns.

Història d'una festivitat

[editar | editar còdic]

Esta antiga celebració mariana va tindre molta arraïlada en tota Europa i Amèrica i encara hui moltes de les devoció de la Santíssima Verge del temps de Semana Santa tenen el seu dia festiu o principal durant el Divendres de Concilie, que commemora els sofriments de la Mare de Crist durant la Semana Santa.

El Concilie Vaticà II va considerar, dins de les diverses modificacions al calendari llitúrgic, suprimir les festes considerades "duplicades", açò és, que se celebren dos voltes en un mateix any; per això la festa primigènia dels Dolors de La nostra Senyora el divendres abans del Dumenge de Ramos va ser suprimida, sent reemplaçada per la moderna festa de La nostra Senyora dels Dolors el 15 de setembre. Aixina i tot, en la tercera edició del Missal Romà (2000), hi ha un recort especial als Dolors de la Santíssima Verge en la celebració ferial d'eixe dia, introduïda per Sant Joan Pablo II.

La Santa Sèu i les normes del Calendari Llitúrgic contemplen que, en els llocs a on es trobe fervorosament fecunda la devoció als Dolors de María i en els seus calendaris propis siga tinguda com a festa o solemnitat, este dia pot celebrar-se sense cap inconvenient en totes les prerrogatives que li són pròpies. (Cf. Taula dels dies Llitúrgics, Missal Romà)

Celebració del Divendres de Concilie

[editar | editar còdic]

Algunes de les manifestacions d'estos dies són misses, pelegrinages i processons de la Verge Dolorosa.

Erro al crear miniatura:
Image de la Verge dels Dolores - Chía
  • En Popayán, Colòmbia, és conegut també com el Dia de l'Alcayata i en les hores de la nit (19:00 hores) se celebra la Processó de Divendres de Dolors que ix de l'Iglésia de Sant Agustín, en la qual la Verge dels Dolors, està acompanyada per les imàgens: Sant Joan Evangeliste, els 5 Misteris Dolorosos i pel Crucifix, remembrando les primeres processons a on estos passos desfilaven com a eixemples de evangelizaació, Per eixemple: La Verge, simbolisant el dolor d'una mare pels seus fills i la sensibilitat de les dònes, el Crucifix, símbol incólume de l'evangelizaació i l'Iglésia Catòlica i el Sant Joan com a mostra de l'eixemple de seguidor de Crist que les persones deuen ser: lleals i incondicionals en el senyor. Esta nit es dona inici a les tradicionals, fervorosas i solemnes processons que se celebren durant la Semana Santa i que són Patrimoni Nacional i que estan incloses en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat de l'UNESCO
  • En Zipaquirá inicia la processó de La nostra Senyora dels Dolors organisada pels Nazarenos de Zipaquirá.


  • D'igual manera en Chía-Cundinamarca, sent el preàmbul inicial a la Semana Major, procesiona l'image de la Dolorosa al voltant del Parc Principal junt a Jesús Nazareno, Sant Joan, i entre atres sants de l'unitat de alferes de la Parròquia Santa Lucía per a donar-li inici a la Semana Santa. Este primer acostament reunix en el municipi a centenars de feligresos en hores de la vesprada per a marchar en processó, commemorant els 7 dolors de la Santíssima Verge. Posteriorment es realisa la celebració eucarística del Divendres de Dolores organisada pels Alferes del pas de la Verge Dolorosa.

En Espanya donen començ en molts llocs les processons de Semana Santa.

Erro al crear miniatura:
Nostra Senyora Dels Dolors De Monovar (José Maria Alarcon, 1946), Semana Santa Monovar.

Ademés, des de fa més de 200 anys, el Govern de la Nació concedix els cridats "indults de Semana Santa", a petició de les confraries religioses en motiu d'esta festivitat.

  • En Alcalà del Riu, la Germandat de la Soletat celebra, com a culminació del Solemne Septenario al seu titular, Ntra. Sra. dels Dolors en la seua Soletat Coronada, la Solemne Funció Principal d'Institut, en Protestación de Fe, Ofrena de Caritat i ofrena floral. A pesar de ser un dia faener, el poble ho acull com a festiu, contant-se per centenars les persones que participen en la Funció. Ya en la nit, despuix de concloure el Septenario i la Processó Claustral en La seua Divina Majestad, la Santíssima Verge és exposta en Devot Besamanos, postrant-se davant les seues plantes centenars de devots no només de la localitat, sino de distints punts de la comarca.
  • En Font Vaquers (Granada), realisa la carrera oficial Nostra Senyora dels Dolors des de l'Iglésia Parroquial de l'Encarnació.
  • En La Rinconada, procesiona el Divendres de Dolores: La nostra Senyora dels Dolors Patrona i Alcaldesa perpètua de la Rinconada des de l'Iglésia a la seua capella per a entronisar-se en el seu pas de pali del pròxim Dissabte Sant.
  • En Loja (Granada) el Divendres de Dolores Procesiona la Santíssima Germandat de la Verge dels Dolors, de l'orde Servita, açò és l'inici de la Semana Santa en Loja
  • En Purchil - Vegas del Genil (Granada) ix procesionalment la patrona, La nostra Senyora dels Dolors.
  • En Màlaga procesionan 3 Germandats i una Pro-Germandat:

La Confraria del Medinaceli, situada entre els barris de la Roca i Martiricos, ha segut la primera germandat no agrupada en procesionar pels entorns de la catedral, aixina mateix, ha segut també la primera en demanar una solicitut per a entrar en l'Agrupació de Confraries de Màlaga.

L'Associació de Fidels Despullat i Encarnación, en la barriada de Dos Germanes, procesiona des de 2005 en dos imàgens; frut d'un cult privat, que al final es va posicionar com a cult públic i va aplegar fins a lo que coneixem. Actualment ixen des d'un tinglado i realisen els cults en una chicoteta capella oberta al públic.

La Germandat de Dolores del Port, que procesiona en entorns extradiarrales, és la segona més antiga no agrupada que procesiona en els carrers de Màlaga. En dos imàgens, des de 1949, trau als seus titulars pel Districte Port de la Torre, d'ahí el seu nom.

I per últim, la Germandat dels Dolors de Churriana (Màlaga), la més antiga no agrupada de la capital, conta en dos imàgens,(sent el Nazareno la més antiga) que procesionan també en l'extrarradi de Màlaga, en el conegut barri de Churriana.

  • El municipi granadí d'Orce celebra la festivitat de la seua patrona, la verge dels Dolors, en missa i processó pels carrers del poble en anochecer. Nou dies abans se celebra un novenario.
  • En El Viso del Alcor la Hdad Sacramental dels Dolors celebra solemne funció i besamanos en honor a la Santíssima Verge dels Dolors. Durant la semana anterior se celebra un septenario, un dia per cada dolor, a dita image.
  • La Semana Santa en el Valle de Abdalajís, Màlaga comença en el Divendres de Dolores, al procesionar María Santíssima dels Dolors, patrona de tots els vallesteros.
  • En Càdis, procesiona la Verge dels Dolors de l'Orde Tercera dels Servitas.

Astúries

[editar | editar còdic]
  • En la ciutat d'Oviedo, es conclou el Triduo a La nostra Senyora dels Dolors celebrat en la parròquia de Sant Isidoro el Real en la que té la seua sèu la Confraria del Sant Sepeli i La nostra Senyora dels Dolors. El triduo comença el dimecres anterior al Dumenge de Ramos i es tanca, com s'ha dit, el Divendres de Dolores en l'oració de la Corona dels Dolors seguit de la Missa Solemne. La Dolorosa custodiada en esta parròquia goja d'especial devoció entre els ovetenses per lo que és coneguda com la Senyora d'Oviedo.

Canàries

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Processó de la Verge dels Dolors en Sant Cristóbal de l'Estany (Tenerife).

Catalunya

[editar | editar còdic]

Castella-la Mancha

[editar | editar còdic]
  • En Toledo, procesiona la Confraria de La nostra Senyora de la Soletat, acompanyada per 27 armats.
  • En Ciutat Real, a on té lloc la processó de la Verge dels Dolors de Santiago, coneguda popularment com la Perchelera, que recorre els carrers del seu barri anunciant a tota la ciutat la proximitat de les dates de la Passió, Mort i Resurrecció del seu Fill.
  • De la mateixa manera ocorre en la ciutat d'Hellín (Albacete) quan en anochecer se celebra el conegut "Via Crucis de les Antorches" que recorrent el Camí de les Columnes aplega fins a l'Ermita del Monte Calvari, a on despuix es procedix a la veneració del crucificat i a les dotze de la nit dona començ la primera Tamborrada, donant aixina inici a les celebracions de la Passió de Crist.
  • En Corral de Almaguer província de Toledo se celebra una solemne processó a primera hora de la nit, sense banda de música, símbol de dolor, tristor.
  • En Font el Fresno, a on té lloc el Via Crucis del Crist de la Pietat, dut a muscles i acompanyat de veles i vores que acompanyen a cada oració de cada una de les 14 estacions.
  • En Atienza (Guadalajara) se celebra, a primera hora de la nit, una processó. En ella ixen l'image de la Verge dels Dolors, patrona de la vila, precedida d'un rosari de xixanta farols de vius colors.
  • En Abengibre, província d'Albacete, se celebra un Triduo en honor a Ntra. Sra. dels Dolors, que finalisa el Divendres de Dolores. Este dia, a la vespradeta, se celebra Santa Missa i processó de Nostra Senyora dels Dolors pels carrers del poble.
  • En Montiel, despuix de la missa, la Verge dels Dolors és portada a muscles per les dònes de la localitat mentres de resa el Via Crucis.

Castella i Lleó

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Verge dolorosa en la processó dels dolors de Ponferrada
  • En Valladolit este dia comencen les processons de Semana Santa, en la desfilada de la Confraria de l'Exaltació de la Santa Creu i La nostra Senyora dels Dolors que procesiona pel popular barri de les Delícies per a resar un viacrucis. Anteriorment la Confraria del Sant Sepeli també ha eixit en processó anant des del Museu del Monasteri de Sant Joaquín i de Santa Ana, baixant fins a la propenca parròquia de Sant Lorenzo, a on es realisa el ejercicior del Via Crucis.
  • En Àvila s'inicien els actes oficials de la Semana Santa en la processó del Via Matris, organisada per la Confraria del Santíssim Crist dels Afligits i Ntra. Sra. de la Pau. La processó partix del Convent de Santa Teresa de Jesús i els germans visten corfoll marró 'carmelita' en capa i capucha s dbeige (no antifaz en capirote).
  • En Zamora se celebra la Processó del Santíssim Crist de l'Esperit Sant al com li acompanya una gran multitut de persones.
  • En Medina del camp el Divendres de Dolores és un dia especial, els medinenses acompanyen a Ntra. Sra. dels Oixos. Dita image és la patrona i alcaldesa perpètua de la vila, l'alcalde li cedix el bastó de mando durant la celebració de la processó, i en finalisar tot el poble fidel entona la salve davant l'image de la mare.

Extremadura

[editar | editar còdic]
  • Erro al crear miniatura:
    Ntra. Sra. dels Dolors, temple parroquial de l'Asunción, Serradilla.
    En Serradilla (Càceres), se celebra(des de fa sigles) la processó dels Farols, en la que en farols de Paper, portats en canyes, s'allumena a la Dolorosa. 9 dies abans, se celebra la Novena dels Dolors(En l'iglésia parroquial Ntra. Sra. de l'Asunción) cantant cada dia els 7 Dolors, a la Verge.
  • En Navas del Madroño (Càceres), la Verge dels Dolors,també coneguda com "la Dolorosa", té molts debotos. El Divendres de Dolores procesiona pels carrers del poble. Les novenes a la Verge dels Dolors són molt seguides pels feligresos de la localitat. A mitan de el XX, en un incendi que va haver en l'Iglésia parroquial de Ntra. de l'O (Navas del Madroño), es va cremar l'antiga image de la Verge dels Dolors junt a un Crist Yacente atribuït a Martínez Montañés.

País Vasc

[editar | editar còdic]
  • Bilbao, la Verge dels Dolors, popularment cridada “La Dolorosa” procesiona pels carrers del barri de Abando, sent aixina, la primera processó de la Semana Santa en Bilbao.

Regió de Múrcia

[editar | editar còdic]
  • Àguiles, igualment celebra el dia de la seua patrona, la Verge dels Dolors, de matí es realisa una missa en honor a la patrona, seguit d'una ofrena floral per part dels aguileños i aguileñas, abillats en els trages de huertanos i huertanas. A migdia, durant els últims anys se celebra una fira de dia, una idea dels jóvens de l'ilustrisima Confraria de La nostra Senyora la Verge dels Dolors, Jesús del Prendimiento i Oració en el Hort. Per la vesprada, es torna a realisar una missa, una volta terminada, entorn a les 21.00 hores aproximadament té lloc la Solemne Processó en l'image de la Patrona, La nostra Senyora Verge dels Dolors portada a muscles,acompanyada per distintes agrupacions musicals i els estandarts de totes les confraries aguileñas.
  • Cartagena, que celebra el dia de la seua Patrona, la Verge de la Caritat, viu en la matinada d'este dia la que molts consideren cronològicament la primera processó de la Semana Santa espanyola, que partix a les quatre de la matinada dels voltants de la Catedral i que és organisada per la Confraria del Crist del Recobre. A lo llarc de tot el dia se succeïxen en la ciutat actes oficials i populars per a honrar a la seua Santa Patrona. Igualment té lloc una multitudinària ofrena floral, un viacrucis vespertí, i ya de nit, la primera de les processons de la Confraria Califòrnia, en el Crist de la Misericòrdia i María Santíssima del Rosari en els seus Misteris Dolorosos.
  • Lorca. Escomença el seu Semana Santa, dia gran de la Confraria de la Germandat de Llauros o pas blau de La nostra Senyora dels Dolors.
  • Múrcia, de la mateixa manera que atres punts de la Regió, comença la seua Semana Gran de Passió en el Divendres de Dolores, en la que obri el corteig de la Venerable Confraria del Santíssim Crist de l'Ampar i María Santíssima dels Dolors, en sèu en l'Iglésia de Sant Nicolás de Bari de la Capital Murciana.
  • Cehegín, la celebració de "Divendres de Dolores" comença en l'eucaristía en honor a la titular, La nostra Senyora dels Dolors, a on es produïx la vora dels sèt dolors a la Verge, la seua particular crida, per part de la Confraria de la Verge dels Dolors, organisadora dels actes en l'Iglésia de la Soletat i en finalisar l'acte, transcorre pels estrets carrers del caixco antic de Cehegín, declarat Conjunt Històric pel Ministeri de Cultura, una solemne processó a l'estil de les antiga processons del municipi, portant el tro en el que procesionaria en sigles passats, pels barris de "Soledad", " "Mesoncico", "Puntarrón", "El clot", finalisant en l'Iglésia de Santa María Magdalena.
  • Yecla Este dia comença oficialment en la ciutat de Yecla la Semana Santa en la processó de les 7 paraules que partix de l'Ermita de Sant Nicolás i desemboca en la Basílica de la Puríssima, en ella procesionan 4 confraries i els passos de Ntra. Senyora del Dolç Nom i Stmo. Crist de la Misericòrdia.

En el històrica ciutat de Natá dels Cavallers, es dona inici la celebració de la Semana Major en el Divendres de Dolores, l'image del qual data de el XVI. L'antiquíssima processó contempla els dolors de María pel posterior decés del seu fill.

En Portugal, una de les celebracions més conegudes és la Processó dels Sèt Dolors de La nostra Senyora, en Mafra.[5]

Erro al crear miniatura:
Altar de Dolores en el Temple i exconvento de Sant Nicolás de Tolentino en Actopan, Hidalgo.
Erro al crear miniatura:
Altar, during Friday of Sorrows, Sant Miguel de Dellà

En Colón, Querétaro es venera a la Verge dels Dolors de Soriano, a on apleguen fins a 100 000 persones eixe dia a la basílica de Verge dels Dolors de Soriano. En l'estat de Hidalgo en les localitats d'Actopan, Pachuca i Epazoyucan es coloquen Altars de Dolores.[6][7]

En Santiago de Querétaro, Querétaro se celebra el Divendres de Dolores en un pelegrinage dels fidels des de la Parròquia Del Misteri De Pentecostés fins a la Capella de La nostra Senyora dels Dolors, ubicada en la colónia Viles Del Sol en el municipi de Querétaro, en aplegar els fidels a la capella se celebra l'eucaristía i al final la veneració de la cauda de la verge (els peregrins passen per baix de la cauda).


En Jiménez (Chihuahua) se celebra el Divendres de Dolores el divendres que antecedix a la Semana Major en la comunitat de la Facenda dels Dolors, sent esta una de les festes patronals de major arraïlada i tradició en la regió, a on es realisen mañanitas a la Verge, es realisa pelegrinage i cavalcata partint de la parròquia del Sant Crist de Burgos en Cd. Jiménez a la capella de La nostra Senyora dels Dolors en un recorregut que comprén 7 km, en aplegar la processó se celebra missa i es realisa una verbena popular .

En Guanajuato, Guanajuato sent de les festivitats més importants de la ciutat i de l'estat se celebra el Divendres de Dolores alçant altars a la Verge dels Dolors, en les finestres, patis de les cases i comerços. Els fidels reben als visitants regalant-los aigua fresques, paleta de gèl, neu que representen les llàgrimes de la Verge María i la tradicional conserva de chilacayote.

En Llima, Perú la Santíssima Verge de la Soletat té el seu dia festiu el Divendres abans de l'inici de la Semana Santa, sent visitada per numerosos fidels des del matí fins a la nit, guanyant numeroses indulgències concedides pel romà pontífex, els arquebisbes, bisbes i retors de l'archidiòcesis primada. Constituïx el principal centre de devoció als Dolors de María en tot el territori peruà.

En numerosos temples de la Ciutat es realisa la celebració d'este dia, en la Basílica de la Mercé, el Temple de Sant Agustín, la Basílica de Sant Francisco i la Basílica de la Vora Cruz, titular del Divendres Sant. El Divendres de Dolores marca l'inici de la Semana Santa Limeño, eixint la processó de La nostra Senyora de la Pietat acompanyant les imàgens de Jesús Nazareno i el Sant Crist de l'Auxili cap a la Basílica Catedral.

En Arequipa, Perú Nostra Senyora dels Dolors rep numeroses visites en la Capella de la Germandat del Sant Sepulcro - Temple de Sant Dumenge, La nostra Senyora dels Oixos del Temple Sant Francisco festeja la seua solemnitat, i del temple La Recoleta La nostra Senyora dels Dolores "La Napolitana" Finalisa l'oració del septenario Dolorós en el seu honor

En Tarma - Perú: La Santíssima Verge dels Dolors ix en recorregut procesional pels principals carrers de la ciutat, donant aixina inicie la Semana Santa en Tarma.

En Perú - Huacho: La Santíssima Verge dels Dolors ix en recorregut procesional per sectors de la nostra ciutat i en la qual la fe de tots s'unixen en una sola com a Germandat, dita de pas la qual va ser fundada en 1943, aixina com Divendres de Dolores nostra Verge acompanya al rei de reis, el Senyor del Triumfo del Dumenge de Ramos, Jesús Nazareno, al Senyor del Sant Sepulcro i al Crist Resucitat; durant tota la Semana Santa aumentant el fervor dels nostres feligresos el Dumenge de Pasqua a on nostra Mare Santíssima fa caure el seu mant en forma de que Crist ha resucitat.

En Managua, Nicaragua les solemnitat de l'inici de la semana major es donen en baixar per la vesprada del Divendres de Dolores a la venerada image coneguda com la Sanc de Crist que té la seua llar en la catedral metropolitana d'eixa ciutat. Es tracta d'una antiquíssima Image de Jesús crucificat i que ha convixcut en els Nicaragüense des de fa més 379 anys. Va ser visitada pel papa Juan Pablo II en la seua última visita a este país centroamericano.

Esta image recorre en un solemne via crucis penitencial l'avinguda principal de la capital en el matí del Divendres Sant i dalt a catedral de Managua acompanyada per mils de fidels catòlics que baix el inclement sol d'estiu acompanyen a Jesús en el seu camí per la via dolorosa.

La celebració del Divendres de Dolores té una connotació diferent en Guatemala. Primer està la celebració de la Folga de Dolores que consistix en una desfilada bufo organisat pels estudiants de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala des de l'any 1898. Cada anys s'organisa en un enfocament diferent, pero el tema sempre està relacionat en la política i la denúncia social. Existix ademés Divendres de Dolores (Novela) per l'escritor guatemaltec Miguel Ángel Astúries, que, entre atres coses, descriu l'organisació de la desfilada.

Erro al crear miniatura:
Nostra Senyora dels Dolors - Catedral de Carúpano - Veneçola

El Divendres de Dolores o Divendres de Passió, també conegut anteriorment com el Divendres de Concilie, dona inici a la commemoració de la mort de Crist en el Calvari. Recorda el sofriment que va acompanyar a María durant la mort del seu fill.

“En el Divendres de Dolores en el temps de quaresma que culmina el Dimecres Sant i dies previs a "Dumenge de Ramos"; nos indica que és temps de preparació per a la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció del nostre Senyor. És una invitació que nos fa l'Iglésia de dispondre-nos per a celebrar estos misteris i per a participar en lo que són les llitúrgies de l'Iglésia catòlica”.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brugada, Martirià. La Verge dels Dolors: Sempre al seu costat, Ed. Centre de Pastoral Llitúrgica, Barcelona 2002, colecció Sants i Santes n. 71 (versió en català i en espanyol)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Divendres de Dolores- Celebracions de la Semana Santa en Oaxaca
  2. «Crònica del Divendres de Dolores 2025 en Sevilla».
  3. «Programa de la Semana Santa de Sant Cristóbal de l'Estany 2017». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2017. Consultat el 3 d'octubre de 2017.
  4. «Programa de la Semana Santa de Santa Creu de Tenerife 2018». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2018. Consultat el 14 d'octubre de 2019.
  5. «Procissão dona Burrinha». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2019. Consultat el 4 d'agost de 2019.
  6. «Perdura la tradició de l'Altar de Dolores». Consell Nacional per a la Cultura i les Arts. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 3 de decembre de 2015.
  7. «Aplega la tradició de l'Altar de Dolores a recints de el INAH». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2017. Consultat el 3 de maig de 2017.