Ear

Nom	Anglosaxó
	Ear
	«tomba»
Forma	Futhorc
Unicode	ᛠ O+16E0
Transliteración	ea
Sò AFI	[ea]
Lloc alfabètic	28 o 29
Ætt	Ætt de ác

Ear és una runa de l'alfabet futhorc. Es va introduir en l'alfabet per a representar el diptongo /ea/, transliterándose com ea.

A pesar de ser una de les últimes incorporacions apareix gravada en una inscripció epigràfica, l'espasa del Támesis, per lo que la seua incorporació no pot ser posterior a el IX.

Poema rúnic i significat

En el poema rúnic anglosaxó el nom de la runa indica que ear significa tomba:

Poema rúnic anglosaxó:	Traducció:
Éar byþ egle eorla gehwylcun, ðonn[i] fæstlice flæsc onginneþ, hraw colian, hrusan ceosan blac to gebeddan; bleda gedreosaþ, wynna gewitaþ, wera geswicaþ.	La tomba és horrenda per a qualsevol cavaller, quan la carn escomença sense cessar, a gelar el cos, la terra elegix un obscur llit; la prosperitat cau, l'alegria passa, els pactes són traïcionats.

Encara que el seu significat i etimologia és incert, possiblement el terme ear en orige simplement seria un remedo de ior, el nom de la runa que li precedix, que deriva el nom de ger (any, collita).

No obstant Jacob Grimm va indicar en la seua obra Teutonic Mythology 1835 un significat més profunt del nom. Va senyalar que el símbol de la runa és simplement una runa Tyr en la que descollen un parell de bigots, sugerint que Tyr i Ear, en alt alemà Zio i Eor, serien dos noms del mateix deu. Es troba el nom en topònims com Eresburg (*Eresberc) en Westfalia, en llatí Mons martis. D'esta forma Grimm sugerix que els alemans varen adoptar el nom del deu grec Llaures per a cridar al seu propi deu de la guerra i per lo tant Eresberc era la versió germànica del mont Areópago.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.

• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1