Edil plebeu

Els edils plebeus (en llatí: aediles plebis, de aedes, "morada de divinitat" i plebs, "plebe"), en l'Antiga Roma, són els edils elegits d'entre la plebe. Eren dos edils elegits anualment pels plebeus reunits en el concilium plebis. No formaven part del cursus honorum.

Història

Es varen crear durant la República romana, el mateix any que els tribunos de la plebe (494 a. C.). Naixcuts a image dels edils plebeus, els patricios, per a contrarrestar el seu poder, varen crear posteriorment els edils curules, nomenats al principi sol entre ells.

Originalment estaven pensats com a ajudants dels tribunos, custodiaven els drets de la plebe en les funcions requerides, econòmiques i religioses, en el seu quarter general, el Temple de Ceres. Posteriorment, varen adquirir més deures civils, assumint la responsabilitat del manteniment dels edificis de la ciutat en el seu conjunt. Els seus deures al principi eren simplement administratiu. Eren els ajudants dels tribunos en qualsevol assunt que els encomanaren, com l'aplicació de sentències dels tribunos, encara que la majoria dels assunts que se'ls encarregaven eren de mínima importància.

Al final, els dos edils s'ocupaven dels edificis sagrats i privats: manteniment de temples, vigilància d'edificis privats en ruïnes o degradats. Supervisaven l'abastiment d'aigua de la ciutat, provablement en absència dels censores, les fonts a través de contractistes (redemptores), aixina com les aigüeres (com la famosa Cloaca Màxima). També deuen velar pel manteniment de les vies urbanes i la seua pavimentació (tasques per a les que ampren el producte de les multes per infracció de les normes del ager publicus). També són responsables de la distribució i venda de blat a la plebe a preus baixos, encara que no de la compra, que és competència dels cònsuls i cuestores, o en ocasions d'un magistrat extraordinari, el praefectus annonae. Estos edils controlaven l'us de la terra pública (ager publicus) i podien multar als ocupants illegals de les pastures de la República. També eren responsables de la vigilància dels mercats, l'inspecció de les mercaderies en venda (inclosos els esclaus), aixina com dels pesos i mides.

Els edils plebeus varen aplegar a controlar el respecte en la celebració de cerimònies religioses i l'introducció del cult de noves deidades en Roma. S'encarregaven de mantindre l'orde públic i el decore, inspeccionant els banys públics, bordells i llocs de plaure. En les seues diverses activitats, eren assistits per funcionaris com els praecones (pregoners), scribae (escribanos, secretaris) o viatores (mensagers oficials).

A partir de el 471 a. C., en la promulgació de la Lex Publilia Voleronis, els edils plebeus eren elegits pels Comitia populi tributa.

Al voltant de el 446 a. C., són nomenats guardians dels senadoconsultos (en llatí: senatus consulta). Quan s'aprovava un senatus consultum, es transcribía en un document i es depositava en el tesor públic, el Aerarium. Se'ls va otorgar este poder perque els cònsuls, que havien tingut este poder anteriorment, varen aplegar a suprimir i alterar arbitrariament algun document. També varen mantindre les actes del Concilie de la plebe (assamblea popular), els 'plebiscits'. Els plebiscits, una volta aprovats, també es transcribían en un document físic per al seu almagasenament.

A partir de el 366 a. C. es varen instituir atres dos edils, els denominats edili curuli (edils curules). Solament podien ser patricios i eren, en rigor, els únics edils en característiques de magistrats cívics, com ho demostra l'adjectiu curulis. En un periodo posterior (44 a. C.) Juliol César va crear atres dos edils plebeus, cridats 'edils de cereals' (aediles ceriales), assignats específicament a la supervisió de l'annona i la responsabilitat del suministrament de gra per a la ciutat de Roma (Cura annonae).

Si ben els seus poders varen créixer en el temps, no sempre ha segut fàcil distinguir la diferència entre els seus poders i els de els censores, creats en el 443 a. C.. Ocasionalment, si un censor no podia realisar una de les seues tasques, un edil plebeu la realisava en el seu lloc.

Durant la República, els cònsuls en el seu mandat, emetien el denominat Album Senatorium a on s'inscrivia la jerarquia dels càrrecs dels magistrats en este orde: censores, cònsuls, pretorés, edils curules, edils plebeus, tribunos, cuestorés, i a continuació, es disponien les persones que no havien segut magistrats.

Vore també

• Magistratura romana