Ercole amant
Ercole amant (en espanyol, Hércules enamorat) és una òpera de Francesco Cavalli estrenada el 7 de febrer de 1662 en la Ix-li dones Machines junt al Palau de les Tullerías de París, un teatre construït per a l'ocasió pel arquitecte italiano Gaspare Vigarani,[1] en capacitat per a unes 7.000 persones. El libretista Francesco Buti va escriure el llibret d'esta òpera composta d'un pròlec i cinc actes.
Història
[editar | editar còdic]
Basat en Les traquinias, de Sófocles, i el Llibre IX de Les metamorfosis, d'Ovidio,[2][3] va ser un encàrrec del moradura Mazarino per a la celebració de la boda del rei Luis XIV de França i la princesa espanyola María Teresa d'Àustria. Esta boda es va celebrar el 9 de juny de 1660, pero la gran preparació de la producció va donar lloc a grans retarts en l'òpera, per lo que esta seria estrenada dos anys despuix.[4]
En la representació es va insertar un elaborat ballet de cour compost per Jean-Baptiste Lully, les danses del qual es varen interpretar entre els diversos actes i especialment al final, i que va contar en la participació del propi rei.
Ercole amant era l'espectàcul més grandiós concebut en Europa fins a llavors, i tenia una elaborada participació coral i orquestal, ballets interpretats per membres de la cort i, especialment, una sofisticada maquinària que incloïa, entre atres coses, un braç mecànic que podia soportar i desplaçar a un grup de més de 50 ballarins.[5]
El moradura Mazarino, italià de naiximent, va anar un gran impulsor de la cultura italiana des de l'àmbit de la política francesa,[6] i va tindre interés en rodejar-se de músics, artistes i cantants italians, com la cantant Leonora Baroni, el castrato Atto Melani, l'ingenier i arquitecte Giacomo Torelli[7] i els compositors Luigi Rossi, Francesco Sacrati i Carlo Caproli.[8][9]
Durant els anys en els que la moradura Mazarino va ser primer ministre de França es varen succeir una série de representacions d'òpera italiana; entre elles, Ercole amant.
L'òpera va ser un encàrrec de Mazarino per a la boda real. En un primer moment, Cavalli va rebujar l'oferta, pero va acceptar quan li varen oferir una suma major. Es va fer contracte també en Gaspare Vigarani i els seus fills, en la finalitat de que realisaren el disseny de diverses màquines per a la producció; i es va contar ademés en l'arquitecte Luis Li Vau i en el dissenyador Noël Coypel.[10]
El retart de l'estrena es va deure a que la sala no estava terminada, i es va representar en canvi una atra obra de Cavalli: Il Xerse, que s'havia estrenat en Venècia i l'estructura del qual va haver de ser alterada per a adaptar-se al gust francés. De tres actes passa a cinc i s'inserten un total de sis ballet composts per Lully.[11]
Ercole amant va ser estrenada el 7 de febrer de 1662. La reina ya estava embarassada i el rei va participar com a ballarí.
En l'estrena, l'obra no va ser ben acollida pel públic. L'immensitat de la Sala de Màquines no proporcionava una bona acústica, i la cort francesa no va mostrar atenció per un espectàcul d'eixe tipo. El ballet, i, sobretot, el ballet de cour, en el que prenien partix personages de la noblea i fins al propi rei, era la manera preferida d'entreteniment. Ademés, el llibret estava en italià i no havia segut traduït al francés, de modo que, tal com arreplega Aélaïde de Plau, el públic va escomençar a parlar prestant més atenció a la maquinària i al ballet de Lully.
Personages
[editar | editar còdic]| Personage | Tipo de veu | Cantant en l'estrena (1662) |
|---|---|---|
| La Bellezza (La Bellea o Hebe) | soprano | Anne de l'Agrana,[12] que representava també a l'Ombra de la reina Clerica |
| Cinzia (Diana)[13] | soprano castrato | Giuseppe Meloni |
| Deianira (Deyanira), esposa de Hércules | soprano | Leonora Ballarini |
| Ercole (Hércules) | baix | Vincenzo Piccini |
| Euryto (Éurito) | baix | Paolo Bordigoni, que representava també a Neptú |
| Giunone (Juno)[14] | soprano castrato | Antonio Rivani |
| Hyllo (Fil), fill de Hércules | tenor | Giuseppe Agostino Poncelli |
| Iole (Íole) | soprano | Anna Bergerotti |
| Licco (Licas) | alt castrato | Giuseppe Chiarini |
| Mercurio[15] | tenor | Signor Tagliavacca |
| Nettuno (Neptú)[16] | baix | Paolo Bordigoni, que representava també a l'Ombra de Éurito |
| Un Paggio (un paje) | soprano | |
| Pasitea (Pasítea), esposa del Somie | soprano | Signora Bordoni |
| Ombra de Busiris | alt castrato | Signor Zanetto |
| Ombra de la reina Clerica | soprano | Anne de l'Agrana,[12] que representava també a la Bellea |
| Ombra de Laomedonte | tenor | Signor Vulpio |
| El Somi (Hipno) | personage silente | |
| Tevere (El Tíber) | baix | Signor Beauchamps |
| Venere (Venus)[17] | soprano | Hylaire Dupuis |
| Les Gràcies (Cárites) | Ribera, Meloni, Zanetto |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «britannica.com» (en anglés). Consultat el 4 de decembre de 2012.
- ↑ Vore "Neso".
- ↑ En la veu Heracles (Sadie: op. cit.), Michael W. Lundell afig Les granotes, d'Aristófanes; pero els paralelismes en Les Traquinias són molt més evidents.
- ↑ «Música per a les bodes de Luis XIV i María Teresa d'Àustria». Consultat el 21 de febrer de 2010.
- ↑ «Descripció de l'obra». Consultat el 21 de decembre de 2010.
- ↑ HILL, John Walter: La música Barroca: música en Europa Occidental, 1580-1750, Akal, Madrit, 2008, p. 233.
- ↑ Giacomo Torelli (1604 - 1678): escenógraf, ingenier i arquitecte italià.
- ↑ Carlo Caproli (conegut com Carlo o Carluccio del Violino, 1614 - 1668): violiniste i compositor italià, dels més importants autors de cantatas italianes del s. XVII.
- ↑ Plau, Adélaïde de: Notes del llibret de la gravació en 3 CD (Erato Classics SNS. París. 1981).
- ↑ Ibid.
- ↑ Porter, James. «Lully». The New Grove Dictionary of music and musicians; ed. S. Sadie. Londres. 2001. Vol. 15, p. 303.
- ↑ 12,0 12,1 Anne de l'Agrana (Anne Chabanceau de l'Agrana, batejada en 1628 - f. abans del 7 de març de 1688): cantant, laudista, clavecinista i ballarina francesa.
- ↑ Vore "Artemisa".
- ↑ Vore "Hera".
- ↑ Vore "Hermes".
- ↑ Vore "Poseidón".
- ↑ Vore "Afrodita".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ercole amante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.