Estrela argéada

Estrela argéada

Estrela argéada.

La estrela argéada, també coneguda com a sol de Vergina, és una estrela o sol simbòlic de setze rajos. Va ser desenterrada en 1977 durant unes excavacions arqueològiques en Vergina, situada en la regió de Macedònia (Grècia), per l'arqueòlec Manolis Andronikos. El descobriment consistia en un cofre d'or en l'estrela gravada en la seua tapa superior. El mateix va ser trobat en les tombes de reis grecs de Macedònia.

Andronikos va descriure el símbol com una estrela, els rajos d'una estrela o els rajos del Sol. Sosté que el cofre va pertànyer al rei Filipo II de Macedònia, pare d'Alejandro Magne. Atres historiadors han sugerit que la tomba va pertànyer realment a Filipo III Arrideo, qui va regnar despuix d'abdós.

El cofre està expost en el Museu Arqueològic de Vergina, molt prop d'a on es va trobar. Una atra versió de l'estrela argéada, de dotze rajos, es va trobar en el cofre d'Olimpia, mare d'Alejandro Magne.

Interpretacions del símbol

Erro al crear miniatura:

Sol de Vergina. Anàlisis realisat per l'associació grega Tetraktys (Τετρακτύς): els 4 elements, i els 12 deus olímpics. Les transcripcions en sentit horari signifiquen: ΠΥΡ (Pir=Fòc), Zeus, Apolo, Hermes, ΩΚΕΑΝΟΣ (Okeanos=Oceà), Poseidón, Llaures, Hefesto, ΓΑΙΑ (Gaia=Terra), Artemisa, Deméter, Hestía, ΑΗΡ (Aer=Cel), Afrodita, Atenea, Hera

El significat del símbol ha segut objecte de vàries interpretacions. Els arqueòlecs apleguen a l'acort que es tracta d'un símbol de Macedònia, usat com a emblema de la dinastia argéada, que tenia un símbol religiós que representa a els quatre elements i els dotze deus de l'Olimp.

Andronikos ho interpreta sempre com un "emblema de la dinastia macedonia". Eugene Borza ha senyalat que s'usa en vàries facetes del art macedonio. A pesar de tot, la primera hipòtesis és la més segura, d'ahí que el nom de l'estrela reba el de la dinastia de l'antic regne de Filipo.

John Paul Adams senyala el seu us largament establit en l'antic art macedonio (aixina com en Orient Mig i en atres llocs) i conclou que en definitiva no va poder ser un símbol "real" o "nacional" de Macedònia.

Esta hipòtesis és fàcilment rebatible, por cuanto va anar precisament l'expedició alejandrina la que va estendre eixe símbol per tota Àsia. Apareixen a sovint estreles de setze i de huit puntes en monedes i escuts macedonios, aixina com a lo llarc del periodo helenístico.

També hi ha un número de representacions d'hoplitas atenienses en un símbol idèntic de setze puntes en la seua armadura.

Troballes arqueològiques

• 
  Escut del regne de Macedònia, Grècia, sigle IV a. C.
• Erro al crear miniatura:
  Dracma de l'época helenística, sigle IV a. C., el rostre d'Apolo (o Alejandro Magne) i l'estrela argéada, també cridada sol de Vergina
• Erro al crear miniatura:
  Mosaic trobat en Epiro, d'a on era Olimpia, la mare d'Alejandro Magne.
• 
  Larnax d'or en la tomba de Filipo II de Macedònia en l'estrela argéada en la tapa.

Vore també

• Regne de Macedònia
• Macedònia (terminologia)
• Reis de Macedònia

Bibliografia

• Adams, W. Lindsay i Eugene N. Borza (eds). Philip II, Alexander the Great and the Macedonian Heritage, University Press of America, 1982. ISBN 0-8191-2448-6
• Adams, John Paul. «The sol de Vergina from Tomb II at Vergina.» Archaeological News
• Borza, Eugene N. In the Shadow of Olympus: The Emergence of Macedon, Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-05549-1
• Borza, Eugene N. «Macedònia Redux.» En The Eye Expanded: life and the arts in Greco-Roman Antiquity, ed. Frances B Tichener & Richard F. Moorton. University of Califòrnia Press, 1999. ISBN 0-520-21029-8
• Cowan, Jane K. Macedònia: The Politics of Identity and Difference. Pluto Press, 2000. ISBN 0-7453-1589-5
• Danforth, Loring M. The Macedonian Conflict: Ethnic Nationalism in a Transnational World. Princeton University Press, 1997. ISBN 0-691-04357-4
• Macedònia and Greece: The Struggle to Definix a New Balkan Nation, McFarland & Company, 1997. ISBN 0-7864-0228-8