Fege de Piacenza
El fege de Piacenza és un artefacte etrusc trobat en un camp el 26 de setembre de 1877, prop de Gossolengo, en la província italiana de Plasencia, ara conservat en el Museu Municipal de Piacenza, en el Palazzo Farnese.
És un model de bronze de tamany natural d'un fege d'ovella cobert en inscripcions etrusques (TLE 719), que medix 126 × 76 × 60 milímetros i data de finals de el II, és dir, una época en la que la regió ya estaria dominada pels llatins (Piacenza va ser fundada en el 218 a. C. com a ciutat guarnició romana en Galia Cisalpina).
Descripció
[editar | editar còdic]El fege es subdivide en seccions en la finalitat de realisar l'aruspicia (hepatoscopia); les seccions estan inscrites en noms de deidades etrusques individuals. El fege de Piacenza és un paralel conceptual sorprenent dels models d'argila de feges d'ovella coneguts del Antic Orient Pròxim, reforçant l'evidència d'una conexió (ya siga per migració o simplement per contacte cultural) entre els etruscs i l'esfera cultural d'Anatolia. En el Museu Britànic es conserva un model babilònic d'argila d'un fege d'ovella que data de l'Edat del Bronze Mig.[1] El fege de Piacenza és paralel a l'artefacte babilònic en representar les principals característiques anatòmiques del fege (la vesícula biliar, el lòbul caudado i la vena cava posterior) com a protuberàncies esculpidas.
La vora externa del fege de Piacenza es dividix en 16 seccions; ya que segons el testimoni de Plinio i Cicerón, els etruscs varen dividir els cels en 16 cases astrológicas, s'ha sugerit que se supon que el fege representa un model del cosmos, i les seues parts deuen identificar-se com a constelacions o signes astrológicos. Cada una de les 16 cases era el "lloc de residència" d'una deidad individual. Els vidents, per eixemple, traurien conclusions de la direcció en la que es varen vore els rajos. Les llampades en l'est eren auspiciosos; les llampades en l'oest, desfavorables (Pliny 2.143f.). Stevens (2009) supon que Tin, el deu principal de la llampada, tenia la seua morada en el nort, ya que les llampades en el noreste eren els més afortunats, les llampades en el noroest eren els més desafortunats, mentres que les llampades en la mitat sur de la brúixola no eren un presagie tan fort (Servio ad. Aen. 2.693). El dessiframent del complex contingut del fege de Piacenza va ser objecte de dos monografies científiques de l'investigador de l'Universitat de Bolonya Antonio Gottarelli, publicades entre 2017 i 2018. Estos llibres representen l'anàlisis més complet del seu contingut i revelen la seua naturalea com a instrument de mà per al càlcul digital d'un calendari llitúrgic-ritual. La seua datació en el IV i la posició del lloc del descobriment a 45 ° de latitut seria coherent en el seu us instrumental.
Els teónimos estan abreviats i, en molts casos, es qüestiona la llectura inclús de les abreviatures. Com a resultat, existix un consens en l'interpretació de noms individuals solament en un chicotet número de casos. La llectura que es dona a continuació és la de Morandi (1991) a menos que s'indique lo contrari:
Circumferència:[2]
- 1. tin[ia] / cil/en
- 2. tin[ia] / θvf[vlθas]
- 3. tins/θneθ
- 4. uni / mae uni / ea (Juno?)
- 5. tec/vm (Cel? Tellus?)
- 6. lvsl
- 7. neθ[uns] (Neptú)
- 8. caθ[a] (Lluna?[3] )
- 9. fuflu / ns (Baco)
- 10. selva (Silvanus)
- 11. liθns
- 12. tluscv
- 13. celsc
- 14. cvl alp
- 15. vetisl (Veiovis?)
- 16. cilensl
Interior:
- 17. tur[an] (Venus)
- 18. liθn (com a n.º 11)
- 19. la/sl (¿ Lares ? )
- 20. tins/θvf[vlθas] (com a n.º 2)
- 21. θufl/θas
- 22. tins/neθ (com a n.º 3?)
- 23. caθa (com a n.º 8)
- 24. fuf/lus (com a n.º 9)
- 25. θvnθ (?)
- 26. marisl / latr
- 27. leta (Leda)
- 28. neθ (com no. 7)
- 29. herc[li] (Hércules)
- 30. mar[és] (Mart)
- 31. selva (com a n.º 10)
- 32. liθa [m]
- 33. tlusc (com a n.º 12)
- 34. lvsl/velch
- 35. satr/és (Saturn)
- 36. cilen (com a n.º. 16)
- 37. liθam (com a n.º 32)
- 38. emθlvmθ
- 39. mar[és] (com a n.º 30)
- 40. tlusc (com a n.º 12)
Hi ha dos paraules en la part inferior de l'artefacte:
- 1. tivs (o tivr "Lluna"? [1])
- 2. usils
Atres llectures
[editar | editar còdic]- Van der Meer, LB (1987). El fege de bronze de Piacenza. Ámsterdam: JC Gieben, 1987.
- Alessandro Morandi, Nuovi lineamenti vaig donar lingua etrusca, Massari, 1991. [2]
- Natalie LC Stevens, Una nova reconstrucció del cel etrusc American Journal of Archaeology 113.22 (abril de 2009), 153-164.
- Antonio Gottarelli, Cosmogonica. Il fegato vaig donar Tuāmat i la soglia misterica del Tempo. Dai miti cosmologici del Vicino Oriente antico ad una nuova interpretazione del fegato etrusc vaig donar Piacenza, collana vaig donar "Archeologia del Rito", n. 2, Et.mpla, Bolonya, 2017. donar_Tuāmat_i_la_soglia_misterica_de el_Tempo._Dai_miti_cosmologici_de el_Vicino_Oriente_antico_ad_una_nuova_interpretazione_de el_fegato_etrusc_vaig donar_Piacenza_collana_vaig donar_Archeologia_de el_Rito_n.2_Et.m.p.l.a._Bologna_2017
- Antonio Gottarelli, Padānu. Un'ombra tra li mani del tempo. La decifrazione funzionale del fegato etrusc vaig donar Piacenza, collana vaig donar "Archeologia del Rito", n. 3, Et.mpla, Bolonya, 2018. el_tempo._La_decifrazione_funzionale_de el_fegato_etrusc_vaig donar_Piacenza_collana_vaig donar_Archeologia_de el_Rito_n.3_Et.m.p.l.a._Bologna_2018
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ The Liver Tablet, ME 92668
- ↑ b/eginning in the "north" (the left side in the image shown above) and going clockwise, c.f. Nancy Thomson De Grummond, Etruscan Myth, Sacred History and Legend (2006), p. 50.
- ↑ Nancy T. de Grummond, Moon Over Pyrgi: Catha, an Etruscan Llunar Goddess?, American Journal of Archaeology 112.3 (July 2008).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hígado de Piacenza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.