Germanisme

Els germanisme són els extranjerismes que procedixen del alemà i també qualsevol vocable, gir o modo d'expressió procedent de les antigues llengües germàniques (com el franc en la Baixa Edat Mija i el gòtic en l'Alta Edat Mija).

Germanisme en idioma espanyol

Les llengües germàniques varen començar a influir en el llatí vulgar parlat en tot l'Imperi Romà pel continuat contacte, tant en temps de guerra com de pau, entre els pobles germànics i els romans. Per això, la majoria de germanisme de l'espanyol introduïts en eixa época són compartits en atres lengues romançes. Varis germanisme provenen del periodo de domini visigodo en la península ibèrica.

Una atra época en la que es varen introduir, varen anar els sigles XIX i XX, época en que la llengua alemana va tindre molta influència en el món científic i cultural europeu. Per un atre costat, se solen utilisar en espanyol paraules alemanes que es referixen a realitats pròpies d'Alemània que no tenen una traducció generalisada, per eixemple, Reichstag o Bundestag.

Eixemples

De procedència antiga

• -landia (de la terminació de Finlàndia, Islàndia, Jutlandia, etcétera, i esta del germànic -land 'país', 'terra')
• àlber (del gòtic **alms; relacionat en el nòrdic almr, 'om')
• albergar (potser del gòtic **haribaírgôn, 'estajar una tropa')
• banda (potser del gòtic bandwō, 'signe’, ‘bandera'; referit a un grup de gent armada)
• bando (potser del gòtic bandwō, 'signe’, ‘bandera'; referit a una facció, partit o parcialitat)
• bergante, berganta (del gòtic brĭkan, 'colpejar', 'lluitar')
• blanc, blanca (del germànic **blank; relacionat en l'alt alemà antic blank)
• bao (del francés bau, este del francés antic balc, 'voltó', i este del franc **balk; relacionat en l'alemà Balken, alt alemà antic balko)
• basta (del germànic **bastjan, 'zurcir’, ‘coser')
• blao (de l'alt alemà antic blāo)
• volta (del germànic **buwhitha, derivat de bûan, 'habitar', 'construir')
• bramar (potser del gòtic **bramôn; relacionat en el baix alemà mig brammen, alt alemà antic brëman, anglés antic bremman)
• bregar (del gòtic **brĭkan, 'trencar')
• brodio (del germànic **brod, 'caldo')
• casta (derivat del gòtic kastan; relacionat en l'anglés cast)
• mesurar (del gòtic **skankjan, 'servir beguda'; relacionat en l'alemà schenken)
• espete (del gòtic **spĭels teus, 'asador'; relacionat en l'anglés antic spitu, neerlandés spit)
• espia (del gòtic **spaíha; referit a la persona que en dissimule i secret observa o escolta lo que passa, per a comunicar-ho a qui té interés en saber-ho)
• espuela (de l'antic espuera, i este del gòtic **spaúra; relacionat en el nòrdic spori i alt alemà antic sporo)
• estaca (potser del gòtic **stakka; relacionat en l'anglés antic staca, neerlandés mig i anglés stake)
• falda (potser del franc falda, 'plec'; relacionat en l'alt alemà antic faldan, 'plegar')
• feltre (del germànic **filt)
• franc, franca (del germànic **frank, 'lliure’, ‘exent')
• fresca, fresca (del germànic **frĭsk, 'nou', 'àgil')
• guanyar (potser del gòtic guanyen, 'codiciar', influït pel germànic **waidanjan, 'collir'; relacionat en el nòrdic gana, 'desijar en avidez', noruec gana, 'mirar en ànsia')
• oca, ganso (del gòtic **gans; relacionat en l'alt alemà antic gans, neerlandés mig gans, anglés antic gôs)
• gasajar (de l'antic gasajo, 'plaure en companyia', i este del gòtic **gasali, 'companyia', derivat de **gasalja, 'companyer'; relacionat en l'alemà Geselle)
• guarán (del germànic **wranjo, -ons, 'semental'; relacionat en el baix alemà antic wrênjo, neerlandés mig wrêne)
• guarda (del germànic **warda, 'acte de buscar en la vista', i est de **wardôn, 'atendre’, ‘prestar atenció'; relacionat en l'alt alemà antic warta)
• guàrdia (del gòtic **wardja)
• guardià, guardiana (del gòtic **wardjan, acusatiu de **wardja)
• guarir (del germànic **warjan, 'protegir')
• guay (del gòtic wái, i este veu onomatopèyica, imitació de la planyença; referit a l'interjecció ai)
• guerra (del germànic **werra, 'baralla’, ‘discòrdia'; relacionat en l'alt alemà antic wërra, neerlandés mig warre)
• guinda (potser del germànic wīksĭna; relacionat en l'alt alemà antic wîshila; referit al frut del guindo)
• guisa (del germànic **wîsa; relacionat en l'anglés wise, alemà Weise)
• hato (potser del gòtic **fata, 'vestits'; relacionat en el nòrdic fot)
• marcar (potser de l'italià marcara; relacionat en l'alt alemà antic merken, 'notar', anglés antic mearcian 'anotar')
• parra (potser del gòtic parra, -ans, 'tancada’, ‘enreixat'; referit a la vinya, i en especial la que està alçada artificialment i estén molt els seus refillols)
• rapar (del gòtic **hrapôn 'arrancar', 'tirar del cabell'; relacionat en l'alt alemà mig raffen, neerlandés rapen, anglés rap)
• ric, rica (del gòtic reiks)
• roba (del gòtic **raupa, 'botí', i este derivat del germànic **raupjan, 'pelar’, ‘arrancar'; relacionat en l'alt alemà antic roufen, alemà raufen)
• rueca (del germànic rŏkko)
• traure (potser del gòtic sakan, 'pleitejar')
• teta (potser veu expressiva; relacionat en el germànic tĭtta, grec τίτθη títthē)
• tobaja (del germànic **thwahljô)
• turba (del francés tourbe, i este del franc turba; relacionat en l'alt alemà antic zurba, anglés antic turf, nòrdic torf; referit al carbó fòssil format de residus vegetals o a la femta mesclada en carbó mineral)
• yelmo (del germànic hĕlm; relacionat en l'alt alemà antic i anglés antic hëlm).

De procedència moderna

• -ol (de l'alemà -ol; referit al sufix que forma noms d'olis)
• acetilo (de l'alemà Acetyl, i este del llatí acētum, 'vinagre' i l'alemà -yl '-ilo')
• acordeón (de l'alemà Accordion, nom donat pel seu inventor en 1829)
• alelopatía (del alrmán Allelopathie, i este del grirgo ἀλλήλων allḗlōn 'un a un atre', 'uns a uns atres', i -pathie '-patía')
• arabinosa (Arabinose)
• askenazí, askenazi, asquenazí, asquenazi (de l'alemà Ashkenazi)
• autólisis (de l'alemà Autolyse, i est de auto-, 'auto-' i -lyse, '-lisis')
• bandoneón (de l'alemà Bandoneon, acrònim d'H. Band, 1821-1860, músic que ho va inventar, Harmonika 'harmònica' i Akkordeon 'acordeón')
• berlín (de Berlín, ciutat alemana)
• bigot (potser de l'alemà bei Gott, 'per Deu')
• blocao (de l'alemà Blockhaus, 'menuda fortificació')
• broncoscopia, broncoscopía (de l'alemà Bronchoskopie, i este del grec βρόγχος brónchos, 'tráquea’, ‘gola' i -skopie, '-scopia')
• bóxer (de l'alemà Boxer; referit al gos d'assut de complexió forta, tamany mijà i pèl curt de color leonado)
• brindis (de l'alemà bring dir's, 'yo t'ho oferixc')
• búnker (de l'alemà Búnquer)
• burgomaestre, burgomaestra (de l'alemà Bürgermeister, 'alcalde')
• burgrave (de l'alemà Burggraf, de Burg, 'ciutat’, ‘vila' i Graf, 'comte')
• chelin (de l'alemà Schilling, influït per chelin; referit a l'unitat monetària d'Àustria fins a l'implantació de l'euro)
• creatinina (de l'alemà Kreatinin)
• cuarzo (de l'alemà Quarz)
• engrama (de l'alemà Engramm)
• dóberman (de Louis Dobermann, 1834-1894, criador de gossos alemà que va crear esta raça)
• entropía (de l'alemà Entropie, i este del grec ἐντροπή entropḗ, 'canvi', 'gir' i l'alemà -ie, '-ía')
• enzima (de l'alemà Enzym)
• esquizofrènia (de l'alemà Schizophrenie, i este del grec σχίζειν schízein, 'escindir', φρήν, φρενός phrḗn, phrenós, 'ment' i l'alemà -ie, '-ia')
• éster (Ester)
• fagocit (de l'alemà Phagocyt, i est de Phago-, 'fago-' i -cyt, '-cite')
• fagocitosis (de l'alemà Phagocytosis, i est de Phagocyt, 'fagocit' i -osis, '-osis')
• falerística (de l'alemà Phaleristik)
• feldespat (de l'alemà Feldspat)
• fenotip (de l'alemà Phaenotypus, hui Phänotypus)
• gen (de l'alemà Gen)
• genotip (Genotypus)
• germani (de l'alemà Germanium, i este del llatí Germania, 'Germania', per ser alemà el seu descobridor, i l'alemà -ium, '-io')
• hàmster (de l'alemà Hamster)
• kàiser (de l'alemà Kaiser, este de l'alt alemà antic keisar, i este del gòtic **kaisar)
• kindergarten (de l'alemà Kindergarten)
• landgrave (de l'alemà Landgraf)
• LSD (de l'alemà LSD, sigla de Lysergsäurediäthylamid, 'dietilamida d'àcit lisérgic')
• macrófago, macrófaga (de l'alemà Makrophage, i est de makro-, 'macro-' i -phage, '‒́fago')
• margrave (de l'alemà Markgraf, de Mark, 'frontera' i Graf, 'comte')
• masoquisme (de l'alemà Masochismus, de Leopold von Sacher-Masoch, 1836-1895, noveliste austríac, i -ismus, '-ismo')
• verdet (veu expressiva; relacionat en el portugués môfo, italià muffa, alemà Muff)
• nacionalsocialisme (de l'alemà Nationalsozialist)
• nacionalsocialiste (de l'alemà Nationalsozialist)
• nazi (de l'alemà Nazi, i esta acurtada de Nationalsozialismus 'nacionalsocialista')
• nazisme (de l'alemà Nazismus, i esta acurtada de Nationalsozialismus)
• neutrófilo, neutrófila (de l'alemà neutrophil, i est de neutre-, 'neutre' i -phil, '‒́tall')
• nibelungo, nibelunga (de l'alemà Nibelungen)
• niobi (de l'alemà Niobium, i este del llatí Niŏbe, 'Níobe', filla de Tàntal, per trobar-se el niobi sempre junt al tàntal, i l'alemà -ium, '-io')
• níquel (de l'alemà Nickel)
• ontogènia (de onto- i -genia, a partir de l'alemà Ontogenie)
• ozon (de l'alemà Ozon)
• pecblenda (de l'alemà Pechblende)
• pistola (de l'alemà Pistole)
• poliomielitis (de l'alemà Poliomyelitis, i este del grec πολιός poliós, 'gris', μυελός myelós, 'mèdula' i l'alemà -itis, '-itis')
• propà (de l'alemà Propan)
• purina (de l'alemà Purin)
• raba (d'orige incert; potser relacionat en l'alemà Rogen, 'huevas')
• radón (de l'alemà Radon, i este acrònim de Radium, 'ràdio' i -on, '-ón')
• reni (de l'alemà Rhenium, i este del llatí Rhenus, 'el Rin' i l'alemà -ium, '-io')
• tàxon, taxon (de l'alemà Taxon, i est de Taxonomie, 'taxonomia' i -on, '-ón')
• termita (de l'alemà Thermit; referit a la mescla de limaduras d'alumini i d'òxit d'un atre metal que per inflamació reduïx l'òxit)
• timina (de l'alemà Thymin, i este del grec θύμος thýmos, 'clavada', per haver-se trobat en els teixits d'esta glándula, i -in, '-ina')
• tixotropía (Thixotropie)
• valquiria (de l'alemà Walküre)
• vermú (de l'alemà Wermut, 'ajenjo')

Calcs semàntics de paraules alemanes

• balonmà (de Handball)
• cosmovisión (de cosmo- i visió, per calc de l'alemà Weltanschauung)
• superhombre (de Übermensch)
• vivència (de viure, referit a tindre vida, i -encia, veu formada per José Ortega i Gasset, 1883-1955, filòsof espanyol, per traducció de l'alemà Erlebnis)

Paraules alemanes que s'utilisen en espanyol

• kitsch
• land
• leitmotiv
• lied

Vore també

Anglicisme Arabisme Galicisme Helenisme Hispanisme

Indigenisme Italianisme Latinisme Lusitanisme Nahuatlisme