Italianisme

Un italianisme és un extranjerisme derivat del idioma italià i incorporat a una atra llengua.

Italianismes en espanyol

En l'idioma espanyol, l'influix des de l'italià (o millor dit, des de les diverses llengües italianes, incloent als varis dialectes/idiomes ademés de l'italià normatiu) és molt fort i es fa notori, com en atres idiomes europeus, durant el Renaixença, que es va originar en Itàlia entre el 1400 i 1500, influint en les seues innumerables innovacions no solament en la vida quotidiana, sino en la cultura de tota Europa i a través de les llengües europees també en les dels atres continents. El mateix Cervantes, que va estar en Itàlia i va anar un enamorat de la seua cultura, va introduir molts.

Per això varen ser particularment important els préstams en l'àrea de les arts, per eixemple en la lliteratura (sonet, novela) pintura (aquarela, caricatura, lontananza, magenta, disseny, miniatura), l'escultura (estuc, terracota, porcelana), la música (serenata, cantata, tocata, sonata, caprig, dueto, ària, soprano, òpera, batuta, pavana, arpegio, barcarola, piano, trombón, viola, bagatela...), el teatre (coliseu, naya, comparsa, pallasso/sa, arlequín, saltimbanqui, bufo/a, bufó/na...), l'arquitectura (escalinata, rotonda, pérgola, passarela) i la gastronomia (birra, espagueti, macarrón, menestra, salami, salchicha, mortadela); també en la navegació (crujir, pilot, brúixola, regata, fragata, salpar), l'àmbit militar (alarma, assalt, bisoño/a, centinela, escaramuza, escopeta, mosquete, muralla, peto, posta, tercerola) i l'economia (agio, bancarrota, empresa, bicoca, milló).

També varen existir atres factors per a que en Espanya hi haguera un important influix de lo italià: la proximitat filològica entre la major part dels idiomes parlats en la península ibèrica i en la península itálica, aixina com l'existència de continus contactes de diverses maneres entre Espanya i Itàlia, en particular el regne de Nàpols, pero també atres varis estats italians a lo llarc dels sigles, des de l'Edat Mija fins a l'unificació d'Itàlia, per mig del freqüent tràfic naval entre els dos països.

Des del medievo procedixen algunes antigues paraules del lèxic militar, comercial, musical, arquitectònic, gastronòmic, poètic, lliterari, artístic, teatral i naval. També és de senyalar l'ampli acolliment que varen tindre els italianismes en l'espanyol rioplatense, a causa de la gran emigració que va haver d'italians a Argentina.

Ademés diversos menjars típics italianes com espagueti, pizza, ravioli, capuchino (forma de café en tassa, cridat aixina perque el seu aspecte inicial recordava a l'hàbit dels flares capuchinos) etc.

Llista d'italianismes en espanyol

Alguns eixemples d'italianismes usats en espanyol són:

• A capela (a cappella; pròpiament 'a l'estil de la capella', per alusió a l'absència d'instruments musicals en l'antiga llitúrgia cristiana)
• A la carbonara (alla carbonara)
• Aquarela (acquarella)
• Adagi (referit a la música, moviment llent, composició o part d'ella que s'ha d'eixecutar com a adagi, o en moviment llent)
• Agio (aggio)
• Al donen-te (al donen-te; lliteralment 'a la dent')
• Alabarda (potser de l'italià alabarda o del francés hallebarde)
• Alarma (allarme, i este de l'antic all'arme 'a les armes')
• Alerta (all'erta)
• Aliscafo (de l'italià aliscafo, i est de ala 'ala' i el grec σκάφος skáphos 'barco')
• Allegretto
• Allegro
• Amurar (d'orige incert; confer italià murare, francés amurer)
• Antipasto (antipasto, de anti- 'davant-' i pastura 'menjada')
• Apartament (appartamento)
• Ària (ària)
• Arlequín (arlecchino)
• Arpegio (arpeggio)
• Arquipéndola (archipendolo)
• Assalt (assalto)
• Atacar (attaccare [battaglia] 'començar [la batalla]'; referit a acometre, envestir en ànim de causar dany)
• Atarantar (de attarantare; pròpiament 'picar la taràntula', i este derivat de tarantola 'taràntula')
• Atrezo (attrezzo)
• Bacán, bacana (del genovés baccan 'patró')
• Bagatela (confer francés bagatelle i italià bagatella)
• Bagayo (bagaglio)
• Balcó (balcone)
• Baldaquino (de l'italià baldacchino, derivat del medieval Baldac 'Bagdad', d'a on venia una tela aixina anomenada)
• Bamboche (bamboccio)
• Bancarrota (bancarotta)
• Bandir (bandire 'proscriure')
• Baqueta (bacchetta, diminutiu de bacchio 'bastó', 'percha')
• Barcarola (de barcarola, i este del venecià barcarol 'barquero')
• Barda (barda; referit al arnés o armadura de vaqueta o ferro o al borrén de la cadira)
• Barista (de bar i -ista; confer italià barista)
• Batahola, bataola (battagliola)
• Batallola (battagliola)
• Batuta (battuta 'pulsació', 'compàs')
• Bel vora (bel vora)
• Belladona (belladonna)
• Belvedere (de belvedere, i est de bel 'bonico, bell' i vedere 'vore')
• Berlina (de berlina 'costell'; referit a la locució adverbial 'en berlina')
• Bicoca (de bicocca, i est de Bicocca, població italiana a l'oest de Milà, i nom de la batalla que en este lloc varen lliurar francesos i espanyols en 1522)
• Birra (birra)
• Bisoño, bisoña (de bisogno 'necessitat', aplicat pels italians en el XVI als soldats espanyols nouvinguts a Itàlia, per lo mal vestits que anaven, com a reclutes allegadizos)
• Bizarro, bizarra (bizzarro 'iracundo')
• Esbós (de bozzetto, diminutiu de bozza 'pedra sense desbastar', 'esbós')
• Bocha (boccia 'botó de flor')
• Botarga (de bottarga 'espècie de caviar', potser en alusió al seu color)
• Brigante (brigante; confer bergante)
• Bronze (bronzo)
• Brúixola (bussola)
• Bufo, bufa (buffo)
• Bufó, bufona (de buffone, i est de buffo; referit al personage còmic encarregat de divertir a reis i cortesanos en chocarrerías i gests, al truhan que s'ocupa en fer riure o a alguna cosa bufonesco, chocarrero)
• Cabriola (de capriola, i est de capriolo 'cabirol')
• Café (caffe)
• Calamar (de calamaro 'tintero', derivat de l'italià antic calamo 'ploma d'escriure')
• Camisola (camisola)
• Canalla (de canaglia, i este derivat de cane 'gos')
• Canelón (cannellone; referit a la pasta alimentícia de farina en forma de làmina quadrada)
• Canviar (cangiare)
• Cantata (cantata)
• Capelo (cappello)
• Cape (de cape; pròpiament 'cap')
• Caporal, caporala (de caporale 'comandant', 'capataç', i este derivat de cape 'cap', 'cap')
• Caprig (de capriccio 'caprig', antigament 'horripilación, ariçonada', i este de l'italià antic caporiccio, de cape 'cap' i riccio 'rullat')
• Capuchino, capuchina (cappuccino)
• Carbonara (carbonara)
• Cárcola (de calcola, derivat de calcara 'chafar')
• Caricato, caricata (caricato 'exagerat')
• Caricatura (caricatura)
• Carmelita (de carmelita, i este derivat de Carmelo, mont d'Israel)
• Carnestoltes (de carnevale, haplología de l'antic carnelevare, de carn 'carn' i levare 'llevar')
• Carriola (d'el siciliano carriola)
• Carronya (carogna)
• Carrossa (carrozza)
• Cartulina (cartolina)
• Casaca (del francés casaque o de l'italià casacca)
• Cassino (de cassino; pròpiament 'casa de camp senyorial')
• Catafalco (catafalco)
• Caviar (de l'italià antic caviaro)
• Centinela (de sentinella, i este derivat de sentire 'sentir', 'sentir')
• Cháchara (de chiacchiera, en pronunciació influït per ciacciare)
• Chanza (confer italià ciancia)
• Chao (de ciao 'hola', 'adeu', i este d'el veneciano s-ciavo '[soc la seua] esclau', fòrmula de cortesia)
• Charrar (ciarlare)
• Charrador, charradora (ciarlatano)
• Chaveta (de l'italià dialectal ciavetta, italià chiavetta)
• Chulo, chula (de l'italià ciullo 'chiquet', i esta acurtada de fanciullo)
• Gentola (del genovés antic ciüsma)
• Cicerone (de cicerone, i est de Cicerone 'Cicerón', 106-43 a. C., famós orador romà, per alusió a la facundia d'estos guies)
• Clavicémbalo (clavicembalo)
• Tossal (de collina 'tossal extens i alguna cosa elevada', derivat de colle 'tossal'; referit a l'elevació natural de terreny, menor que una montanya)
• Coliseu (de Colosseo 'Coliseu', el famós amfiteatre de Roma)
• Colombino, colombina (Colombo)
• Comparsa (comparsa)
• Concertino (de concertino, de concerto 'concert')
• Confeti (confetti 'confites')
• Contrabajo (de contrabasso, i est de contra- 'contra-' i basso 'baix')
• Contralto (contralto)
• Cortejar (de corteggiare; pròpiament 'obsequiar i reverenciar a un personage important', i este derivat de 'cort 'talle')
• Corteig (corteggio)
• Crujir (corsia)
• Quartet (quartetto)
• Cuatrocentista (de quattrocentista, i est de quattrocento 'el XV'; lliteralment 'quatrecents', acurtada de mille quattrocento 'mil quatrecents', i -ista '-ista')
• Cucha (cuccia)
• Cucurucho (de l'italià dialectal cucuruccio)
• Cúpula (cupola)
• Dona cape (de dona cape; pròpiament 'des del principi')
• Diletante (dilettante 'que es delecta')
• Dissenyar (disegnare)
• Disseny (disegno)
• Dismorfofobia (de l'italià dismorfofobia, i este del grec δύσμορφος dýsmorphos 'deforme' i l'italià -fòbia '-fòbia')
• Do (do; referit a la primera nota de l'escala musical)
• Dogo (de l'italià doge, i este del venecià doxe; referit al dux)
• Dueto (duetto)
• Duo (duo)
• Empatar (de impattare, derivat de patta 'empat', a partir de la locució far patta 'pactar', 'fer la pau')
• Empresa (de impresa, derivat de imprendere 'començar')
• Empréstito (de empréstido, influït per l'italià imprestito)
• Endeca- (endeca-)
• Equilicuá (eccoli qua 'helos ací')
• Esbossar (sbozzare)
• Escalinata (scalinata)
• Escaramuza (scaramuccia 'combat breu i no decisiu')
• Escarpa (scarpa)
• Escarpín (de scarpino, diminutiu de scarpa 'sabata')
• Escayola (scagliuola)
• Escolta (scorta 'acompanyament')
• Escoltar (scortare)
• Escopeta (schioppetto)
• Escorzar (scorciare 'acurtar')
• Escrachar (etimologia discutida; confer italià schiacciare 'esclafar, pressionar, oprimir', genovés scracâ 'escopinyar' i anglés to scratch 'arrapar, marcar')
• Esdrújulo, esdrújula (de sdrucciolo, derivat de sdrucciolare 'esgolar-se')
• Esfumar (sfumare)
• Esfumino (sfumino)
• Espagueti (de spaghetti, plural de spaghetto, i este diminutiu de spago 'cordonera fina')
• Espineta (spinetta)
• Estropejar (stroppiare)
• Estuc (stucco)
• Facha (de l'italià faccia; referit a traça, figura, aspecte; o de l'acurtada de l'italià fasciste; referit a un fasciste)
• Frontera (adaptació de facciata, i este derivat de faccia 'cara')
• Fanal (fanale)
• Fascisme (de fascisme, i est de fascio [littorio] 'fasces [del lictor]', símbol del partit, i -ismo '-ismo')
• Fasciste (fasciste)
• Farsante, farsanta (de farsante, derivat de farsa 'farsa')
• Festejar (festeggiare)
• Feta (fetta 'loncha', 'porció')
• Fiasco (de fiasco; pròpiament 'botella')
• Finta (de finta, i este del participi femení de fingere 'fingir'; referit al posat o amago que es fa en intenció d'enganyar a algú)
• Florín (fiorino)
• Fluorita (de fluorite, i est de fluor 'flúor' i -ite '-ita')
• Fullet (foglietto)
• Fragata (fregata)
• Fumarola (fumarola)
• Gasseta (gazzetta; referit a la publicació periòdica)
• Gamba (gamba 'cama'; referit a cada una de les parts inferiors i eixints del tronc d'un arbre corpulento)
• Garbo (garbo)
• Gaveta (gavetta)
• Gavilla (potser del llatí **cavella, derivat de cavus 'buit entre les mans'; confer italià covone)
• Gelatina (de gelatina, derivat de gelare 'gelar')
• Góndola (gondola)
• Gorgonzola (de gorgonzola, i est de Gorgonzola, població d'Itàlia)
• Grafiti (de grafiti, plural de graffito)
• Grafit (de graffito, derivat de graffiare 'arrapar', 'rayar'; referit a l'escrit o dibuix fet a mà pels antics en els monuments o a un grafiti)
• Grapa (grappa; referit al aguardiente obtingut del orujo del raïm)
• Grisín (del piamontés grissin)
• Grotesc, grotesca (de grottesco, derivat de grotta 'gruta', per alusió a les pintures murals de la Domus Aurea de Nerón, les cambres de la qual, descobertes baix terra en el XV, varen rebre el nom de grotte 'grutas')
• Grup (gruppo)
• Gruta (del napolitano antic o sicilià grutta)
• Grutesco, grutesca (de grottesco, derivat de grotta 'gruta'; confer grotesc)
• Gueto (de ghetto, i est de Ghetto, zona del barri veneciano de Cannaregio, a on en 1516 es va confinar als judeus residents en la República de Venècia)
• Impronta (de impronta, derivat de improntare 'estampar')
• Intermezzo
• Jenízaro, jenízara, genízaro, genízara (giannizzero)
• Laburar (de l'italià dialectal lavurare)
• Laburo (de l'italià dialectal lavuro o lavuru)
• Lampo (de lampo 'llampada', derivat de lampare 'relampaguear')
• Lapilli (veu italiana, plural de lapillo)
• Lasaña (lasagna)
• Lava (del napolitano llava)
• Lazareto (lazzaretto)
• Linyera (lingera)
• Lira (lira; referit a l'unitat monetària d'Itàlia fins a l'implantació de l'euro)
• Logia (loggia)
• Lontananza (lontananza)
• Màfia (màfia)
• Macarrón (de l'italià dialectal maccarone)
• Madona (madonna)
• Mafiós, mafiosa (mafiós)
• Magenta (de magenta, per alusió a la sanc derramada en la batalla de Magenta, el 4 de juny de 1859, perque este color es va posar de moda despuix d'esta)
• Malandra (de l'italià dialectal malandro)
• Malandrín, malandrina (malandrino 'salteador')
• Malandro, malandra (de l'italià dialectal malandro)
• Malaria (de malaria, i est de mala ària 'mal aire')
• Malato, malata (malato 'malalt')
• Mandorla (de mandorla; pròpiament 'armela')
• Manejar (maneggiare)
• Manierisme (manierisme)
• Maqueta (macchietta)
• Marcar (potser de l'italià marcara; confer alt alemà antic merken 'notar', anglés antic mearcian 'anotar')
• Marrasquino (de maraschino, i este derivat de marasca 'certa varietat de cirera amarga')
• Caraça (maschera)
• Mayólica (maiolica)
• Mena (mena 'calitat'; referit al gros d'una veta medida per la circumferència)
• Menestra (de minestra, derivat de minestrare 'servir o atendre la taula')
• Mesana (mezzana)
• Mezzo (mezzo [soprano])
• Mezzosoprano
• Milló (del francés million o de l'italià milione)
• Mina (de l'italià jergal mina 'prostituta')
• Miniar (miniare)
• Miniatura (miniatura)
• Model (modello)
• Verdet (veu expressiva; confer portugués môfo, italià muffa, alemà Muff)
• Monsenyor (monsignore)
• Morlaco, morlaca (morlacco; referit a natural de Morlaquia, regió de la vora oriental del Adriático, pertanyent o relatiu a Morlaquia o als morlacos o a que fingix borinotada o ignorança)
• Mortadela (mortadella)
• Mosaic, mosaica (mosaic; referida a una obra, en especial artística: taraceada de pedres o vidres, generalment de varis colors)
• Mosquete (de moschetto 'mosquete', 'ballesta', i est de moschetta 'flecha de ballesta')
• Mozzarella
• Mufa (muffa)
• Mundinovi (del llatí mundi novi 'móns nous', en influència de l'italià mondi nuovi)
• Muralla (muraglia 'paret', 'muralla')
• Museal (de museale, i est de museu 'museu' i -ale '-al')
• Musealizar (de musealizzare, i est de museale 'museal' i -izzare '-issar')
• Muserola (de museruola, popularment muserola)
• Net, neta (del català o francés net, o de l'italià netto)
• Nigromante (nigromante)
• Chiquet, chiqueta (veu expressiva; confer català i occità nin i napolitano ninnu)
• Noneto (de nonetto, i est de nono 'nové' i -etto '-ete')
• Novela (novella 'notícia', 'relat novelesco')
• Ñoqui (gnocchi)
• Òpera (opera)
• Òpera primera (opera prima)
• Opereta (de operetta, diminutiu de opera 'òpera')
• Osobuco (ossobuco)
• Ostinato (de ostinato; lliteralment 'obstinat')
• Otomà, otomana (potser de l'italià ottomano o francés ottoman)
• Palafito (palafitta)
• Naya (de naya, variant de balco 'balcó')
• Panceta (de l'italià dialectal panzetta, en italià pancetta, diminutiu de panza 'panza')
• Paparazzi (veu italiana, plural de paparazzo, i este del nom propi Paparazzo, un fotógraf en el film La dolce vita)
• Parapete (parapetto)
• Parola (parola 'paraula')
• Passarela (de passerella, alterat per influència de passar)
• Pasquín (de l'italià antic pasquino, hui pasquinata, i estos de Pasquino, nom d'una estàtua de Roma en la que solien fixar-se libelos o escrits satírics)
• Pastafrola (pastafrolla)
• Pavana (de pavana, forma vulgar de padovana 'de Pàdua')
• Pallasso, pallassa (pagliaccio)
• Pedant (pedant)
• Penacho (pennacchio)
• Pérgola (pergola)
• Pesto (de pesto, i est de pestato 'martafallat, majado')
• Peto (petto 'pit')
• Pianísimo, pianísima (de pianissimo, superlatiu de piano 'piano')
• Piano (piano; referit a alguna cosa en sò suau i poc intens)
• Pianoforte (pianoforte)
• Pibe, piba (acurtada del genovés pivetto)
• Pilot (de l'italià desusado pilot, hui pilota)
• Pistacho (del francés pistache o de l'italià pistacchio)
• Pizza
• Pizzicato (veu italiana, derivada de pizzicare 'pessigar')
• Polichinela (de Policinella, variant de Pulcinella, personage de la comèdia de l'art)
• Pòlissa (polizza)
• Populacho (de l'italià antic populaccio, hui popolaccio, i est de popolo 'poble' i el sufix despectiu -accio '-acho')
• Porcelana (porcellana)
• Portulano (portolano)
• Posta (posta)
• Predela (predella)
• Preste (preste; referit a la música)
• Prima donna (prima donna)
• Puzolana (pozzolana)
• Quintet (quintetto)
• Raqueta (de l'italià racchetta o francés raquette)
• Raviole (de ravioli, plural de raviolo)
• Ravioli (de ravioli, plural de raviolo)
• Raça (de razza, i est d'orige incert; referit a la casta o calitat de l'orige o linaje; a cada u dels grups en que es subdividen algunes espècies biològiques i els caràcters diferencials de les quals es perpetuen per herència; o a la calitat d'algunes coses, en relació en certes característiques que les definixen)
• Regata (de regata, i este derivat del venecià regatar 'competir'; referit a la competició deportiva)
• Reixa (de regge 'porta de l'iglésia', 'reixat que separa als fidels de l'altar'; referit al conjunt de barrots metàlics o de fusta)
• Retrat (ritratto)
• Ricota (ricotta)
• Ritornelo (de ritornello, i este diminutiu de ritorno 'tornada')
• Rúcula (rucola)
• Rufián, rufiana (potser de ruffiano)
• Salami (de salami, plural de salame)
• Salchicha (de salciccia, variant de salsiccia)
• Saltarelo (de saltarello, derivació de botara 'botar')
• Saltimbanco (saltimbanco)
• Saltimbanqui (de saltimbanchi, plural de saltimbanco)
• Sémola (semola)
• Serenata (serenata)
• Sofito (soffitto)
• Solferino, solferina (de Solferino, sanguinosa batalla entre francesos i austríacs en 1859)
• Sonata (sonata)
• Sonet (sonetto)
• Soprano (soprano)
• Sottovoce, sotto voce
• Tacaño, tacaña (taccagno)
• Tafetán (del català o italià taffeta)
• Tallarí (tagliarini)
• Taranta (de taranta 'cert ball del sur d'Itàlia similar a la tarantela'; pròpiament 'taràntula')
• Tarantela (de tarantella, i est de tarantola 'taràntula', per haver-se usat este ball com a remei per a curar als picats per esta aranya)
• Tempo (de tempo; pròpiament 'temps')
• Tenor (tenore; referit a la veu mija entre la de contralto i la de baríton)
• Tercerola (terzeruolo)
• Tercet (terzetto)
• Terracota (terracotta)
• Tesitura (tessitura 'acció de teixir', 'trama d'una obra lliterària', 'altura pròpia de cada veu o instrument')
• Testaferro (testa-ferro 'cap de ferro')
• Tifo (de l'italià tifo 'fanatisme deportiu', 'respal de l'unflada', potser a través de l'anglés tifo; confer italià tifoso 'unfla'; referit a, en fútbol, image de gran superfície que, a modo de mosaic, componen els unfles en la grada en cartulines de colors, globos, pancartes, etc.)
• Tiramisú (de tiramisu o tirami la seua, i este de l'imperatiu de tirara 'tirar', el meu 'a mi' i el seu, 'dalt', per alusió al valor energètic dels seus ingredients)
• Tocata (toccata; referit a la peça de música)
• Tómbola (tombola)
• Travestir, travestir (travestito)
• Trio (trio; referit al conjunt de tres persones, animals o coses de característiques semblants o en una funció comuna)
• Tromba (tromba 'trompa')
• Trombón (trombone)
• Turbant (turbant)
• Tute (de tutti 'tots', perque, en reunir tots els reis o tots els cavalls, es guanya el joc)
• Tutilimundi (tutti li mondi 'tots els móns')
• Mala (valigia)
• Vendetta
• Viola (viola; referit a l'instrument musical de corda tocat en arc)
• Violonchelo (violoncel)
• Yira (del jergal yirar 'callejear', 'recórrer un carrer dalt i avall', 'anar la prostituta en busca de clients', i este de l'italià girara 'donar regressos, girar')
• Salpar (de l'italià antic sarpare, este de serpe 'espai de la proa a on es posava l'ancora en salpar')

Italianismes en el Riu de l'Argent

Vore també: Immigració italiana en Argentina, Immigració italiana en Uruguay, Lunfardo, i Cocoliche

Els italianismes són particularment importants en el parla coloquial d'Argentina i Uruguay (especialment en el dialecte rioplatense) a on s'usen paraules freqüentment nétamente italianes encara que en gran mida no procedents de l'italià normatiu sino de diverses llengües italianes com el ligur o genovés, siciliano, véneto, lombardo, piamontés, napolitano o campanio, calabrés i friulano (són poc importants en Argentina i Uruguay les influències procedents d'Itàlia Central, per eixemple de l'italià del Lacio o del toscano, les quals són precisament les que més varen influir en l'italià oficial actual).

Eixemples d'italianismes molt freqüents en el parla rioplatense són :

• a giorno (un allumenat "a giorno" és aquell tan lluminós que dona casi l'impressió de ser llum diürna),
• amasar (en el significat de matar, i d'allí la variant "pasterada" -matança-, procedix de l'italià ammazzare),
• antipasto,
• atenti (de attenti: atents [encara que se sol usar com a singular en el significat de "¡atenció!"], paraula que en l'àrea rioplantese s'usa en el significat de tindre suma precaució; pràcticament el seu sinònim és guarda de l'italià guardara la traducció del qual a l'espanyol és 'mirar'),
• avanti: alvance (alvançar, alvance, avanti en l'espanyol rioplantese servix com a paraula d'ànim o per a donar valor),
• bacán, en Argentina i Uruguay significa de molta calitat, adinerat, o persona que no té preocupació per pagar contes, és també freqüent en el castellà de Chile encara que en distinta accepció.
• bagallo o bagayo (de "bagascia" = dòna vulgar, de mals costums; o de bagaglio= bagage, en Argentina i Uruguay ha pres el significat d'algú de lleja apariència, i el derivat "[bagayero]" ha pres el significat de contrabandista;
• balurdo, en lunfardo té el derivat bart: problema i el verp lunfardo bardear que significa provocar o insultar a algú,
• bamboche (de bamboccio: monigote),
• banquina (terme que usaven els obrers genoveses quan construïen les rutes per a denominar al voral; banquina actualment està acceptada com argentinisme en la RAER),
• bart (en la seua accepció de problema, embroll, pendencia la paraula rioplatense bart és un italianisme contracció de lunfardisme balurdo i tal lunfardisme és derivat del italianisme balordo que actualment sol aplicar-se-li al delincuent de poca monta i inexperto que es crea o du problemes).
• berreta (una miqueta de poca calitat o alguna cosa fals),
• berretín del ligur berretino (birret) significa:obsessió, caprig; del genovés berretino -birret- perque és "alguna cosa que s'ha posat en el cap", es diu que un pensament és un berretín o "idea fixa" perque se li ha posat en el cap com als soldats se li posaven birrets o berretini.
• birra (cervesa),
• batifondo (desorde),
• bochar (pospondre en un examen d'estudis),
• bochinche (desorde o alguna cosa sorollós),
• brodo (caldo de mala calitat, cosa mal feta),
• busarda o buzarda, significa a la pancha grossa o la panza d'un ser humà (en abdós casos es pronuncia en la "s" rioplatense que és molt similar a l'italiana; procedix del genovés buzzo, bûzza ["pancha"], pero també referix una busarda ["llengua"] derivat de l'italià bugiare ["mentir"])
• cape (es diu del cap o d'algú sobreixent),
• car/a (en el significat de volgut/a, s'usa com cultisme),
• careta. caraça, o per extensió en lunfardo algú hipòcrita; també se li coneix com careta al subjecte boler o falaz,
• catramina (de "catrame" és dir alquitrán o alquitrà), és el nom que se li dona a autos vells i desvencijados,
• cazzo (paraula italiana que com l'espanyola castellana "carajo" aludix al pene, encara que és usada més que res com una interjecció de fastidie: i. i.: "¡no entenc un cazzo!" vol dir en to de fastidie: "no entenc res". En l'àrea rioplatense "carajo" i "cazzo" s'usen indistintament com a sinònims [es pronuncia com en italià, és dir catso]),
• chanta (abreujament de la suposta paraula "ciantapuffi" [clava taches]), persona que enganya, embaucador o subjecte que fingix qualitats de les que carix,
• chau (transliteración de ciao, en Argentina i Uruguay s'usa com a salutació de despedida),
• cheto algú adinerat o que fingix ser-ho, provindria de la paraula italiana ceto que es pronuncia exactament com cheto i significa "nivell social", abans de l'adopció de la paraula cheto, s'usava concheto,
• chicato (de l'italià accecato = cegato) és dir algú miope o en problemes visuals,
• ¡chito! (de l'italià zitto!) és una expressió que s'usa per a exigir silenci.
• chupín, típic menjar rioplatense preparada en peix el nom del qual deriva de l'italià genovés ciuppin, també se li crida als pantalons ajustats,
• copetín (del genovés cuppetin), beguda alcohòlica que es beu abans dels menjars i que sol anar acompanyada d'aliments llaugers com a olives o papes fregides,
• cors (en italià normatiu cors equival a "curs", pero també indica una espècie d'àmplia avinguda o viaducte; en Argentina i Uruguay la paraula cors ha quedat casi restringida, per metonímia, a la desfilada de carnestoltes ya que sol realisar-se en una àmplia avinguda, i en sentit figurat la frase «un cors a contramano» sol significar alguna cosa molt desordenat o a la locada),
• crepar (de l'italià "crepare" -quebrar-se, morir-, en el Riu de l'Argent té l'accepció de "morir"),
• cualunque derivat de qualunque (en italià normatiu es traduïx per "qualsevol cosa", en Argentina i Uruguay significa alguna cosa ordinari o vulgar),
• cucha (de l'italià cuccia, el camastro per a gossos, gats etc.),
• cuchinare (de l'italià "cucinare"), acció de cuinar alguna cosa,
• cuore (cor),
• deschavar (donar a conéixer alguna cosa que s'ocultava, prové de l'italià schiavare: obrir alguna cosa utilisant una clau; és aixina que la paraula lunfarda i usual rioplatense deschave significa donar a conéixer tot o fer alguna cosa absolutament palesa),
• ¡école! (de eccole!: lliteralment "¡ací estan [elles]!", "les vaig trobar"),
• enchastre (taca de tinta i per extensió tota taca o brutea o cosa confusa),
• esbornia (de sbornia: borrachera),
• escabio lunfardisme que significa beguda/s alcohòlica/s,
• escolazo (lunfardisme d'orige calabrés per la seua banda derivat de l'idioma grec, el significat del qual és jugar per encert),
• escorchar (fastidiar),
• escrachar, posar en evidència a algú, o revelar al públic les seues accions malintencionades, (pot derivar de la forma italianizada de l'anglés to scratch el significat del qual seria tachar, encara que després va passar a significar traure una fotografia i aixina translaticiamente, en rigor l'etimologia anglesa resulta un equívoc ya que en napolitano es diu scracciato [escrit en lunfardo com escrachato i després escrachado] a alguna cosa molt desgastat tenint en l'italià normatiu el seu equivalent en la paraula schiacciato),
• esgunfiar (enujar, irritar; de l'italià sgonfiare, "desinflar"),
• espiante (anar-se, procedix de la paraula italiana que significa "desplante" com quan es desinstala alguna cosa),
• spiedo (manera de cuinar carns despuix de ser espetades i fer-les girar "regrés i regrés" davant un foc de calor, la seua aplicació més freqüent és en el "pollet al spiedo"
• estrilar (enujar; de l'italià strillare, "cridar en veu aguda"),
• estrolar (colpejar fortament, damnificar d'un modo intens, per extensió: matar, procedix de l'italià jergal strollare)
• estufar (de stufare: "exasperar"), estufo (de stufo: "cansat, irritat"),
• farabute (persona de no confiar o de poc valor, de farabutto),
• falopa (una miqueta de mala calitat i per extensió: droga),
• fato (paraula alguna cosa desusada des de fins dels 1970, procedix de la paraula italiana fatto que es traduïx lliteralment com "fet", en les accepcions afegides de actuar, donar, produir, rendir, tindre, prendre, treballar, guanyar etc. Encara que en Argentina ha tingut atres connotacions i corresponents denotació, se sol cridar, o s'ha cridat «fato» a un "romanç" o "amorío" i també a un contubernio i inclús a una acció fòra de les normes realisada encubiertamente).
• ferné nom donat popularment al Fernet (del com Argentina és a inicis del present XXI un dels principals consumidors), en núcleu de difusió en l'argentina Província de Còrdova sent un dels principals ingredients del còctel cridat fernando.
• festichola (festa casual i molt informal; de l'italià festicciola),
• feta, rebanada, (de l'italià fetta),
• fiaca, en Argentina, (de l'italià fiacca: flaqueza, gos, desgano),
• tall (nóvio/a, amant) d'allí el verp coloquial esmolar que significa mantindre relacions de "romanç" i, generalment, prematrimonials entre dos persones compromeses afectivamente (en moltes ocasions també se li diu tall als diners).
• ¡finíshela! ("¡per a ya, deixa de fastidiar!"; de finiscila!; en l'italià estàndar s'usa més basta! o smettila!),
• fúlmine (de fulmine, "raig"; es diu d'un subjecte quan se li supon du desgràcia. Equival a la frase espanyola peninsular gafe),
• gamba (cama), gambetear (en el significat d'esquivar en molta agilitat), en forma lunfardizada "una gamba" significa cent pesos, junt a "mànec" per a un pes i "pal" per a mil pesos, també es adjetiva com algú gamba a qui és companyer/a lleal, perque "fa la gamba" o "ajuda a moure's",
• gola: gola (d'allí l'adjectiu engolado quan algú imposta la veu, generalment per a semblar elegant o important, i en fer-ho la seua veu ix gutural i greu),
• góndola, sol significar als estants dels escaparats dels supermercats i almagasens del tipo self-service o autoservicis.
• grapa, beguda alcohòlica grappa
• groso (de grosso[gran], en l'extensa àrea rioplatense sol significar una miqueta de magnitut o d'importància o, depén del context, alguna cosa burdo, "gros". ),
• influenza,
• ¡guarda!, expresion usada per a instar conte o atenció, equivalent a "¡mira, presta atenció!" (de l'italià guardara, mirar)
• laburo ("treball, esforç", de l'italià lavoro),
• ladri (en italià equival a "lladres" - "lladre", el singular, seria lladre -, encara que en l'àrea rioplatense s'usa indistintament com a plural i singular),
• lungo (llarc, estés, s'usa generalment per a referir-se d'algú molt alt; en canvi dins del context de frases com: "fer-la lunga" significa estendre superfluamente alguna cosa en el temps, de l'italià farla lunga),
• lunfardo (derivat de lombardo, gerga típica rioplatense)
• líbero (referint-se a algú que fa les coses pel seu conte o en poca ajuda)
• linyera (de linghera), pordiosero o vagabunt,
• malaria (ademés del significat ya citat com italianisme adoptat en l'espanyol estàndar: "mal-aire" = paludisme, en Argentina i Uruguay la paraula malaria sol connotar a un moment de mala situació econòmica),
• malandra o malandrín, procedix de les paraules italianes malandra i malandrino que solen tindre l'accepció de trabucant o d'algú que s'allunta una miqueta de les lleis; en Argentina i Uruguay tal italianisme, des del s XIX ha pres la connotació d'algú que està fòra de la llei (i transitivamente algú deslleal) o que és maliciós i de poc fiar (els uruguayans nacionalistes solien cantar el estribillo : «¡Perque no soc malandra soc d'Aparicio Saravia!» i en Argentina sol ser encara comú el dit: «qui malandra...: mal acaba»),
• manyar (transliteración de mangiare: "menjar", translaticiamente en sentit figurat també en forma de vulgarisme s'usa com a sinònim de "entendre"),
• mersa (algú o alguna cosa molt ordinari, cursi, chabacà, de molt baix nivell socioeconòmic i/o cultural),
• menefrega (m'importa un bledo, m'ho fregue en les b...),
• matina (el matí, molt primerenc),
• mina (dòna, aféresis de l'italià femmina),
• minga (del lombardo ge'minga: res i de l'italià normatiu mica -minucia de poc valor, sense importància-),
• minuta (lliteralment: ´quina o menuda, encara que en la zona dialectal rioplatense ha pres el significat de menjar que es fa en poc temps o que està llista per a servir), la paraula "minuta" sol significar a: 1° un menjar ràpit encara que preparada d'un modo tradicional hogareño [les minutas solen ser típiques de les rotiserías o de lo bodegones barrials]; 2ª una breu part d'una obra teatral),
• morfar (menjar, de l'italià jergal morfa que significaria boca, del verp lunfardo morfar deriva el sustantiu morfi el significat del qual és menjada),
• mufa; en italià normatiu muffa significa verdet i per extensió a alguna cosa ruin pel verdet, en el lunfardo rioplatense se li considera a qui és portador d'infortuni; també se li diu mufa al malhumor o fastidie com per eixemple a la "mufa del dumenge",
• muleto (referint-se a l'us d'una romanç o una ajuda artificiosa),
• mishiadura (pobrea, del genovés miscia= pobre),
• motoneta : vehícul automotor biplaza de dos rodes alineades; des dels 1990 sol ser substituida esta paraula per l'anglicisme scooter encara que a diferència el scooter carix d'un escut o pantalla davantera,
• niente: res (sol usar-se en la frase cocoliche "no hi ha niente;, també és freqüent la frase niente piú : res més).
• nona/o: s'usa en Argentina i Uruguay en el mateix significat italià: yaya/o, també és freqüent la derivació "nonino" [abuelito]

• omertá, pacte de silenci entre criminals.

• orto (hort en italià). entre els immigrants italians en el Riu de l'Argent era molt comú tindre un hort al fondo del pati. Per a expressar disconformitat en algú més, era comuna l'expressió "va a tancar el orto" , en referència a que millor s'anara a un atre costat a fer una atra cosa. Com l'hort es trobava darrere, per extensió, el terme es va escomençar a utilisar com a sinònim d'atrasser o ano en Argentina. Per tant l'expressió "cerrá el orto").

• parlar (de l'italià parlare),significa parlar, també és comú "parla" (l'habilitat de parlar molt i ser convincent), "parlanchín" (algú sorollós, o que parla tot el temps),
• pesheto o peceto (de pescetto), és un tall de carn vacuna en forma d'ou que pertany al tall atrasser i que és utilisat per a tot tipo de cocció, al forn, a la cacerola, en milaneses o escalopes,
• pesto (salsa d'orige italià basada en albahaca pestata o martafallada, encara que en lunfardo la frase donar el pesto sol significar donar una forta golpiza ya que deriva del verp italià pestare: colpejar.)
• piantao o "piantado", quan algú no concorre a una trobada "em va deixar piantado", també significa loco; (és una deformació per aféresis de la ya citada "espiante"= (és)piantado)
• pibe (del genovés "pivetto, significa chiquet o chicon),
• pichicata (droga o injecció -de "piccicatta"-),
• pistacho,
• pronte, en Uruguay té el mateix significat que en italià: si alguna cosa està pronte és perque està llest, o està terminat, conseqüentment aprontarse significa preparar-se
• punga (lladre o rapiñero que s'especialisa en hurtar subrepticiamente de les bojaques o carteres; punguear el significat del qual lunfardo és furtar. Esta paraula deriva de l'italià dialectal pungia que significa "bojaca", durant un temps en Argentina i Uruguay es va cridar lunfardezcamente punga a la bojaca i punguista al delinqüent que es dedicava a hurtar en els seus dits bojaques, carteres i afins; després es va abreviar la paraula punguista en l'actual punga havent-se pràcticament oblidat l'etimologia italiana; actualment s'usa també en Chile i s'està difonent en atres països hispanoamericans)
• puzza ([es pronuncia com en italià, és dir: putsa] pudor, mala olor),
• qualunque o cualunque (en italià normatiu significa qualsevol cosa , qualsevol o qualsevol i inclús qualsevol facultatiu, encara que en l'espanyol rioplatense casi sempre significa alguna cosa vulgar o ordinari).
• racconto (recuenta o relat en el que es fa un reconte de fets),
• "rostisar" (ve de la paraula italiana equivalent a torrar) de tal verp deriva el sustantiu rioplatense "rotisería" (lloc a on es venen menjars -casi sempre minutas- ya preparades encara que no fasts foods- per a menjar en la pròpia casa o domicili),
• ¡salute! (salut, s'usa com a salutació, equival a l'italià latinista cult i normatiu "salve"),
• sanata (conversació prolongada i generalment enganyosa que produïx fastidie o és cargosa, és una deformació irònica de la paraula sonata),
• vaig sentir (en la Província argentina de Còrdova a on ha segut molt important l'immigració piamontesa i friulana s'usa per a cridar l'atenció, ve de l'italià senti! en el significat de "escolta en atenció");
• smorfia ( en italià normatiu significa "caraça" encara que en l'Itàlia del Sur i d'allí en Argentina i Uruguay posseïx el significat d'adivinación dels somis en valor numèric, vejau: quiniela (Argentina)).
• soldi (diners),
• sorpasso (superació d'un obstàcul, en espanyol normatiu lliteralment es diria "sobrepasse" ya que prové de la paraula italiana sorpassare que significa sobrepassar, no obstant en italià, i açò ha segut adoptat en el Riu de l'Argent, la paraula sorpasso significa no solament sobrepassar sino una important recuperació, i encara més que recuperació, de nivell per eixemple en una carrera d'automotores o en una situació econòmica que estava retardada).
• succés (quan s'usa en el sentit d'èxit; i. i.: «esta obra teatral va conseguir gran succés»),
• testa (cap),
• tuco (variant de suco és dir suc, s'usa per a les salses en tomata),
• vendetta (vindicta, venjança, resquit),
• vento (en italià normatiu equival a la paraula espanyola vent, encara que en lunfardo, per sentit figurat significa diners),
• "¡via!" (en forma imperativa per a expulsar a algú: "¡via d'ací!"= "¡fòra d'ací!"),
• Xeneize (en italià "zeneise", s'usa exclusivament per a referir-se al Club Atlètic Boca Juniors i als seus aficionats),
• yeta (pronunciació local de getta: mala sort),
• yira (deformació de girara -girar-: prostituta gallipontera que dona regressos per les pomes).

Alguns italianismes que varen ser molt comuns fins al periodo 1960 a 1970 són (¿o ya han segut?):

• Viaraza (brusc enuge, actitut irreflexiva i intempestiva; en atres països de Llatinoamèrica significa al fluix de pancha).
• torterolo (tòrt)
• cuatroqui (de quattroocchi) malnom que se li donava a la gent que usava sempre anteojos, ya este malnom agraviante havia segut traduït pel malnom en espanyol que li és traducció: "cuatroojos" cap a mediats dels 1970.

Frases i construccions gramaticals d'us popular en Argentina i Uruguay derivades de l'italià:

• "mala pécora" (de l'italià mala pecora -mala ovella- equival a 'ovella negra' o a mala persona);
• "una atra quin" (de "altro che"),
• "et vullc ben" (és dir t'ame de veres; de l'italià "tu voglio bene"),
• "¡ma sí!" (¡pero sí!) o vulgarismes com "¡andá a fangulo!" (de va fanculo!),
• "¡anttenti al ladri!" (expressió netament cocoliche en la qual predomina l'italià, en italià normatiu lliteralment és «atenció [en]/[a] els lladres» en canvi en el parla rioplatense s'usa tant com a singular: «atenció al lladre», com en plural) i paraules que inicialment eren exclusives del lunfardo
• es vamo (s)" (de "ci andiamo") o directament el cocoliche semo (som) que fins fa poc era prou freqüent en Buenos Aires, centre i sur de la Província de Santa Fe, gran part de la província argentina de Còrdova encara que actualment s'ha restringit prou, en tot cas encara es poden escoltar frases dites vulgarmente com «semo ho´ millore´ del món semo» i semblants en la seua composició.
• "¡mama meua!" (expressió de sorpresa o temor transliterada de mamma mia!), la frase exclamativa «¡Madonna santa!» ha segut prou comú en l'àrea rioplatense com a equivalent de l'espanyola «¡Verge santa!», pero des de la posmodernidad (fins de XX) abdós han quedat casi en desús .
• all'us nostro (a l'us nostre, s'aplica principalment als menjars d'orige italià freqüentment consumides en Argentina i Uruguay en un toc autòcton),
• siamo fuori (lliteralment "estem fòra", encara que sol tindre el matís d'haver quedat fora com a perdedors),
• largar el chivo o llançar el chivo (o abreviadamente "llançar"): vomitar per causa d'embriaguea (la frase és en part cocoliche ya que "chivo" és la transcripció de la paraula italiana cibo -menjar-). etc.

També l'elisió de les "s" finals sembla provindre de l'influix italià, per eixemple "vamo'" en lloc d'anem, molt freqüent en Uruguay, l'elisió de les "s" finals sembla haver reforçat, per influix dels immigrants italians, una tendència ya existent a partir de l'influix del sur d'Espanya (vore: cocoliche i lunfardo).

Italianismes en Veneçola

Artícul principal → Anexe:Italianismes en Veneçola.

Enllaços externs

• noticias. yahoo. com/blogs/lengua-viva/el-origen-de-la-chusma--la-chusmer%C3%ADa-y-el-chusmaje-en-hispanoam%C3%A9rica-232644889. html Orige dels térmens "gentola" i "chusmaje": La paraula procedix del genovés renaixentiste ciurma, que era el nom que se li donava a la tripulació dels navío i als galeots; per la seua banda ciurma procedix del llatí celeusma, que era el nom donat a la vora dels remeros, tal latinisme per la seua banda deriva de l'antic helenisme keleusma que signififcaba bastó de mando o batuta, ya que el cómitre o cap dels remeros usava un bastó per a indicar el ritme de la vora dels remeros; en l'actualitat la paraula gentola és molt usada en Hispanoamèrica per a aludir a la gentuza, a la gent bròfega i —per parofonía— a la gent chismosa, encara que també es va donar l'excepció a tals despectius significats, en un poema de la poetiza decimonónica cubana Gertrudis Gómez d'Avellaneda, en usar la paraula gentola com a calificatiu positiu, per a significar o senyalar als mariners hàbils.