Anar al contingut

Haematococcus pluvialis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Haematococcus pluvialis (Haematococcus pluvialis)



Haematococcus pluvialis[1] és un alga verda d'aigua dolça, unicelular, de la família de les Haematococcaceae. Esta espècie és ben coneguda per l'alt contingut en astaxantina que presenten els seus quiste de resistència. La astaxantina és segregada com una forma de protegir el fotosistema quan la cèlula percep que les condicions no són favorables i desencadena la resposta de enquistamiento. Esta Astaxantina protegix del dany oxidativo que poguera ocasionar-li al fotosistema una radiació d'alta energia com la radiació UV, inclús s'ha trobat que pot originar una certa resistència a estos microorganismes front a radiació gamma o rajos X. Alguns eixemples de condicions desfavorables poden ser una radiació d'alta energia, aument de la salinitat, aument del dany oxidativo al fotosistema, baixa disponibilitat de nutrients o dessecació.[2] Haematococcus pluvialis es troba comunament en climes templats de tot lo món. Els seus quiste són responsables del color roig sanguinolento que s'observa en la part inferior de bassals formades per aigua de pluja o en roges sumergides. Este alga té un interés biotecnológico creixent gràcies a la seua acumulació d'astaxantina i a l'alt valor econòmic que presenta esta en el mercat.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alga unicelular, biflagelada en les seues cèlules encapsuladas per una paret ovoide, elipsoide, elipsoide cilíndrica o pràcticament esfèrica. S'inclou en Chlorophyta per posseir clorofila a i b, encara que pot estar emmaixquerada per atres pigments. Ademés presenta almidó com a substància de reserva. La major part del protoplasto està internament separat de la paret celular i, que es conecta per prims fils que poden ser simples o ramificats. La major part dels protoplastos són ovoides o #elipsoide i presenten dos flagelos apicales i iguals que penetren la paret celular de celulosa. Cloroplastos en forma de copa, en ocasió tubulars, en 1,2 (o varis) pirenoides i un estigma de gran tamany. Núcleu central en el lumen del cloroplasto. Per lo general, moltes vacuoles contràctils presents. Cloroplastos i en freqüència atres estructures citoplasmàtiques difícils de distinguir, especialment en les cèlules més velles, per la gran acumulació de hematocromo.[3]

El seu cicle vital presenta polimorfisme celular en formes flagellades, palmeloides, i aplanosporas les quals variaran en funció del mig de cultiu. Reproducció asexual per divisió de les cèlules vegetals en zoosporas en número de 4 a 8. Les cèlules vegetatives en freqüència es convertixen en aplanosporas en parets grosses que produïxen zoosporas. Reproducció sexual isógama, la planozigota quadriflagelada pert les seues flagelos i secreta una paret engrossada al final del cicle. Meiosis aparentment zigóticas.

Presenta resistència als antibiòtics cefalosporina (0,01 g/l), griseofulvina (0,1 g/l), anfotericina B (10 mg/l), i ampicilina (5 g/l). Griseofulvina i ampicilina no afecta al metabolisme i creiximent de l'alga, aixina com la Cefalosporina i la amfotericina B sí ho fan, ocasionant que la cèlula es enquiste.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Haematococcus pluvialis va ser descrit de forma váida per J.Von Flotow en 1844, en la publicació "Beobachtungen über Haematococcus pluvialis. Verh. K. Leopol.-Carol. Akad. Naturf. 20:."

Etimologia

[editar | editar còdic]

Haematococcus: Nom genèric compost per dos parts, Haemato- que fa referència al seu color roig sanc i -coccus que fa referència a la forma esfèrica dels seus quiste.


pluvialis: epítet que fa referència a que es pot trobar en llocs en aigua de pluja.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Haematococcus pluvialis és una espècie distribuïda mundialment, havent segut reportada la presència en tots els continents menys en l'Antàrtida trobant-se en gran varietat d'hàbitats dulceacuícolas. Ha segut aïllada a partir de corfes seques, pedres, aigües de bassals de pluja, o inclús en una pila d'aigua beneïda d'una iglésia de Suïssa. Es troba en cursos d'aigua estacionals. Quan les condicions d'eixe curs d'aigua deixen de ser òptimes, esta microalga es enquista. Este tipo de resposta li conferix la ventaja de ser molt resistent a multitut de factors ambientals com a radiacions d'alta energia, fredor extrema, tòxics, etc.

Distribució

[editar | editar còdic]

De distribució mundial i molt comuna en tots els continents, llevat, com s'ha mencionat abans, en l'Antàrtida. Ha segut trobada en Suràfrica,[5] Austràlia i Nova Zelanda,,[6] Illes Svalbard,[7] Gran Bretanya,[8] Portugal,[8] Romania,[9] Espanya,,[10] Argentina,[11] Brasil,[12] China,[13] illes Hawái,[14] Estats Units[15] i Singapur.[5]

Cultiu

[editar | editar còdic]

Haematococcus pluvialis és un alga verda en creiximent mixotrófico, pero eminentment fotoautótrofo. Posseïx clorofila a i b, i té la capacitat de sintetisar carotenoides com la Astaxantina que pot aplegar a acumular en una proporció d'inclús un 5% del seu pes sec. Cultius aïllats de Haematococcus poden créixer en condicions heterotróficas en obscuritat usant nitrogen orgànic i acetat com a font de carbono. El lectotipo, Haematococcus pluvialis, ha pogut ser cultivat en cultiu axénico en distints mijos. És possible vore la composició dels mijos en distintes bases de senyes internacionals de cultius.

Ceps

[editar | editar còdic]

Algunes coleccions de cultius que conten en ceps són:

  • UTEX Culture 2505 Haematococcus pluvialis
  • CCAP Strain Number 34/6 Haematococcus pluvialis Flotow
  • SCCAP Culture number K-0084 Haematococcus pluvialis Flot. 1844 em. Wille 1903
  • BEA 1360B Haematococcus pluvialis Flotow

Usos

[editar | editar còdic]

Un us molt comú que se li dona a esta Chlorophyta és per a pensos en acuicultura i acuariofilia. De creixent interés i aplicació és el cultiu en raceways d'esta microalga en fins alimenticis i en l'objectiu d'extraure astaxantina per a vendre-la com a suplement alimentici.[16]


Un atre us cada volta més freqüent és en el sector cosmètic, especialment en les cremes antiedad, degut a que l'efecte antioxidant de la astaxantina neutralisa els radicals lliures.[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ M.D.Guiry et al.. «Haematococcus pluvialis». Consultat el 17 d'octubre de 2013.
  2. ↑ S. Boussiba, and A. Vonshak, 1991. Astaxanthin Accumulation in the Green Alga Haematococcus pluvialis. Plant and Cell Physiology. 32: No. 7. 1077-1082
  3. ↑ Collins AM, Jones HDT, Han D, Hu Q, Beechem ET, et al. «Carotenoid Distribution in Living Cells of Haematococcus pluvialis (Chlorophyceae).» PLoS, 2011.
  4. ↑ Joo, Hyun-Na, i Choul-Gyun Lee. «Antibiotics Addition as an Alternative Sterilization Method for Axenic Cultures in Haematococcus pluvialis.» J. Ind. Eng. Chem. 13, nº 1 ((2007)): 110-115.
  5. ↑ 5,0 5,1 Pham, M.N., Tan, H.T.W., Mitrovic, S. & Yeo, H.H.T. (2011). A checklist of the algae of Singapore. pp. 1-100. Singpore: Raffles Museum of Biodiversity Research, National University of Singapore,.
  6. ↑ Day, S.A., Wickham, R.P., Entwisle, T.J. & Tyler, P.A. (1995). Bibliographic check-list of senar-marine algae in Austràlia. Flora of Austràlia Supplementary Séries 4: i-vii, 1-276.
  7. ↑ Klochkova, T.A., Kwak, M.S., Han, J.W., Motomura, T., Nagasato, C. & Kim, G.H. (2013). Cold-tolerant strain of Haematococcus pluvialis (Haematococcaceae, Chlorophyta) from Blomstrandhalvoya (Svalbard). Algae. An International Journal of Algal Research 28 (2): 185-192.
  8. ↑ 8,0 8,1 Whitton, B.A., John, D.M., Kelly, M.G. & Haworth, I.I. (2003). A coded list of freshwater algae of the British Isles. Second Edition... World-wide Web electronic publication.
  9. ↑ Caraus, I. (2012). Algae of Romania. A distributional checklist of actual algae. Version 2.3 third revision.. Bacau: Univ. Bacau.
  10. ↑ Cambra Sánchez, J., Álvarez Cobelas, M. & Aboal Sanjurjo, M. (1998). Llista florística i bibliogràfica dels clorófitos (Chlorophyta) de la Península Ibèrica, Illes Balears i Illes Canàries. pp. 1-614. Burgos: Associació Espanyola d'Limnología.
  11. ↑ Damiani, M.C., Leonardi, P.I., Pieroni, O.I. & Caceres, I.J. (2006). Ultrastucture of the cyst wall of Haemotococcus pluvialis (Chlorophyceae): wall development and behaviour during cyst germination. Phycologia 45: 616-623.
  12. ↑ Menezes, M. (2010). Chlorophyceae. In: Catàlec de plantes i fungos do Brasil. Vol. 1. (Forzza, R.C. Eds), pp. 335-352. Rio de Janeiro: Andrea Jakobsson Estúdio; Institut de Perquisicions Jardim Botânico do Rio de Janeiro.
  13. ↑ Hu, H. & Wei, I. (2006). The freshwater algae of China. Systematics, taxonomy and ecology. pp. [4 pls of 16 figs], [i-iv], i-xv, 1-1023. China: www.sciencep.com.
  14. ↑ Sherwood, A.R. (2004). Bibliographic checklist of the nonmarine algae of the Hawaiian Islands. Records of the Hawaii Biological Survey for 2003. Bishop Museum Occasional Papers 80: 1-26
  15. ↑ Prescott, G.W. (1961). Algae of the western Great Lakes area With an illustrated key to the genera of desmids and freshwater diatoms. Revised edition. pp. i-xiii, 1-977. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown.
  16. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2013. Consultat el 17 de novembre de 2013.
  17. ↑ «Well aging» (en és). Labei Sosmetics.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Haematococcus_pluvialis&oldid=954074»