Es denomina icnofacies a una associació d'icnofósilés que apareixen en un mateix sediment o en sediment adjacents.[1] El terme ho va falcar el paleontòlecalemàAdolf Seilacher en la década de 1960 en considerar que es podien relacionar estes associacions de icnofósiles en factors paleoambientales i batimétricos i establir d'esta manera les característiques de l'ambient en el que es varen formar.[2] Seilacher va definir originàriament quatre, i en posterioritat sis, icnofacies considerant els factors batimétricos com a ferramentes prioritàries en sedimentología. A estes facies originals es varen ser afegint unes atres en el pas del temps fins a les catorze actuals que tenen en conte valors principalment ecològics.[2] Cada icnofacies rep el nom de la pista fòssil més característica i abundant en ella i en la seua definició s'inclouen aquelles espècies que més comunament apareixen, aquelles que compartien la mateixa icnocenosis.[3]
El valor del terme com a ferramenta en paleobatimetría ha segut qüestionat despuix de la seua creació i a dia de hui el seu us està més llimitat als estudis de les icnocenosis, açò és al conjunt de comunitats que ocupaven un caseta ecològica determinat. A açò cal afegir que l'atenció prestada històricament a l'estudi de traces fòssils d'ambients marins creades per invertebrats fa que totes les icnofacies clàssiques adolixquen de representació d'ambients terrestres. En la década de 1990 M. G. Lockey va adaptar el coneiximent sobre traces fòssils de vertebrats terrestres al concepte de icnofacies. Despuix d'estos treballs es varen definir sèt icnofacies per a vertebrats terrestres, posteriorment ampliades per l'autor a 10 i reduït en posterioritat a cinc en Hunt & Lucas (2007).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut A pesar d'això l'us de icnofacies de vertebrats terrestres és encara minoritària.
En térmens generals poden definir-se dos categories de icnofacies en funció de la seua capacitat per a caracterisar els sediment. Les cridades icnofacies locals són aquelles vàlides per a jaciments puntuals o unitats estratigráficas determinades i la seua caracterisació és útil dins de l'àmbit en el que s'estudien degut entre atres coses a que les icnoespecies presents tenen una distribució temporal i espacial llimitada a este àmbit. Les icnofacies universals, arquetípicas o seilacherianas pel contrari presenten un gran àmbit de distribució temporal i icnoespecies recurrents en jaciments de tot lo món.
Les icnofacies universals són per la seua pròpia definició les més utilisades en investigació paleontológica i geològica encara que la seua aplicació real és molt llimitada degut a que la seua definició es fa atenent a característiques molt diverses. D'esta manera algunes icnofacies han segut establides en funció a caràcters sedimentológicos, ecològics o conservacionales i poden solaparse.
Des del seu naiximent com a concepte les icnofacies han segut utilisades fonamental per a ambients marins, sobretot degut a que el desenroll de la icnología marina és superior a la terrestre. De les sis icnofacies originals de Seilacher únicament una, la icnofacies de Scoyenia, es corresponia en ambients fluvials i terrestres i encara hui només es contemplen tres. En el pas del temps s'han afegit noves icnofacies, fins a catorze, i en térmens generals pot establir-se una classificació d'elles en funció a si apareixen en el mig marí o continental i en funció al tipo de sediment sobre el que es varen traçar els icnofósiles.[2]
Icnofacies marines.
En substrat bla:
Icnofacies de Psilonichnus (Frey i Pemberton, 1987). Caracterisa a les icnocenosis presents en la zona supralitoral, ambients dunares i plages. Esta icnofacies apareixen fonamentalment caus de carrancs (Psilonichnus) i d'atres invertebrats que poden estar associades a diferents pistes originades tant per invertebrats com per vertebrats, encara que poques d'estes últimes són recurrents. A diferència del restant esta icnofacies va ser definida a partir del coneiximent de icnocenosis presents en l'actualitat i la seua identificació en el registre fòssil és encara escassa.Archiu:Pipe Rock - geograph.org.uk - 823506.jpgSkolithos del Cámbrico del Regne Unit.
Icnofacies de Skolithos (Seilacher, 1964). Caracterisa a les icnocenosis presents en zones d'alta energia hidrodinàmica en mijos marins someros i menys freqüentment en mijos marins profunts. Està present en zones llitorals de plages en cordoneres arenenques i deltes, encara que no és exclusiva. L'alta energia del mig fa que el procés erosivo siga fort i borre la majoria dels rastres llevat els més profunts. Debido a ello apareixen principalment pous verticals d'organismes endobentónicos tals com a cucs poliquetos i bivalvats (Arenicolites, Diplocraterion, Monocraterion i Skolithos) o crustacis decápodos (Ophiomorpha i Thalassinoides).
Icnofacies de Arenicolites (Bromley i Asgaard, 1991). Caracterisa a les icnocenosis presents tant en mijos continentals someros com a profunts en els que es produïx un depòsit sedimentario arenenc sobre un substrat d'un atre tipo per un acontenyiment puntual, per eixemple un transport de substrat per inundacions, canvis de les corrents marines o desplaçaments sedimentarios. Estos fets inusuals agranen les icnocenosis presents formant una nova caseta ecològica que és ràpidament ocupat per organismes suspensívoros fins que es restablixen les seues condicions anteriors. Apareixen traces de pous verticals i els icnogéneros Arenicolites, Skolithos i Polyklandichnus.Archiu:CruzianaPenhaGarcia. caps block 7Cruziana del Ordovícico d'Idanha-a-Nova.
Icnofacies de Cruziana (Seilacher, 1964). Caracterisa a les icnocenosis presents en zones de baixa energia, fonamentalment en la plataforma entre els nivells d'onage normal i de tormenta encara que també apareix en estuaris. En estos mijos l'erosió és molt llimitada o inexistent i els rastres permaneixen molt temps, conservant-se inclús aquells més tènues. Es produïx un fenomen de solapamiento entre les pistes fòssils i encara que presenta una gran diversitat de icnotaxones en ocasions les espècies més abundants poden aplegar a borrar o emmaixquerar al restant. Apareixen fonamentalment chafades de superfície com Cruziana, Asteriacites, Crossopodia i Rusophycus i traces horisontals d'organismes endobentónicos com Chondrites, Phycodes, Planolites, Rhizocorallium o Teichichnus.Archiu:Zoophycos2.jpgZoophycos del Carbonífero inferior de Kentucky.
Icnofacies de Zoophycos (Seilacher, 1964). Caracterisa a les icnocenosis presents en mijos de baixa energia i baixa sedimentación pertanyents a la zona batial. Com en la icnofacies anterior el substrat de gra fi i l'escassa turbación i sedimentación permet un gran desenroll de comunitats animals. Encara que potencialment en estos ambients poden aparéixer numerosos tàxons, en aquells sediment pertanyents a zones molt estables les traces de Zoophycos, Chondrites i Planolites poden ocupar la totalitat de l'estrat i borrar chafades anteriors permaneixent únicament les traces verticals.Archiu:Nereites irregularis.jpgNereites.
Icnofacies de Nereites (Seilacher, 1964). Caracterisa a les icnocenosis presents en les zones marines més profundes, en profunditats superiors als 2000 metros. En depòsits corresponents al periodo Cámbrico esta icnofacies apareix en mijos someros degut a que els organismes que produïxen les traces encara ocupaven zones més superficials. Apareix associada a sistemes turbídicos i per la complexitat d'estos s'han propost tres icnosubfacies atenent al lloc de deposición del sediment.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Icnosubfacies de Nereites (Seilacher (1974)) de icnocenosis de zones distales a sistemes turbídicos en sediment alternantes molt prims d'arena i fango. Predominen els icnotaxones Nereites, Phycosiphon, Dictyodora i Phycosiphon.
Icnosubfacies de Ophiomorpha rudis (Uchman (2001)) de icnocenosis de depòsits arenencs grossos dels propis canals i lòbuls de sistemes turbídicos. Predominen els icnotaxones Ophiomorpha rudis, Ophiomorpha annulata, Scolicia, Nereites irregularis i Chondrites.
En substrat ferm:
Icnofacies de Glossifungites (Seilacher, 1964). Caracterisa a les icnocenosis presents en sediment consolidats i compactar encara que no litificados. Són comuns en mijos sub i intemareales encara que poden aparéixer a qualsevol batimetría. En esta icnofacies apareixen sobretot caus excavats per invertebrats de proyecció tant vertical com a horisontal o oblicua. Predominen els icnotaxones Glossifungites, Rhyzocorallium, Diplocraterion, Spongeliomorpha, Thalassinoides paradoxicus i Gastrochaeonolites.
Icnofacies de Trypanites (Frey i Seilacher, 1980). Caracterisa a les icnocenosis que realisen perforació en substrats durs segons la descripció original de Seilacher. El tàxon que li dona nom Trypanites té un molt ampli registre geològic.En roques del Paleozoico pot ser l'únic tàxon present pero es fa més escàs en époques posteriors per l'aparició d'atres organismes capaços de perforar substrats durs. Debido a ello en l'actualitat es manté la seua definició original pero únicament per a roques de Paleozoico.Archiu:BoredEncrustedShell. caps block 8Entobia actual formada per esponges del gènero Cliona en el bivalvat Mercenària mercenària.
Icnofacies de Entobia (Bromley i Asgaard, 1993).Caracterisa a les icnocenosis presents en costes rocoses encara que també s'ha associat a secs del Mesozoico i Cenozoico. En esta icnofacies apareixen únicament les perforació més profundes ya que l'erosió superficial del substrat rocós elimina el restant. Els tàxons més comuns són Entobia, Gastrochaenolites, Maeandropolydora, Caulostrepsis, Circolites i Trypanites.
Icnofacies de Gnatichnus (Bromley i Asgaard, 1993). Caracterisa a les icnocenosis presents en substrat dur i cert grau de sedimentación. A diferència de l'anterior icnofacies l'erosió en este mig és molt escassa i predomina la sedimentación. Les perforació superficials es mantenen i les profundan es conserven en tota la seua extensió. Són fonamentalment rastres de incrustación o soport al mig aixina com rastres d'habitació. Presenta gran varietat de tàxons, Gnatichnus, Radulichnus, Renichnus, Centrichnus, Rogerella i Entobia.
En substrat vegetal:
Icnofacies de Teredolites (Bromley et al., 1984). Caracterisa a les icnocenosis presents en ambients marins someros i llitorals a on estan presents trossos de fusta o troncs per ser zones d'escassa profunditat propenques a corrents fluvials. Encara que els icnotaxones d'esta icnofacies inicialment estaven inclosos en la icnofacies de Trypanites les seues particuares condicions ambientals han permés la seua separació. L'únic tàxon d'esta icnofacies és Teredolites un bivalvat perforador de fusta.
Icnofacies continentals
Icnofacies de Termitichnus (Smith et al., 1993). Caracterisa a les icnocenosis presents en ambients terrestres subaéreos, en traces d'habitació i alimentació. És característic de planures costeres i zones marginals de dunes i barres llitorals o fluvials. Les traces presents són formades per artròpodes, anèlits i plantes i és especialment notable la presència de formigues, escarabats i abelles. Predominen els icnotaxones Termitichnus, Edaphichnus, Scaphichnus, Celliforma i Kraussichnus.
Icnofacies de Scoyenia (Seilacher, 1997). Caracterisa a les icnocenosis presents en planures d'inundació i zones de transició entre ambients subaéreos i subaquàtics. Apareixen fonamentalment traces horisontals alimentació, traces d'habitació i de desplaçament de multitut de tàxons. Apareixen els icnotaxones Scoyenia, Beaconites, Taenidium, Skolithos, Camborygma, Cruziana, Diplichnites i Umfolozia.
Icnofacies de Mermia (Buatois i Mángano, 1995). Caracterisa a les icnocenosis presents en mijos llacustres permanents en marques horisontals d'alimentació i locomoció de varis grups animals, anèlits, artròpodes o peixos. Els icnotaxones més comuns són Mermia, Gordia, Helminthoidichnites, Treptichnus, Undichna i Cochlichnus.
