Idioma frigio

El idioma frigio va ser la llengua dels frigios, poble que migró des d'Àsia Menor fins a Tracia al voltant del 1200 a. C. El frigio era una llengua indoeuropea de tipo centum.

S'afirma que tenia similitut en el grec i l'armeni. En general li'l tendix a relacionar estretament en el grec.

Per a el VI, ya estava extint, pero s'han pogut reconstruir algunes paraules en l'ajuda d'inscripcions gravades en una escritura similar a la del grec.

Aspectes històrics, socials i culturals

Els historiadors de l'antiguetat i els mits associen en ocasions el frigio en el tracio, i inclús en l'armeni en algunes fonts clàssiques. No obstant molts autors creuen que estava més pròxim linguistamente al grec. Heródoto arreplega el relat macedonio que conta que els frigios varen emigrar a Àsia Menor des de Tracia (7,73). Més alvance en el text (7,73), Heródoto afirma que els armenis varen ser colonisats pels frigios, ocorrent açò en l'época de Jerjes I. La primera menció del frigio en les fonts gregues, en el Himne homérico a Afrodita, que ho descriu com a diferent del troyano. Del troyano, llamentablement, se sap poc encara que certes evidències han conduït a especular la seua possible relació en el luwita.

Inscripcions

Erro al crear miniatura:

Llengües paleobalcánicas d'Europa oriental en els primers sigles abans de la nostra era.

El frigio està atestat per dos corpus llingüístics, un d'al voltant de 800 a. C. i posterior (paleofrigio), i posteriorment, despuix d'un periodo de varis sigles, al començ d'el I (Neo-Frigio). El corpus palaeo-frigio es dividix (geogràficament) en les inscripcions de la ciutat de Medixques de la ciutat (M, W), Gordión, Central (C), Bitinia (B), Pteria (P), Tyana (T), Daskyleion (Dask), Bayindir (Baïa), i "varis" (Dd, documents diversos). Les inscripcions misias semblen estar en una llengua relacionada l'idioma misio (en un alfabet en una lletra adicional, "s misia").

Va sobreviure a lo manco fins a el VI Podem reconstruir algunes paraules en l'ajuda d'algunes inscripcions en texts bilingües al grec.

Descripció llingüística

Classificació

L'idioma frigio estava provablement emparentat en el grec. En la majoria dels casos l'idioma frigio usava un alfabet derivat dels fenicios. Les inscripcions disponibles en l'idioma frigio encara no s'han traduït. Les inscripcions que utilisen una escritura propenca a la grega han segut traduïdes, i part del vocabulari frigio ha segut identificat.

Gramàtica

Respecte a la seua estructura, lo que pot recuperar-se a partir d'ell, és clarament indoeuropeo, en noms declinats en casos (a lo manco quatre), de gènero (tres) i el número (singular i plural), mentres que els verps es conjuguen per temps, la veu, el modo, persona i número. No hi ha una sola paraula que atestigüe totes les seues formes de flexión.

Moltes paraules del frigio són molt similars a la reconstruïda llengua proto-indoeuropea (PEU). El frigio sembla presentar un aument, de la mateixa manera que el grec i l'armeni, cf Eberet, provablement corresponent a PEU i-bher-et (grec, epheret).

Vocabulari

Moltes paraules frigias són teòricament conegudes, no obstant, el significat i etimologies i inclús l'epigrafia de moltes paraules frigias (en la seua majoria extretes d'inscripcions) són encara objecte de debat.

Entre les traces conegudes del frigio es conten:

• Ensordecimiento de les oclusivas sonores indoeuropeas (b, d, g, g̑, g^w) en oclusivas sordes (p, t, k):

- PEU d(i)iwos > tios 'deu' - PEU b^hh₁g̑vos > bekos 'pa' - PEU g̑enh₁sa > kena 'generació' (cfr, grec génea) - PEU g^wneh₂ika > knaika 'esposa'.

• Com en grec, triple vocalisació de les laringals indoeuropeas en h₁ > i (o i davant nassal), h₂ > a i h₃ > o:

- PEU h₁newn > inn 'nou'
- PEU h₁reg^w-o > erek 'vesprada' (grec érebos 'obscuritat')
- PEU h₂ster > astel 'estrela'
- PEU h₃neh₃mn_o > onoman 'nomene' (llatí nomen< h₃neh₃mn_o)

Una famosa paraula frigia és bekos, que significa "pa". Segons Heródoto (Històries 2,9) el faraó Psamético I volia establir l'idioma original de la humanitat. A tal efecte, va ordenar que dos chiquets anaren criats per un pastor, que prohibix deixar-els escoltar als chiquets una sola paraula, i encarregant-li d'informar-li de les primeres paraules d'estos. Despuix de dos anys, el pastor va informar que en entrar en la seua habitació, els chiquets varen aplegar fins a ell, i estenent les mans, varen dir bekos. Investigant, el faraó va descobrir que es tractava de la paraula frigia per a dir "pa de blat", despuix els egipcíacs varen reconéixer als frigios com una nació més antiga que la seua. La paraula bekos es posaven també de manifest vàries voltes en les inscripcions Paleo-frigias en esteles funeràries. Molts estudiosos moderns sugerixen que es tracta d'afins al anglés bake, hornear (PEU **bheHg-).

D'acort en Clemente d'Aleixandria, la paraula frigia bedu (βέδυ) significa "aigua" (PEU Mié) apareix en ritual Órficos. En la mateixa font, els macedonios dien que adoraven a un deu cridat Bedu, que s'interpreta com "aire".

Bibliografia

• Roger D. Woodard (ed.). worldcat. org/title/cambridge-encyclopedia-of-the-worlds-ancient-languages/oclc/59471649 The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0521562560.

Enllaços externs

• archive. org/web/20060718120609/http://indoeuro. bizland. com/project/glossary/phry. html Glossari frigio-anglés
• allaboutturkey. com/frig. htm Frigia i els frigios (anglés)
• oocities. com/linguaeimperii/Balkanic/phrygian_es. html Frigio en oocities. com/linguaeimperii/ linguae imperii