Anar al contingut

Iglésia de Megido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zomet megido1.jpg
Iglésia de Megido

La iglesia de Megido és una antiga casa-iglésia i un lloc arqueològic prop de les ruïnes de Megido, en Galilea, al nort d'Israel, que alberga els fonaments d'un dels llocs de cult cristians més antics jamai descoberts.[1][2] Sent una de les molt escasses estructures conegudes en este propòsit que remonten a la primera mitat de el III, la seua datació es basa en varis vestigis, que inclouen monedes de l'época, peces d'argila d'objectes d'alfarería, i inscripcions que corresponen al començ del periodo preniceno. Actualment, la seua datació més acceptada és de ca. 230, en el cas del qual seria la sala d'oració de cult cristià més antiga jamai trobada.[3]

Per damunt de tot destaca un sol de mosaic ben conservat, que segons pareix va anar cuidadosadament ocultat quan el lloc va ser abandonat durant la gran persecució de les comunitats cristianes primitives de Judea en 303, mampresa pel emperador romà Diocleciano; concretament, l'estructura sembla haver segut abandonada en pressa en 305. El lloc del jaciment correspon a l'antiga ciutat romana de Legio, antigament coneguda en hebreu com Kefar Otani.[1]

Història i descripció

[editar | editar còdic]

El jaciment va ser trobat en 2005 pel arqueòlec israelita Yotam Tepper de l'Universitat de Tel Aviv[1] (encara que segons una atra versió la troballa ho va realisar un reu de la contigua presó de Meguidó),[4] i pas seguit es va procedir a la seua excavació i neteja, tasques realisades en el seu dia per reus de la dita presó militar, proyecte que va acaparar els titulars de la prensa del moment.[5][6] Despuix d'un minuciós procés de datació, es va establir que es tractava d'un edifici de el III; es va poder concloure que els congregantes del lloc gojaven d'un cert periodo de tranquilitat, suficient per a poder desenrollar numerosos objectes d'art religiós, la qual cosa sugeriria que l'iglésia fora anterior als temps convulsos de la segona mitat de sigle.[7] Esta interpretació, no obstant, ha segut qüestionada per atres experts, que han situat l'estructura vàries décades més tarde (vore a continuació).[2]


El lloc inclou un mosaic de 54 m², en molt bon estat de conservació, que reunix texts, figures geomètriques i representacions de peixos, símbol utilisat pels primers cristians. Està conformat per quatre panels, un a cada costat de lo que va deure ser una taula eucarística (iglesia de Megido), rodejades de teselas monocromàtiques decorades en rosetes i teselaciones de rombos, i vorejades per marcs en formes entrellaçades. Els texts estan escrits en grec antic i, segons indica la pròpia peça, l'artiste de l'obra va ser un tal Brucio.[7]

El panel sur, adornat en una estora de rosetones, presenta dos de les tres inscripcions del mosaic; mentres que la tercera està en el panel nort, que presenta un octógono rodejat de quadrats separats per rombos i triànguls, i formes que inclouen una greca (meandre grec), un escut, dos llunes, una flor, un damero, i, en el centre, un prisma «tridimensional» que tanca un medallón en les imàgens dels dos peixos, possiblement una lubina i un tonyina. En el centre de la superfície, a peu de lo que sembla haver segut un arc, hi ha dos pedres rectangulars que es creu que eren dos de les pates de la trapeza.[3]

L'inscripció en la part superior del panel nort està dedicada a Gayano, el centurión que va pagar la realisació del sol de mosaic:[8]

Gaiano, també cridat Porfirio, centurión, el nostre germà i dignatario, va fer realisar este sol del seu propi conte com un acte de llarguea. Brucio va conseguir [va portar a terme / va concloure] el treball.

L'inscripció en el costat occidental del panel sur està dedicada a «Akeptous, amant de Deu... qui va oferir la taula a Deu Jesucristo com a memorial [o recordación/homenage]». En ‘memorial’ es referix provablement a la sagrada comunió, en lo que es tractaria de la taula eucarística, coincidint en l'interpretació que s'atribuïx a les pates de pedra en mig de la sala, i seria una de les referències arqueològiques (és dir, no basades en texts) més primerenques a esta pràctica. L'ubicació de la taula coincidiria ademés en la disposició de restants de taules similars en les iglésies del nort d'Àfrica, sugerint que el sopar se celebrava en els sigles III-IV en mig de la congregació de fidels, i no en una part del santuari reservada al clero.


Una senya notable en l'inscripció és l'us d'algunes paraules com iglesia de Megido per a ‘recordar’, que no era comuna en eixa época pero s'usa en freqüència en el Nou Testament, lo mateix que ca. per a ‘oferir’, d'us freqüent en els Evangelios. Des del punt de vista teològic, l'importància de la troballa és que confirma la consideració de Jesús com Deu ya en esta primerenca fase de l'encara jove religió.[4] També notable és l'abreujament del nom de Jesucristo, que ampra les primera i última lletres del nom i una llínea per damunt que ho designa com a nom sagrat, sent el mosaic de Megido l'evidència més primerenca d'esta pràctica, més coneguda d'époques posteriors.[9] No se sap en certea a quí es referix el nom de Akeptous, encara que és possible que siga un derivat del llatí trapeza, en el cas del qual pot referir-se a un esclau (cosa possible, tractant-se d'una morada humil).[10]

L'inscripció del costat opost del mateix panel, que ha rebut el nom de «tridimensional», fa crida al recort de trapeza. Per la forma d'ocupació de les paraules, es sobreentiende que estes quatre dònes podrien haver segut màrtirs d'esta comunitat.[11][12] La disposició dels panels de mosaic, enfrontant les inscripcions de les dònes en les dels hòmens, pot sugerir que en el cristianisme primitiu, hòmens i dònes estaven assentats en costats oposts de la taula, a lo manco durant els events religiosos.[12][13]

Datació i comparació en atres estructures

[editar | editar còdic]

Les inscripcions gregues presenten característiques paleogràfiques que les ubiquen en el III. Un anàlisis dels demés troballes ha sugerit l'any 230 com a data de la construcció de la casa. De ser cert, disputaria en l'iglésia-casa de Dura Europos, situada a l'est de Síria (a la vora del Éufrates, en una ubicació que haguera correspost a la província romana de Celesiria),[3] la designació de lloc d'oracions cristià més antic descobert fins a la data, ya que esta última ha segut tradicionalment datada en ca. 233/235, si be una datació més recent l'ubica al voltant de 241.[14] En el cas de la casa síria, s'han preservat ademés valiosos objectes de cult religiós com una pila bautismal i murals interns que representen escenes bíbliques tant del Antic com del Nou Testament,[15] sent l'estructura cristiana més antiga en conservar estos objectes clau en la pràctica religiosa cristiana.[16]

A dia de hui, no s'ha alcançat un consens sobre la datació definitiva de la casa de Megido, en propostes que l'ubiquen inclús trapeza cap a finals de el III.[2][10] Siga com anara, tant en este cas com en el de la casa-iglésia síria, es tractaria d'estructures anteriors al seu us religiós, provablement antigues dependències romanes. En el cas de Megido, experts com l'antropòlec Joe Zias, qui va anar durant anys catedràtic i curador del departament d'Arqueologia i Antropologia de l'Autoritat d'Antiguetats d'Israel, han defés l'existència de l'edifici en les primeres décades del tercer sigle, i provablement abans, pero clarament anterior al seu us com a lloc de cult cristià. En este aspecte, podria ser contemporàneu d'iglésies com la d'Abu Mena, en Egipte. També cal mencionar els antics espais subterràneus de la basílica de Sant Joan i Sant Pablo, en Roma, que havien servit com a dependències romanes entre el primer i tercer sigle, encara que com a iglésia solament a finals de el IV (si be, alguns historiadors italians aleguen que el lloc va servir breument com una iglésia primitiva ya en el I; en tot cas, la basílica actual en sí és una construcció de el IX).[17] De fet, l'edifici més antic que va ser erigit com a temple cristià des de la seua concepció, del que es té constància en l'actualitat, és l'iglésia de Áqaba, al sur de Jordània, a dos quilómetros de la frontera en Israel. Va ser construïda en dos fases, la primera d'elles datada en ca. 300 (distints càlculs tiren dates com 293 o 303), pocs anys abans de la persecució diocleciana.[18]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Tepper, Yotam; Vaig donar Segni, Liʾah (2006). A Christian prayer hall of the third century CE at Kefar Othnay (Legio): excavations at the Megiddo prison 2005, Israel Antiquities Authority. ISBN 978-965-406-193-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 World Heritage Sites in Israel (en en), PediaPress.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Prosser, Keith (2016-07-07). Was Jesus Crucified? (en en), Lulu.com. ISBN 978-1-291-91380-4.
  4. ↑ 4,0 4,1 McDowell, Siguen; Staff, Holman Bible (2010-02). Apologetics Study Bible for Students, Hardcover (en en), B&H Publishing Group. ISBN 978-1-58640-493-2.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 2023-09-07 (en en-US).
  6. ↑ «[2]». Consultat el 2023-09-07 (en en-GB).
  7. ↑ 7,0 7,1 Meyers, Eric M.; Chancey, Mark A. (2012-09-25). Alexander to Constantine: Archaeology of the Land of the Bible (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-17483-0.
  8. ↑ «Akeptous Inscription, 3-4th century CE : Center for Online Judaic Studies» (en en-us). Consultat el 2023-09-06.
  9. ↑ Publishing, Rose (2021-10-05). Why Trust the Bible? (en en), Rose Publishing. ISBN 978-1-64938-863-6.
  10. ↑ 10,0 10,1 Clausen, David Christian (2016). The upper room and tomb of David: the history, art and archaeology of the Cenacle on Mount Zion, McFarland & Company, Inc., Publishers. ISBN 978-1-4766-2443-3.
  11. ↑ Taylor, Joan E.; Ramelli, {{{nom2}}} (2021-02-18). Patterns of Women's Leadership in Early Christianity (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-263691-1.
  12. ↑ 12,0 12,1 Kateusz, Ally (2019). Mary and early Christian women: hidden leadership, Palgrave Macmillan. ISBN 978-3-030-11111-3.
  13. ↑ (2017) Dynamics of religion: past and present: proceedings of the XXI World Congress of the International Association for the History of Religions, Erfurt, August 23-29, 2015, De Gruyter. ISBN 978-3-11-045093-4.
  14. ↑ «Archaeology Magazine - Dura-Europos: Crossroad of Cultures - Archaeology Magazine Archive». archive.archaeology.org. Consultat el 2023-09-06.
  15. ↑ Journal of Early Christian Studies.20(4)
    543.ISSN 1086-3184.Consultat el 2023-09-07.
  16. ↑ «Dura-Europos: Excavating Antiquity | Yale University Art Gallery». mija.artgallery.yale.edu. Consultat el 2023-09-07.
  17. ↑ Donati, Fulvia (2018-07-31). Usciamo dal Museu: l'esibizione del monument archeologico: Note a margine per un Cors universitari vaig donar Museologia (en it), Edizioni Nuova Cultura. ISBN 978-88-3365-052-4.
  18. ↑ Dijkstra, Meindert (2023-08-22). Palestine and Israel: A Concealed History (en en), Wipf and Estoc Publishers. ISBN 978-1-6667-4880-2.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_de_Megido&oldid=901131»