Illa de Ons

Archiu:Illa de Ons e de Onza. Galicia (Spain).jpg

Illa de Ons

La illa de Ons és una illa pertanyent al municipi pontevedrés de Bueu, situada a l'entrada de la riga de Pontevedra en Galícia, Espanya. És l'illa principal de l'archipèlec de les Ons que forma junt en l'illa d'Onça o Onceta i atres menuts illots. Este archipèlec, junt en els de les illes Cíes, Sálvora i Cortegada, formen el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia. Al sur de l'archipèlec, en l'extrem de la península del Morrazo s'ubica l'espai protegit de la Costa de la Vés-la o Soavela.

És possible visitar l'Illa de Ons baix autorisació de la Junta de Galícia, de la mateixa manera que per a accedir a les Illes Cíes.

Situació i administració

Administrativamente pertany al municipi de Bueu, per motius socials i no de proximitat geogràfica, ya que els antics colon isleños procedien de la comarca del Morrazo i, més concretament, del municipi de Bueu, especialment de la parròquia de Beluso, a on residix encara un important contingent de isleños retornats a terra ferma.

El municipi de Sangenjo sempre va tindre pretensions sobre l'illa (basant-se en motius geogràfics); de fet, despuix de la creació dels municipis moderns en el XIX, l'illa va ser adscrita primerament al municipi de Sangenjo, passant en posterioritat a dependre de Bueu.

Conforma una de les parròquies de la vila junt en les parròquies de Bueu, Beluso, Ermelo i Cela. Posseïx dos capelles: la vella fora del cult i la nova baix la advocación de Sant Joaquín.

L'illa es troba tancant l'entrada de la riga de Pontevedra, a la que protegix dels forts vents de l'oest i suroest. Les costes més propenques se situa, al nort, en la punta Fajilda (Noalla, Sangenjo), a 3,8 km; Punta Abelleira (Sant Vicente, El Grove), a 5,7 km; la veta Udra (Beluso, Bueu), a 8,3 km; i punta de Couso (Hío, Cangas de Morrazo), a 8,4 km.

El topònim

L'illa de Ons és citada ya des de Plinio el Vell, qui la coneix com Aunios. Posteriorment es documenta com Aones, denominació de la que deriva Ons. És un topònim paleoeuropeo, de valor hidronímico, com la majoria dels d'eixe estrat.

Raïl indoeuropea aw(i)-, awed-, awer- 'mullar, humir, fluir' → grau zero aw- → tema hidronímico encara-, i d'ell la forma *Aünes > Aones > *Ones > *Õés > Õõs > Ons. ^{cita requerida}

És esta (sense entrar en minuciositat filològiques) l'opinió més comunament acceptada i l'única verosímil.^{cita requerida}

En molta cartografia antiga li la cita com Bilidones, Blydones Donze Onça

Geografia

Caracterisació geogràfica

L'illa de Ons forma part de l'archipèlec de As Ons, en castellà "Les Ones", compost ademés per l'illa d'Onça, situada al sur, per varis illots escampats per tot el seu perímetro:

• A Freitosa, el major d'ells, junt en el seu illot bessó
• A Freitosa de Terra, abdós molt prop de la costa al Sur i Oest de l'illa.
• O Centolo, en el seu extrem nort, de destacada forma, que es tracta de la part de l'archipèlec més propenca a terra ferma.
• O Cairo, situat en frente de l'antic cementeri de l'illa. És un peñón en una característica forma de dent canino (cairo en gallec).

• A Laxe do Abade, prop del moll. De valor històric per posseir en el seu cim un sepulcro antropomorfo medieval llaurat en la pedra.
• A Pedra do Fedorento, al sur de l'illa.
• A Illa do Xuvenco, al nort.
• O Cón dos Gals, i uns atres de menor tamany i importància.

L'illa té 5,6 km (hi ha fonts que senyalen 4,9 km i atres més de 7) de llarc per 1,3 d'esgambi màxim i 414 ha (4,25Km²) de superfície. S'estén de nort a sur, en posició perpendicular a la riga de Pontevedra.

La costa acusa un accentuat contrast entre la seua ribera oriental (la que mira a la riga) i l'occidental, oberta a mar oberta; esta és recortadísima, en dos grans ensenars (la de Bastián de Val al nort i la de Canibeliñas al sur) i destacats eixints prolijos en illots i atres chicotetes rades; és ademés un llitoral enterament penya-segat en el que s'òbrin numeroses furnas (coves realisades per l'acció de la mar). La costa oriental és contrastivamente rectilínea i relativament baixa, a on s'òbrin les plajas de l'illa i es va instalar la població.

La seua orografia és amesetada, en una successió de elevació de cim prou pla que conformen páramo de tojo i petorra. La màxima elevació se situa en el Alt do Cucorno, que és un vèrtiç geodèsic de 128 m s. n. m., just en a on se situa el far. Entre els oteros aparamados s'òbrin chicotetes valls que a sovint coincidixen en les ensenar que penetren en la seua costa occidental, conferint-li el peculiar perfil de l'illa. Les atres elevació de l'illa són en Alt dona Freitosa (97 m s. n. m.) i el Alt dona Altura (77 m s. n. m.), al sur; i el Alt dona Tancada (103 m s. n. m.) i el de O Centolo (86 m s. n. m.), al nort.

L'illa carix de corrents d'aigua contínues, pero a pesar d'això és abundant en rieres estacionals, en fonts i en aqüífers. Esta abundància d'aigua dolça va ser un dels motius que varen permetre l'establiment de població estable. Estan catalogades un total de 9 fonts i 7 manantiales; tots els llogarets que es esparcen per l'illa conten a lo manco en una font d'aigua potable.

Clima

Archiu:Isla de Ons.jpg

Archiu:Isla de Ons vista desde Fedorentos.IAAAAQAAJ

Vista de l'illa des de Fedorentos.

El clima de Ons, com el de les Cíes, acusa una certa diferència en el restant de les Rigues Baixes, en ser més sec, més solejat i més ventoso. No obstant, les precipitacions miges anuals de l'illa seguixen sent relativament elevades (1200 mm). La temperatura mija és de 14,6 °C, la de més calor 42,1 °C. El seu clima se sol calificar com a mediterràneu subhúmedo en forta tendència atlàntica.

Plages

• Plaja de Pereiró - Illa de Ons.

• Plaja de Canexol - Illa de Ons.

• Plaja de Area dos Cans - Illa de Ons.

• Plaja de Melide - Illa de Ons - Nudista.

• Plaja de Fontiñas - Illa de Ons.

• Plaja de Liñeiro - Illa de Ons.

• Plaja d'Onça Nort - Illa d'Onça.

• Plaja d'Onça Sur - Illa d'Onça.

Ecologia

L'archipèlec, aixina com les seues aigües circumdants, està protegit i inclós dins del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia. És per lo tant un ecosistema marítim-terrestre els principals valors del qual són l'albergar una important colónia d'aus marines i de posseir uns fondos marins de gran biodiversitat.

L'aflorament de les corrents fredes front a les costes de les Rigues Baixes fan que les seues aigües siguen molt riques en nutrients i oxigen proporcionant les característiques principals a la riquea biològica de l'entorn.

Fauna

En l'illa habiten gavines patiamarillas (Larus michahellis) (la principal colónia mundial es troba en les veïnes illes Cíes). També és important la colónia de cormoranes moñudos (Phalacrocorax aristotelis), que tenen els seus punts d'crío en els penya-segats de Ons. Abunden també atres aus de penya-segat com la chova piquirroja i el falcia real. És de destacar que la gavina patiamarilla és en l'archipèlec un au en expansió, havent cada any més parelles anidantes, i colonisant inclús nous territoris de nidificación fòra de l'illa. La gavina ombrosa (Larus fuscus) és hui rara en les Ons, quedant solament un parell de parelles nidificantes, segons sembla degut a que les seues ous eren fins fa poc consumits pels mariners, que apreciaven el seu sabor a peix; s'està investigant si pot ser que hagen hibridado en la gavina patiamarilla. Hi ha també colónies de paíños del mal temps (Hydrobates pelagicus).

Mereix especial atenció l'arao comú (conegut en l'illa com arau dos cóns o gal dos cóns -lliteralment gall dels peñascos-). Esta au (Uria aalge) abundava antany en l'archipèlec (aixina com en atres illes i illots de Galícia), pero hui en dia està extinguit tant en les Cíes com en Ons. Açò és per ser una espècie sumament sensible: no soporta ser molestada o esglayada durant la crío, per lo que sol abandonar molt a sovint als seus pollets; la seua posada és d'un sol ou no renovable si es danya; els seus ous són depredados per atres aus, especialment per les gavines que tant abunden en Ons; i són també hipersensibles a la contaminació marina (a diferència de les gavines). En la década de 1960 encara quedaven vàries centenes de parelles nidificantes en l'illa, pero es varen reduir dràsticament i en els anys de 1980 ya solament quedaven un parell de parelles en els penya-segats del nort i del sur de Ons. Hui en dia estan extints. De fet, l'únic lloc a on en la data actual (2006) crían llaureu-vos en Espanya són en les illes Sisargas (La Corunya), en tres parelles nidificantes, i en els illots de Veta Vilana (Camariñas, La Corunya), en 9 parelles nidificantes. Aixina, el arao va passar de ser una de les aus més típiques de l'illa de Ons a extinguir-se en un brevísmo espai de temps.

Els mamífers terrestres són escassos, destacant les musarañas comunes (Crocidura russula) i les llúdrias (Lutra lutra). Atres mamífers són invasivos i varen aplegar a l'illa a nade o en algun barco, com les ratas i els conills, que varen aplegar a ser una verdadera plaga, per no contar la Ons, per la seua condició insular, en depredadors especialisats com el rabosot, els diferents tipos de mustélidos o inclús les aus rapaces. Existix també algun eixemplar de cérvol en llibertat, soltats fa algunes décades segurament en fins cinegéticos. Increiblement, en 1993 va aparéixer un javalí, encara que es va organisar una batuda per a eliminar-ho i evitar les desastroses conseqüències que podria tindre en l'ecosistema isleño.

El mamífer marí més abundant en diferència en les aigües de l'illa de Ons és el delfí comú (Delphinus delphis), sent també relativament freqüents els albiraments d'arroaces (Tursiops truncatus) i els cachalotes (Physeter macrocephalus). No és rar tampoc l'albirament d'algun rorcual comú (Balaenoptera physalus) i, en menor mida, uns atres cetáceos).

A voltes s'acosten a les seues aigües alguns eixemplars de tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i tortuga beca (Caretta caretta), pero estos albiraments són cada volta més rars.

Flora

Antany l'illa estava coberta d'una massa arbòrea autòctona formada per rebollos (Quercus pyrenaica), que era l'arbre més típic dels archipèlecs de Ons i de Cíes. Hui l'illa està casi per complet deforestada i queden escassos eixemplars d'eixe arbre, conegut en l'illa com cerquiño. La major part de Ons està cobert de xara: tojos, petorras, falagueras, hiniestas, espinos albares i prunyonera reduint-se la vegetació arbòrea als sauces i alisos dels regatos i fonts i a algun eixemplar de pi, eucalipto i roure melojo. Els repoblaments en Pins varen escomençar en els anys 20 del sigle passat per D. Didio Riobó Propietari de l'Illa llavors. Com en atres parts de les Rigues Baixes, l'alcornoque, del queden uns pocs eixemplars, va deure abundar en l'illa, a jujar pels numerosos topònims que fan referència a eixe arbre. La retama Cytisus insularis o xesta de Ons, descoberta en 2000 i descrita en 2001, és exclusiva de l'illa.

Té especial interés la flora dels arenals, entre la que destaca la mítica camariña (Corema album), molt abundant en el passat i hui extinta de l'illa de Ons, conservant-se solament en les illes Cíes. La seua extinció sembla ser deguda a l'actuació sobre l'hàbitat dunar en el que viuen, i per haver-se usat en el passat per a la fabricació de graneres i el consum dels seus bayas refrescants, que assossegaven la set del mariner i s'usaven també per a remeis casers.

L'illa i l'home

Població

En l'any 2010 habitaven l'illa permanentment 78 persones, observant-se una enorme decadència en la població sobre mediats de el XX, quan va aplegar a estar habitada per 530 persones (any 1953). Pero les senyes actuals suponen també una certa recuperació si els comparem en els de finals de la década de 1980 (en 1986 l'illa contava tan sol en 16 habitants. Les causes d'esta sagnia demogràfica cal buscar-les en el propi aïllament de l'enclavament i les conseqüents dificultats de comunicació en el continent, la falta de servicis mèdics i sanitaris, dificultat de conseguir permissos per a la construcció de noves cases (a lo que cal unir-se l'impossibilitat de convertir-se en propietaris), la falta d'energia, a pesar de l'instalació d'un generador electrogen que funcionava solament unes poques hores al dia (hui este problema està pràcticament solucionat), etc.

La població de l'illa (antany molt densa) es distribuïx pel costat oriental, des de les ales dels páramo fins a la costa. Es distribuïx en 9 llogarets, que estadística i oficialment estan agrupades en un únic núcleu de població denominat genèricament Ons. Els nou llogarets isleñas són les següents:

• O Treball; que és la capital de l'illa, i la més poblada. En ella es troben el port, els restaurants i bars i l'iglésia de Sant Joaquín.
• O Caño; és continuació de O Treball, junt a la pista que puja al far.
• O Cucorno; és el llogaret més gran en extensió i una de les més poblades. És també la més alta de l'illa, puix ocupa la montanya a on se situa el far, baixant per la seua ala.
• O Laverco; també un llogaret alt situat junt a O Cucorno en l'entorn del far.
• O Centolo o O Sentulo; la més nortenya de totes: unes quatre o cinc cases situades en l'extrem septentrional de l'illa, en una zona prou alta.
• Melide; prop de O Centolo, cap al far. Molts isleños consideren este llogaret com a part de O Centolo, per proximitat i per no contar més que en tres cases.
• A Chan dona Pólvora; mija dotzena de cases una miqueta desviades de la pista que puja al far. En este llogaret està la zona d'acampament.
• Canexol; cap al sur de l'illa, en la ribera de l'mar. En ella està el cementeri.
• Pereiró; és el llogaret més meridional de l'illa, i una de les més grans. El seu territori és dels més fèrtils de l'illa. Està en una hondonada darrere de la plaja del seu nom.

La població de Ons supera el mig miller durant l'estiu gràcies als turistes i els emigrants de l'illa, molts dels quals viuen en la propenca península del Morrazo, que van a passar allí les seues vacacions.

Evolució demogràfica de l'illa de Ons (1900 - 2013)

1900	1910	1930	1940	1950	1955	1960	1970	1975	1986	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
299	276	375	421	435	530	464	370	195	16	58	59	62	61	63	61	70	71	72	77	78	80	79	81

Diagrama de barres de l'evolució de la població isleña:

<timeline> Colors=

 aneu:lightgrey value:gray(0.9)
 aneu:darkgrey  value:gray(0.8)
 aneu:sfondo value:rgb(1,1,1)
 aneu:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:800 height:303 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:700 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

 bar:1900 text:1900
 bar:1910 text:1910
 bar:1930 text:1930
 bar:1940 text:1940
 bar:1950 text:1950
 bar:1955 text:1955
 bar:1960 text:1960
 bar:1970 text:1970
 bar:1975 text:1975
 bar:1986 text:1986
 bar:2000 text:2000
 bar:2001 text:2001
 bar:2002 text:2002
 bar:2003 text:2003
 bar:2004 text:2004
 bar:2005 text:2005
 bar:2006 text:2006
 bar:2007 text:2007
 bar:2008 text:2008
 bar:2009 text:2009
 bar:2010 text:2010
 bar:2011 text:2011
 bar:2012 text:2012
 bar:2013 text:2013

PlotData=

 color:barra width:30 align:left

 bar:1900 from: 0 till:299
 bar:1910 from: 0 till:276
 bar:1930 from: 0 till:375
 bar:1940 from: 0 till:421
 bar:1950 from: 0 till:435
 bar:1955 from: 0 till:530
 bar:1960 from: 0 till:464
 bar:1970 from: 0 till:370
 bar:1975 from: 0 till:195
 bar:1986 from: 0 till:16
 bar:2000 from: 0 till:58
 bar:2001 from: 0 till:59
 bar:2002 from: 0 till:62
 bar:2003 from: 0 till:61
 bar:2004 from: 0 till:63
 bar:2005 from: 0 till:61
 bar:2006 from: 0 till:70
 bar:2007 from: 0 till:71
 bar:2008 from: 0 till:72
 bar:2009 from: 0 till:77
 bar:2010 from: 0 till:78
 bar:2011 from: 0 till:80
 bar:2012 from: 0 till:79
 bar:2013 from: 0 till:81

PlotData=

 bar:1900 at:299 fontsize:S text: 299 shift:(-8,5)
 bar:1910 at:276 fontsize:S text: 276 shift:(-8,5)
 bar:1930 at:375 fontsize:S text: 375 shift:(-8,5)
 bar:1940 at:421 fontsize:S text: 421 shift:(-8,5)
 bar:1950 at:435 fontsize:S text: 435 shift:(-8,5)
 bar:1955 at:530 fontsize:S text: 530 shift:(-8,5)
 bar:1960 at:464 fontsize:S text: 464 shift:(-8,5)
 bar:1970 at:370 fontsize:S text: 370 shift:(-8,5)
 bar:1975 at:195 fontsize:S text: 195 shift:(-8,5)
 bar:1986 at:16 fontsize:S text: 16 shift:(-8,5)
 bar:2000 at:58 fontsize:S text: 58 shift:(-8,5)
 bar:2001 at:59 fontsize:S text: 59 shift:(-8,5)
 bar:2002 at:62 fontsize:S text: 62 shift:(-8,5)
 bar:2003 at:61 fontsize:S text: 61 shift:(-8,5)
 bar:2004 at:63 fontsize:S text: 63 shift:(-8,5)
 bar:2005 at:61 fontsize:S text: 61 shift:(-8,5)
 bar:2006 at:70 fontsize:S text: 70 shift:(-8,5)
 bar:2007 at:71 fontsize:S text: 71 shift:(-8,5)
 bar:2008 at:72 fontsize:S text: 72 shift:(-8,5)
 bar:2009 at:77 fontsize:S text: 77 shift:(-8,5)
 bar:2010 at:78 fontsize:S text: 78 shift:(-8,5)
 bar:2011 at:80 fontsize:S text: 80 shift:(-8,5)

bar:2012 at:80 fontsize:S text: 79 shift:(-8,5)

 bar:2013 at:80 fontsize:S text: 81 shift:(-8,5)

TextData=

 fontsize:S pos:(20,20)
 text:Senyes de el INE (2013)

</timeline>

La propietat d'archipèlec

L'illa va ser propietat dels reis de Galícia fins a l'any 899 quan va ser donada al arquebisbe de Santiago de Compostela passant aixina a l'Iglésia catòlica fins que en el XVI passa a la família noble dels Montenegro, be per donació, com s'indiquen en algunes fonts, o com a penyora hipotecària d'un préstam que el cabildo va contraure en eixa família.

En 1563 l'espós de María de Montenegro, Pedro Moltó, que era banquer i veí de Noya, cedix la seua part de l'illa a la família Sarmiento de Montenegro.

En el XVIII té la propietat Antonio Pedro Nolasco de Lanzós i Taboada, VII Comte de Maceda.

En el XIX passa a mans del marquesado de Valladares, que li la ven en 1929 a Manuel Riobó, membre de la burguesia i afí a la República. Didio Riobó Gerent de la societat propietària de l'Illa en declaracions al diari El poble gallec el 9 d'octubre de 1932 afirma que: Entre 1934 i 1936 es planteja la compra de l'illa per part del govern de la II República per a establir una colónia de Vagos i Maleantes aixina com la seua possible afecció per la llei de reforma agrària.

Riobó se suïcidaria sentint-se perseguit en l'illa en octubre de 1936.

Despuix de la Guerra Civil, en l'any 1943, és expropiada pel govern i és regida per organismes estatals com l'IRYDA o l'ICONA, fins que en 1982 va ser transferida a la Junta de Galícia. Els hereus de Riobó varen ser indemnisats per l'expropiació despuix d'acodir als tribunals.

Els habitants de l'illa mai varen ser propietaris de les seues terres, que varen mantindre en règim de lloguer. En l'actualitat reclamen el dret a la propietat de les cases que ells i els seus antepassats varen construir. Per la seua banda la Junta continua en un dilatat estudi jurídic per a poder posar fi a esta situació, encara que se'ls ha assegurat l'ocupació d'eixes propietats per un periodo de 99 anys.

La vida en l'illa

Archiu:Isla de Ons ensenada de Caniveliñas.PP8

Ensenar de Caniveliñas.

La peixca era l'activitat principal dels habitants de l'illa. Mentres que la peixca proporcionava els guanys dinerarias en ser venuda en les llonges de Bueu o Cangas, l'agricultura complementava l'alimentació de les famílies. En l'illa es cultivava principalment centeno, faves i blat. Es treballaven els camps despuix de vindre de peixcar. La ganaderia completava els ingressos familiars.

Creències i llegendes

Hi ha multitut de creències i llegendes en l'illa. Moltes d'elles estan entroncadas en les creències populars gallegues com la Santa Compaña (processó d'ànimes en pena que anuncien l'arribada de la mort). En l'illa de Ons la Santa Compaña entra per la Punta Centollo provinent de Noalla en Sangenjo deixa l'avís i es desapareix en el cementeri.

El Buraco do Inferno és l'entrada de l'infern i per això és habitual sentir les planyences de les ànimes dels que sofrixen tormento en el Fòc Etern pels seus pecats. Les planyences són audibles en temps de tempestat quan la mar penetra per la furna d'esta cavitat. Diuen que un bou de banyes d'or protegix esta entrada al món dels morts.

En Ons es dona el mal d'ull, per a això cal ficar un tros de roba de la persona a la que es vol danyar en la boca d'un sapo. Per a conjurar-ho cal anar a la plaja i fer 18 boles d'algues deixant 9 a la dreta i atres nou a l'esquerra. Cal tirar les de la dreta a la mar recitant

Ones do mar sagrada
Tirame o aire de morto,
de viu ou escomulgado.

Després es deixen secar en casa les atres nou i es tiren a l'mar.

Història

Archiu:Ons muelle.E2

El núcleu d'O Treball és el principal de l'illa, i en ell es concentren la majoria dels servicis.

En el I ya tenim la primera notícia sobre l'illa: Plinio el Vell la cita en la seua descripció de la península ibèrica com insula Aunios. Pero tindria que ser fins a l'any 899 quan les mencions es fan més freqüents. Eixe any és donada pel rei Alfonso III al bisbe de Santiago de Compostela, qui ostentaria la possessió de l'illa fins a el XVI, quan pansa a mans de la família dels Montenegro. Pero el seu poblament és ben més antic: apareixen útils líticos des del paleolític (conservats en el Museu Provincial de Pontevedra) i també restants calcolíticos i de l'Edat dels Metals.

De la cultura castreña nos queden els restants dels dos castres de l'illa, situat en el Alt dona Altura (monte do Castro), al sur de l'illa, en el llogaret de Canexol. A pesar de que es troba sense excavar, encara es veuen en la montanya els restants de les construccions defensives. Est castre va ser romanizado entorn a el I, si ben els restants romans són escassos. Un atre castre més chicotet se situa en la partix nort de l'illa, prop de la mar, en el parage denominat A Cova dona Lloba.

En l'Edat Mija, a pesar de no haver constància documental ni restants físics de cap monasteri, va deure existir alguna comunitat de monges eremitas, com va ser habitual en atres illes gallegues, inclús molt més menudes, i com demostra la toponímia i el sarcòfec antropomorfo conegut com Laxe do Crego (en castellà "Llastra del Clerc").

En el context de la Guerra de l'Assent entre 1739 i 1748; el 19 de juliol de 1742 la fragata de 5.ª llínea britànica 'Looe' al mando de l'almirant George Carnegie, 6.º duc de Northesk, desembarca en l'illa i crema una vila d'unes 40 cases en busca de corsarios:

On the 19th of July, upon Intelligence that the Privateer was still about the River of Porte Nova, the Lloe run in and anchored under the Ifland of Blydones, where Lord Northesk put a Lieutenant and sixty Men, with two of the Ship's Six Pounders, into a Sloop taken at Vigo, and sent her up the River in quest of the Privateer ; the Sloop could see nothing of her, but in her Rectum chased a Bark on Shore, and set her on Fire ; and Lord Northesk landed some Men, and burnt a Village of about forty Houses.

Este ben podria ser Miguel Manuel Sants Cambronero corsario de Marín a bordo del seu galeota Nostra Senyora del Pilar i la barca Sant Antonio i Animes

Nova relacion, i curiosa romançada, en que es dà quenta, i declara la feliç victòria, que consiguiò contra els anglesos un corsario espanyol cridat Don Miguel Sants Cambronero, en dos llocs de la costa de Galícia : dàse quenta, com varen intentar els anglesos saquejar-los, i cremar-los, i pedian, pel seu rescat dèu mil pesos, i el valor en que els defendiò dit corsario en sol quinze hòmens, i l'indústria, que para això usò : sucediò el dia quinze de juliol deste any de 1742 en les demàs circumstàncies que verà el curiós.

Existixen uns plans del monge Benedictino del monasteri de Lorenzana Fr. Guillermo de Cosio (Anteriorment havia segut tinent d'ingeniers) revisats pel retor de "S. Genjo" D. Salvador López Gil i dirigit en varis escrits a la Junta Superior d'Armament del Regne de Galícia

Durant la Guerra de l'Independència es construïxen dos bateries o fortificacions defensives, les dos a la vora de la mar: una una miqueta més al nort de l'actual moll d'atraque, coneguda com Castelo dones Rodas, i una atra una miqueta més al sur, construïda sobre els restants d'una atra fortificació més antiga. D'elles es pot apreciar encara la seua estructura, les seues pedres fur aprofitades per a la construcció de vivendes.

• Pla que manifesta les Yslas de Ons i Onça / Fr. Guillermo de Cosio
  Pla que manifesta les Yslas de Ons i Onça / Fr. Guillermo de Cosio
• Archiu:Ar.E-T.4-C.6 269.jpg
  Pla del Moll qe. s'esta construint en la Ysla de Ons 1780?
• Archiu:Po-9-20.jpg
  Illa de Ons. Depòsit General Topogràfic d'Ingeniers

Durant tots estos sigles, els colon de l'illa pagaven rendes, primer a l'arquebisbe i despuix a les famílies de Montenegro i Valladares. Encara que hui ya no es paguen rendes, els veïns de l'illa seguixen sent considerats com colon, degut a que les cases a on habiten i les terres a on llauren no són de la seua propietat. Hi ha qui considera la situació isleña com un règim feudal agiornato que es va mantindre fins a la primera mitat de el XX que obligava els veïns pagaven a la família Riobó una renda per les seues vivendes i a vendre-li tot el polp que peixcaven.

Al començament de el XIX s'escomencen a establir colon procedents de la comarca del Morrazo, principalment de Bueu i en menor número de Cangas. A finals d'eixe mateix sigle el marqués de Valladares instala una fàbrica de salazón en l'illa, coneguda popularment com o almagasén, que va constituir un revulsiu important per a l'economia isleña, per llavors feudal dependent d'un terreny poc productiu i una peixca agobiada per les càrregues rentales i excessivament depenent del temps.

A mitan de la década de 1920 es fa un gran repoblament de pins en la finalitat d'explotar la seua fusta per a la construcció de barcos. D'eixa gran pinada casi res queda, llevat algun eixemplar aïllat. En 1929 la compra la família Riobó pertanyent a la burguesia local, que la manté fins a 1941 que és expropiada per l'estat.

Despuix de la guerra es produïx una acusada hambruna accentuada per la pròpia situació geogràfica i socioeconòmica de l'illa; no obstant la població no deixava de créixer, podent-se parlar de superpoblación, l'illa va aplegar a tindre 530 habitants en 1955. En este periodo es dota a la població de l'illa d'escoles i d'iglésia. La falta d'infraestructures, la carència d'un port, fa que el pas de les embarcacions de peixca tradicionals a les de motor, unit a les dificultats i incomoditat que l'aïllament (en hivern hi ha llarcs periodos en els que no es pot accedir per l'estat de la mar) produïxen varen determinar que molts dels habitants vagen retornant a terra ferma mantenint solament una residència temporal en l'illa, encara que culturalment seguixen vinculats a la mateixa. Per este motiu es va produir un progressiu decliu poblacional que ha reduït significativament el número d'habitants.

En 1982 és cedida pel govern d'Espanya a la Junta de Galícia i hui és de domini públic, a pesar de que els veïns encara no ostenten les propietats de les seues cases.

Archiu:Ons Rotas 3.ONS

Servicis regulars de barcos a l'illa de Ons (época estival i Semana Santa).

Oci i turisme

Des de fa uns 25 anys l'illa de Ons va viure un fort auge turístic, en obrir-se llínees regulars de barcos en temporada d'estiu. Pero al no contar en establiments hotelers, llevat un cámping, la majoria dels visitants permaneixen en l'illa solament un dia. Es calcula que durant l'any l'illa de Ons rep entorn als 60.000 visitants. Els viages són cómodos i freqüents, partint els barcos des dels ports de Bueu (que és d'a on més barcos ixen), Sangenjo i Portonovo (que compartixen llínea), Marín i Aldán.

En l'illa se solen seguir vàries rutes establides, sent molt visitats el far, l'immensa alvenc del Burato do Inferno, els miradors de Fedorento i O Centolo i els restaurants de l'entorn del moll, aixina com les seues plages.

Ons posseïx, en el núcleu d'O Treball, varis restaurants, tots regentats per isleños i molt reputats per la seua tradicional gastronomia. En estiu la gent estajada en el cámping sol baixar al poble a prendre's unes copes, per lo que hi ha certa "moguda" fins a ben entrada la nit.

L'accés a l'illa de Ons, com al restant de les que conformen el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, està llimitat i és necessari demanar autorisació.

Rutes

Hi ha quatre rutes autoguiadas en Ons i els servicis del Parc oferixen rutes guiades de forma gratuïta. Les quatre marcades i autoguiadas permeten conéixer l'illa i les seues característiques suficientment. Estes són:

• Ruta Sur; en una llongitut de 6,2 km i un desnivell de 86 m (duració 2 hores 30 minuts) permet recorrere la partix sur de l'illa accedint a mirador de Fedorentos i al Buraco do Inferno. Pansa per les plages de la partix sur i s'estén sobre els penya-segats de la cara nort permetent vore la part d'crío de numeroses aus.

• Ruta Nort; en una llongitut de 8,1 km i un desnivell de 100 m (duració 3 hores) recorrela partix nort de l'illa creuant la mateixa per la seua banda més estreta i passejant per damunt del penya-segat de la seua frontera atlàntica. Pansa per Punta Liñeiros i Punta Xobenco i permet observar a numeroses aus i les seues zones d'crío. Recorre la plaja de Melide i els seus complex dunal.

• Ruta del far; en una llongitut de 4 km i un desnivell de 120 m (duració 1 hora i mija) permet, en un chicotet recorregut, donar-se una idea de l'illa. Creua per la part més estecha de la mateixa fins a la Ensenar de Caniveliñas a on es pot apreciar una de les fonts d'aigua dolça més importants. D'allí recorre sobre el cantilado atlàntic pujant fins al far podent-se acostar a ell i gojar de les vistes des del punt més alt de l'archipèlec.

• Ruta del Castelo; en una llongitut d'1,1 km i un desnivell de 33 m (duració 40 minuts) va des del moll d'atraque fins a l'antiga bateria del Castelo dones Rodas. És la més llaugera de les rutes i pansa per la plaja Dones dornas a on es poden vore algunes embarcacions tradicionals.

Patrimoni

Archiu:Faro da Illa de Ons.jpg

Far situat en l'illa de Ons.

• El far; és un dels de major alcanç d'Espanya i també un dels més grans. Se situa en la part més alta de l'illa, en el llogaret i mont de O Cucorno. Es va encendre per primera volta el 3 d'abril de 1865. En 1932, el far es va revestir exteriorment en rajoletes i, junt als de Sálvora i Sisargas, va anar dels últims fars de petròleu a pressió que varen existir. En 1990 la seua alimentació es va reconvertir a energia fotovoltaica. El far, que té la peculiaritat d'estar recobert de rajoleta, és obra de l'arquitecte Rafael de la Cerda, qui va construir un atre bessó en l'illa de Rúa (riga de Arosa).

• Bateria d'As Rodas; en ruïnes, al nort del moll. Vinya. més dalt.
• Bateria do Castelo; en ruïnes; al sur del moll.Vinya. més dalt.
• Castro de Canexol; Vinya. més dalt.
• Castro de Cova dona Lloba. Vinya. més dalt.
• Vell cementeri; baix el castre de Canexol. Té més de 200 anys d'antiguetat.
• Iglésia de Sant Joaquín; de hechura moderna, pero provablement construïda sobre una atra més antiga.

Plages

A banda dels paisages casi vérgens de l'illa i la seua gastronomia, un dels motius fonamentals pels que el turiste s'acosta a l'illa són les seues plages, que es concentren en la frontera oriental de l'illa. De nort a sur, són les següents:

Archiu:Isla de Ons. Vista desde Fedorentos de la isla Onza.jpg

Vista de Onceta i Cíes des de Fedorentos.

• Plaja de Melide; la més gran, nudista, casi verge, en un valiós camp dunar.
• Plaja de l'Almagasén o Dones dornas; pegada al moll per la seua banda nort, prou gran.
• Plaja de Area dos Cans; al sur del moll. És la més concorreguda, per estar baix del chicotet núcleu urbà de l'illa.
• Plaja de Canexol; baix el castre i el cementeri de l'illa.
• Plaja de Pereiró; la més meridional, baix el llogaret homònim i rodejada d'un exuberante entorn.

El polp de Ons

El polp és potser lo que ha fet més coneguda a l'illa de Ons. Es capturava fins fa poc en métodos tradicionals, pero hui es va modernisar la seua peixca i les captures són més rendables. Es consumix a l'estil isleño, que és en caldeirada, és dir, cuit en creïlles i regat en una salsa de pimentón, oli, all i ceba. També es pren á feira, pero ací se sol acompanyar en cachelos, és dir, trossos grans de creïlla cuita.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ons.
• Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia
• Visita a l'illa de Ons [1] archivat en Wayback Machine.
• Coneix l'illa de Ons
• El buraco do inferno de l'illa de Ons