Irene Lozano

Irene Lozano Domingo
Irene Lozano en l'any 2014
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Periodista, escritora i política.
Naiximent:	17 de juny de 1971
Lloc de naiximent:	Madrit, Comunitat de Madrit, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Irene Lozano Domingo (Madrit, 17 de juny de 1971), és una periodista, escritora i política espanyola. Fon diputada en el Congrés en la X llegislatura i en la XI llegislatura. Fon la primera secretària d'Estat de l'Espanya Global i ha segut presidenta del Consell Superior de Deports (CSD).

Conta en sèt publicacions, ha rebut els premis Círcul de Llectors i Premi Espasa d'Ensaig, és colaboradora d'un ampli número de mijos de comunicació espanyols i internacionals i d'institucions acadèmiques.

El president socialiste del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, li va atribuir la redacció del seu Manual de resistència (2019), en el que no obstant no figura com a autora.

Biografia

Irene Lozano és Llicenciada en Llingüística per l'Universitat Complutense de Madrit i diplomada en Filosofia pel Birkbeck College de l'Universitat de Londres.

En l'any 1993 rebé el premi del IV Certamen Lliterari del Círcul de Llectors pel seu relat Rimara, passant a continuació a iniciar la seua obra ensagística en la publicació del llibre Llenguage femení, llenguage masculí (Minerva, 1995).

Entre els anys 1995 i 2005 fon redactora del diari El Mundo. Despuix d'escriure editorials durant anys en la secció d'Opinió, va passar a Internacional, a on fon enviada especial en Mauritània, Argèlia, Kosovo, i en eleccions en Nicaragua i Suècia. També treballà en la secció de Tancament i escrigué artículs d'opinió i crítica lliterària en "La Esfera de los libros". Ha colaborat en numeroses revistes espanyoles: Cuadernos de Periodistas, Ínsula, Leer, Geo; i en mijos estrangers com el programa Europe de la BBC i el diari suec Expressen.

En l'any 2005 publicà la biografia Federica Montseny, una anarquista en el poder en l'editorial Espasa i guanyà eixe mateix any el Premi Espasa d'Ensaig per Llengües en guerra.

Fon columnista del diari ABC des de l'any 2005, una llabor que va eixercitar durant cinc anys. Fon articulista del diari El País, a on publicava mensualment. Va colaborar en la prensa regional del grup Vocento (integrat per capçaleres com El Comercio, El Correo, El Norte de Castilla o La Verdad) en una columna quinzenal; en les revistes de pensament Claves i Revista de Occidente; i en les publicacions en llínea Fronteras i Cuarto Poder. Els dijous participava en la tertúlia de "Protagonistas", en Punto Radio.

Impartí "Periodisme lliterari" en l'escola d'escritors Hotel Kafka i una classe magistral sobre columnisme en el màster del diari ABC. En 2008 es va publicar el seu ensaig El saqueig de l'imaginació en l'editorial Debate.

Ha participat en els programes de debat o tertúlia "Enfoque" i "Los Desayunos", abdós de TVE, aixina com en "El debate" de CNN+, "Las mañanas de Cuatro" i "Espejo púbico" d'Antena 3.

Trayectòria política

Fon diputada per Unió Progrés i Democràcia (UPyD) en la X llegislatura del Congrés de Diputats de 2011 a 2015, i reelegida com a independent en les llistes electorals del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en la XI llegislatura de 2015 a 2016.

Des de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 fins al 16 d'octubre de 2015 fon diputada en el Congrés dels Diputats per Unió Progrés i Democràcia (UPyD). En eixe periodo fon portaveu del grup en les comissions d'Assunts Exteriors, Cooperació Internacional per al Desenroll i Defensa; aixina com en les comissions mixtes per a l'Unió Europea i per al control parlamentari de la Corporació RTVE i les seues societats. Ademés estigué adscrita a les comissions d'Educació i Deport, Cultura, Ocupació i Seguritat Social, Sanitat i Servicis Socials, Constitucional i Estatut dels Diputats.

L'11 de juliol de 2015, en el Congrés Extraordinari de UPyD, Lozano es va presentar a les eleccions primàries per a liderar la formació, conseguint el 40% front el 43% del seu rival Andrés Herzog. Mantingué conversacions en el secretari d'Organisació de Ciutadans, Fran Hervías, per a tractar la seua possible integració en este partit, lo que no va ocórrer finalment per falta d'acort entre les parts. Lozano va continuar sent diputada de UPyD fins al 16 d'octubre de 2015, data en que va renunciar a la seua acta de diputada i es va donar de baixa com a afiliada.

En les eleccions generals del 20 de decembre de 2015 es va presentar com a independent en el lloc número 4 de la llista del PSOE al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Madrit. Ademés, es va incorporar com a experta en «regeneració democràtica» en el Comité de Persones Expertes del PSOE, conformat per Pedro Sánchez per a donar-li assessorament en l'elaboració del programa electoral. El 28 d'abril de 2016 va anunciar que renunciava a repetir en les llistes del PSOE en les següents eleccions generals, alegant motius professionals.

Irene Lozano fon nomenada secretària d'Estat de l'Espanya Global, Secretaria d'Estat de nova creació que substituiria a l'Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya (2018-2020). El Real Decret d'11 d'octubre de 2018 va arreplegar el nomenament i va prendre possessió del càrrec el 16 d'octubre en la sèu del Ministeri d'Assunts Exteriors. Li va succeir en el càrrec Manuel Muñiz.

Fon presidenta del Consell Superior de Deports (2020-2021). El dia 31 de giner va prendre possessió en el màxim càrrec de responsabilitat del Consell Superior de Deports (CSD), en ranc de secretària d'Estat, succeint a María José Rienda. La seua etapa estigué marcada per l'irrupció de la pandèmia de COVID19 i el "Cas Fuenlabrada", la greu controvèrsia sobre el paper del CSD en l'última jornada de la Lliga "Adelante" de segona divisió per un brot en els jugadors del Fuenlabrada dies abans de disputar un partit front al RC Deportiu de La Corunya en el que es jugaven la promoció i el descens respectivament, sorpresivament la competició no es va paralisar, este fet va motivar que alguns representants polítics, tant en el Congrés dels Diputats com en l'Ajuntament de La Corunya demanaren explicacions i solicitaren la seua dimissió. També es varen realisar alvanços en la professionalisació del fútbol femení en Espanya, el treball per la professionalisació d'atres deports com el bàsquet i balonmà en la finalitat d'alvançar en l'igualtat de les dònes en este àmbit, la mediació en el conflicte entre "LaLiga" i la RFEF i posterior firma de la pau temporal en els 'Pactes de Viana', aixina com els preparatius per als Jocs Olímpics de Tòkio 2020, posposts a l'estiu de 2021.

En març de 2021 es feu públic que concorreria a les eleccions anticipades a l'Assamblea de Madrit de 2021 com a número cinc en la llista del PSOE, acabant la seua etapa en la presidència del CSD. Precisament, és militant del partit des d'eixe any.​

Despuix de renunciar a la seua acta de diputada en l'Assamblea de Madrit en novembre de 2021, fon nomenada directora de la Casa Àrap. En maig de 2024, la Casa Àrap, fon reconeguda com "personalitat cultural de l'any" en els prestigiosos premis Sheikh Zayed en Abu Dabi (EFE). “És un reconeiximent a la diplomàcia pública del nostre país i a l'influència de la cultura espanyola” digué Lozano. Despuix de més de tres anys, va anunciar el 5 de febrer de 2025 que anava a deixar este càrrec en la Casa Àrap i la política per a tornar al periodisme i l'escritura.

«Negre» (escritor fantasma)

Pedro Sánchez li va atribuir la redacció del seu Manual de resistència (2019), en el que no obstant no figura com a autora: «este llibre és frut de llargues hores de conversació en Irene Lozano, escritora, pensadora, política i amiga. Ella li va donar forma lliterària a les gravacions, prestant-me una ajuda decisiva». Ella, per la seua banda, declarà que «Yo vaig fer el llibre, pero l'autor és el president».

Obra

Ensaig i no ficció

• Lenguaje femenino, lenguaje masculino (Minerva, 1995)
• Lenguas en guerra (Espasa, 2005)
• Federica Montseny, una anarquista en el poder (Espasa, 2005), biografía
• El saqueo de la imaginación (Debate, 2008)
• Lecciones para el inconformista aturdido en tres horas y cuarto (Debate, 2009)
• Son molinos, no gigantes (Península-Atalaya, 2020)

Novela-denuncia

• Si sufrir fuera sencillo (Espasa, 2018)
• No, mi general (2015)

Atres colaboracions

Ha colaborat en obres colectives com el Diccionario Biográfico Español editat per la Real Acadèmia de l'Història i el Diccionario biobibliográfico del exilio literario de 1939, editat per l'Universitat Autònoma de Barcelona. Colaborà en el pròlec i varis apunts en l'edició del llibre recopilatori Es lo que hay de Rosa Díez (Debate, 2011).

Premis i guardons

• Premi del IV Certamen Lliterari del Círcul de Llectors pel seu relat Rimara en 1993.
• Premi Espasa d'Ensaig pel seu ensaig Llengües en guerra en 2005.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Irene Lozano.

• Irene Lozano en Wikipedia