Israelita
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Israelita és el gentilici que correspon als habitants del antic regne d'Israel.[1] Segons la tradició, és tot membre de les dotze tribus d'Israel, és dir, tot descendent d'algun dels dotze fills del patriarca bíblic Jacob, a qui Deu —Jehová o Yahvé— renombró com Israel.[2]
L'investigació moderna descriu als israelitas com un poble que va emergir de poblacions cananeas autòctones i d'atres grups del Antic Orient Pròxim, entre ells un grup semita procedent d'Egipte.[3][4][5] Cap a 720 a. C., el Regne d'Israel va ser conquistat pel Imperi neoasirio, lo que va desencadenar el captiveri assiri. Posteriorment, entorn al 586 a. C., el Regne de Judá va ser conquistat pel Imperi neobabilónico, donant lloc al captiveri babilònic.[6] Mentres que gran part de la població d'Israel va ser desposseïda de forma irreversible com a resultat de la política de reasentamiento asiria, la població de Judá va ser rehabilitada pel Imperi aqueménida despuix de la caiguda de Babilonia en 539 a. C.[7][8]
Històricament, els judeus i els samaritanos han segut dos grups etnorreligiosos estretament relacionats, abdós descendents dels israelitas. Els judeus tracen la seua ascendència a les tribus que varen habitar el Regne de Judá —és dir, Judá, Rebuig i, en part, Leví—, mentres que els samaritanos remonten el seu orige a les tribus que varen habitar el Regne d'Israel i varen permanéixer despuix del captiveri assiri, principalment Efraín, Manasés i, parcialment, Leví. Tant el judaisme com el samaritanisme tenen les seues raïls fonamentals en les tradicions religioses i culturals d'Israel.[9][10][11][12]
«Israelita» sol amprar-se ademés com sinònim de «hebreu» o «judeu».[13] El terme «israelita», en els significats de «habitant de l'antic Israel» o be de «judeu», deu distinguir-se de «israelita», terme que es referix al ciutadà del modern Estat d'Israel, sense distinció alguna d'ètnia o religió. I, encara que en algunes zones d'Hispanoamèrica sol amprar-se «israelita» també com a sinònim de «israelita», esta accepció és desaprovada per l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.[13]
Hebreu, israelita, judeu, israelita
[editar | editar còdic]Lo judeu no és solament un assunt de religió, sino que també es referix a pertànyer a un poble o nació: als habitants de l'antic Regne de Judá o a aquells hebreus que varen retornar a la Terra Santa després del Captiveri de Babilonia.[14]
En considerar-se estrictament, les tribus d'Israel no són "judeues" sino tribus israelitas, cosa que també pot ser aplicada en els casos de Saúl, David i Salomón.
I, encara que els térmens hebreu, israelita i judeu siguen a voltes amprats de modo indistint, com si foren sinònims, lo cert és que des del punt de vista de la seua història, no ho són. Supondre'ls sinònims és el resultat de certa confusió que pugues en determinats casos emergir quan es considera la prou complexa història de l'antic Israel (poble i territori). En atres paraules, el seu us com a sinònims pot ser efectiu en certs casos, mes es torna problemàtic quan es tracta de categorizar.
Històricament és freqüent i acceptat per convenció que:
Els hebreus són Abraham Avinu i els descendents d'Isaac.
Els israelitas són els qui varen habitar Canaán o la Terra d'Israel, és dir, el territori a on es varen establir els fills de Jacob, i inclou als monarques del regne d'Israel (tant unit com quan es va separar del regne de Judá).
Els judeus són els habitants del regne de Judá i tots aquells hebreus que retornen de l'exili en Babilonia, junt en els seus descendents: a partir de llavors (i ya que no es coneixen sobreviviente dels israelitas que havien segut exiliats en Nínive), el poble d'Israel és també conegut com a poble judeu; en térmens religiosos, judeus són també que practiquen el judaisme (i finalment són reconeguts com a tals pel rabinato). En tot, ser judeu no és únicament pertànyer a la religió judeua o portar a terme les observances rituals i llitúrgiques del judaisme (vegen-se les consideracions generals sobre això que es troben en el text introductori de l'entrada Història dels judeus). Des d'el XIX en avant, hi ha ademés judeus seculars i llaics, escèptics, agnòstics, i fins a ateus.
En tot, cap dels tres térmens enumerats és sinònim de israelita, vocablo que designa a l'habitant del modern Estat d'Israel. A dit país li'l coneix també com a Estat Judeu i Estat Hebreu (sense amprar-se en este cas particular el terme "israelita", que per lo general sol reservara per als ya mencionats hebreus de l'Antiguetat o per a algunes comunitats judeues diaspóricas - eixemple: Congregació/Comunitat Israelita de [tal o com] país/ciutat, etc.).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ És dir, «el que va lluitar en Deu», segons el llibre del Génesis). Plantilla:Bíblia. Israelita seria llavors també tot descendent de les dèu tribus perdudes del Regne del Nort, al que antigament es coneixia com Israel.
- ↑ Mark Smith, The Early History of God: Yahweh and Other Deities of Ancient Israel, Eerdmans, 2002, pp. 6–7: «A pesar del model tradicional que presentava a cananeos i israelitas com a pobles culturalment distints, les senyes arqueològiques actuals posen en dubte eixa visió. La cultura material de la regió mostra numerosos punts comuns entre israelitas i cananeos en el periodo de Ferro I (c. 1200–1000 a. C.). El registre sugerix que la cultura israelita se superponia en gran mida en la cananea i derivava d'ella... En resum, la cultura israelita era en gran part de naturalea cananea. En l'informació disponible, no pot sostindre's una separació cultural radical entre cananeos i israelitas en el periodo de Ferro I».
- ↑ Frevel, Christian, History of Ancient Israel, Atlanta, Geòrgia, SBL Press, 2023, p. 33: «Israel es va desenrollar en la terra i no fòra d'ella (en Egipte, en el desert, etc.)».
- ↑ Faust, Avraham (2023). «The Birth of Israel», The Oxford History of the Holy Land, Oxford University Press, pp. 5–33. ISBN 978-0-19-288687-3.
- ↑ Faust, Avraham. Judah in the Neo-Babylonian Period, Society of Biblical Literature, p. 1. doi:ctt5vjz28 10.2307/j. ctt5vjz28. ISBN 978-1-58983-641-9.
- ↑ Exile and Return: The Babylonian Context, Walter de Gruyter, pp. 7–11, 30, 226.
- ↑ Encyclopaedia Judaica, 2nd edició (vol. 3), p. 27.
- ↑ Adams, Hannah. The history of the Jews: from the destruction of Jerusalem to the present clave, Duncan and Malcolm and Wertheim. OCLC 894671497.
- ↑ Brenner, Michael. A short history of the Jews, Princeton, New Jersey: Princeton University Press. OCLC 463855870. ISBN 978-0-691-14351-4.
- ↑ Ostrer, Harry. Legacy: A Genetic History of the Jewish People, Oxford University Press USA. OCLC 798209542. ISBN 978-1-280-87519-9.
- ↑ Kartveit, Magnar. “Review of Knoppers, Gary N., Jews and Samaritans: The Origins and History of Their Early Relations (Oxford: Oxford University Press 2013)”. Journal of Hebrew Scriptures 14. doi:. ISSN 1203-1542.
- ↑ 13,0 13,1 Real Acadèmia Espanyola. «israelita». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 19 d'octubre de 2009. «No deu usar-se la veu israelita com a gentilici del modern Estat d'Israel.»
- ↑ L'apartat té la seua base bibliogràfica en: Simón Dubnow, Manual de l'història judeua, Buenos Aires: Sigal, 1977; Hans Borger, Uma história do povo judeu, 2 vols., Sant Pablo: Séfer, 2002; Élisabeth Roudinesco, A regressos en la qüestió judeua (2009), Barcelona: Anagrama, 2011; Antoine Germa et al., Els Juifs dans l'histoire, Seyssel i París: Champ Vallon, 2011; Helena Lewin et al., Judaisme i cultura: fronteiras em movimento, Riu de Janeiro: Imprimatur, 2013; i Santiago Kovadloff, L'extinció de la diàspora judeua, Buenos Aires: Emecé, 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Israelita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.