Anar al contingut

Tribus d'Israel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tribus d'Israel
Erro al crear miniatura:
Mosaic israelita simbòlic de les dotze Tribus d'Israel. Sinagoga de Givat Mordechai, Jerusalem.
Erro al crear miniatura:
Bíblia d'Alba, bíblia hebraica, versió sefardí, traduïda a la romanç, 1422-1433, fol. 57v: Tribus de Donen i Gad.[1]
Erro al crear miniatura:
Símbols de les dotze Tribus d'Israel. Detall de mosaic en el Barri Judeu de la Ciutat Vella de Jerusalem.

Les tribus d'Israel és la narrativa bíblica que explica l'orige dels israelitas a través del patriarca Jacob i els seus fills, que els seus descendents serien els habitants del Regne d'Israel i de Judá.

Si be en el camp científic, l'història de l'antic Israel fins a començos del primer mileni a. C. permaneix en part considerable alguna cosa desconeguda,[2] alguns erudits moderns són escèptics sobre si alguna volta va haver dotze tribus israelitas, i creuen que l'us del número 12 provablement signifique una tradició simbòlica com a part d'un mit fundacional nacional.[3]Atres erudits disputen esta posició.[4] Els investigadors solen ubicar l'establiment dels hebreus en Canaán cap a l'any 1220 a. C.[5]

Narrativa bíblica

[editar | editar còdic]

Segons el Génesis, Abraham era un nómada, Yahweh se li apareix i li promet la terra de Canaán a ell i a la seua descendència en hereteu perpètua.

En este punt se separen dos poblacions: israelitas i ismaelitas, que en el futur supondran dos de les tres religions abrahàmiques: el judaisme i l'islam. I és que la dòna d'Abraham, Sara, era infértil, i va oferir a Abraham tindre descendència a través de la seua sirvienta personal, Agar. De l'unió va nàixer Ismael, del com descendixen els ismaelitas, ya que el relat bíblic narra que finalment Yahweh va concedir a Sara tindre un fill, Isaac; i, per tensions en Sara, Agar va ser expulsada. La Torá i la Bíblia narren que Yahweh va donar preferència a Isaac i va dir a Abraham que seria en est en qui confirmara el seu pacte com a pacte perpetu, si ben un àngel es va aparéixer a Agar despuix de ser expulsada i va prometre que la seua descendència també seria incontable. Pel contrari, l'islam dona a entendre a través del Corán la preferència de Deu per Ismael, i que per tant els ismaelitas serien el seu poble elegit.

És en Isaac, per tant, en qui continua el relat bíblic. Isaac va tindre mellizos; Jacob i Esaú. Yahweh va declarar la seua preferència per Jacob: «... yo vaig amar a Jacob, i vaig avorrir a Esaú...».[6] Temps despuix, un àngel se li va aparéixer a Jacob qui lo renombra «Israel», al que Yahweh promet una gran descendència.

De Jacob (ara Israel) eixiria una nació i molts pobles, puix va tindre 12 fills, que conformen l'orige de les 12 tribus, si be en un matís: Jacob va concedir als fills del seu primogènit José, és dir, Efraín i Manasés, una tribu pròpia a cada u (i de fet es convertirien en el futur en les més importants del Regne d'Israel, ancestros dels actuals samaritanos), per lo que realment parlaríem de 13 tribus; pero es parla de 12 en referir-se al repartiment que posteriorment es farien de la terra promesa en temps de Moisés, ya que la tribu de Leví (el seu tercer fill) serà consagrada per Deu per al servici del Tabernáculo i després del Temple de Jerusalem, per lo que no rebrien porció de terra en hereteu.

L'història bíblica continua puix en José, primogènit de l'amada esposa de Jacob, Raquel. Els seus mig germans li sentien enveja, aixina que ho venen a Egipte com a esclau. En interpretar un somi profètic del Faraó, va ser lliberat i elevat a la categoria de chaty. En temps d'hambruna va salvar al poble egipcíac i va fer entrar en el país a la seua família, i els va otorgar la Terra de Gosén, a on es convertirien en el Poble d'Israel. Despuix de les mort de la primera generació (José i els seus germans) el Poble d'Israel va experimentar una explosió demogràfica i el nou Faraó, tement un alçament i eventual caiguda d'Egipte, va prendre vàries mides com utilisar-els en treballs forçosos i inclús la mort dels varons recent naixcuts per a controlar la població. Uns dels recent naixcuts tirats a l'aigua va ser Moisés, que décades més vesprada seria el llegislador del Poble d'Israel. Yahweh ordena a Moisés traure als hebreus d'Egipte i dur-els a Canaán.

Despuix de 40 anys vagant pel desert, varen aplegar a la Terra d'Israel, repartint-se el territori entre 12 de les 13 tribus, formant cada una un clan al mando d'un cacic tribal. Les tribus d'Israel enfrontaven enemics comuns per les invasions d'atres tribus de la regió, com els filisteos. Davant tal amenaça, la societat tribal dispersa forma la condició d'un únic estat cridat Regne unificat d'Israel, pero despuix d'una crisis hi ha un alçament militar, i despuix de la mort de Salomón (fill de David) es produïx la cisma dividint el regne en dos, al nort Israel i al sur Judá. Solament Judá, en dos tribus, va quedar fidel a la Casa de David.

Els dotze fills d'Israel

[editar | editar còdic]

Segons la recolecció bíblica, onze dels fills de Jacob varen nàixer en Labán (Padan-Aram); excepció a esta regla va ser el cas de l'últim fill de Jacob, Rebuig, que va nàixer en el camí de Bethel a Efrat.

Els fills de Jacob varen ser importants líders i tradicionalment li'ls coneix com Shivtei Kah, degut a que varen anar els "Fundadors de les Tribus de Deu".[7]

En el camp de la creència es considera que els dotze fills de Jacob varen viure tots ells en el periodo durant el qual Rubén va viure: el primer fill de Jacob, se sosté, els va sobreviure a tots.[8] Pero ubicar als fills de Jacob dins del marc d'història no resulta fàcil. En tot, generalment sol ubicar-li'ls en algun moment anterior al periodo dels Juges i al periodo Monàrquic, els inicis del qual es remonten als sigles XII i XI a. C., respectivament.[9] En lo que concernix al punt de vista científic, l'historiador Michael Brenner indica que "l'història d'Israel fins a començos del primer mileni anterior a l'era cristiana nos és en gran part desconeguda".[10] No obstant, llevat rares excepcions,[11] existix per lo general consens en ubicar als fills de Jacob i a la conquista del Canaán en el XIII[12] L'historiadora Gabrielle Sigau-Rajna ubica l'establiment dels hebreus en Canaán cap a 1220 abans de nostra era,[13] cosa que és també sostinguda per l'arqueòloga Sarah Kochav.[14] Coincidente en abdós és la posició del rabino i historiador Josy Eisenberg.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Inscripcions: "Figura de Donen i la seua pendon [...] a figura d'un culebro en ales d'agila i de l'atra parell una aguyla"; "Figura de Gad i en el seu estandart del manera d'omnes afinados com jineste".
  2. ↑ L'historiador Michael Brenner escriu que "l'història d'Israel fins a començos del primer mileni anterior a l'era cristiana nos és en gran part desconeguda" (Breu història dels judeus [2008], Buenos Aires, 2012, p. 23).
  3. ↑ Glassman, Ronald M.. The Origins of Democracy in Tribes, City-States and Nation-States, Cham: Springer, p. 632. doi:10.1007/978-3-319-51695-0_60. ISBN 978-3-319-51695-0.
  4. ↑ Blum, Erhard (2020). «The Israelite Tribal System: Literary Fiction or Social Reality?», Krause, Joachim J.; Sergi, Omer; Weingart, Kristin (ed.). Saul, Benjamin and the emergence of monarchy in Israel: biblical and archaeological perspectives, SBL Press, p. 213. ISBN 978-0-88414-451-9.
  5. ↑ Gabrielle Sigau-Rajna ubica l'establiment dels hebreus cap a 1220 a. C. (L'abecedaire du Judaïsme, París: Flammarion, 2000, p. 116), cosa que és també sostinguda per l'arqueòloga Sarah Kochav (Grans Civilisacions del Passat: Israel, Barcelona: Foli, p. 26). Diferent i minoritari és el punt de vista dels creents judeus ortodoxos, els qui a través de l'Unió Ortodoxa sugerixen que els dotze fills de Jacob varen viure entre 1568 i 1413 a. C. (consultat 29 de juny de 2014).
  6. ↑ Plantilla:Bíblia
  7. ↑ Est és el punt de vista dels membres de l'ortodòxia judeua, els qui sostenen que tots els fills de Jacob varen ser ademés tots "grans líders" ("Sons of Yaacov", Orthodox Union, 11 de febrer de 2014; accedit 30 de juny de 2014).
  8. ↑ "Sons of Yaacov", Orthodox Union, 2014.
  9. ↑ L'historiador Simón Dubnow data l'inici del periodo dels Juges en el sigle XII a. C. i, segons ell, el regnat de Saúl es va iniciar en l'any 1067 (Manual de l'història judeua: des dels seus orígens fins als nostres dies, Buenos Aires: Sigal, 1977, pp. 60 i 80, respectivament).
  10. ↑ Breu història dels judeus [2008], Buenos Aires, 2012, p. 23.
  11. ↑ Considere's, per eixemple, lo que afirmen els judeus ortodoxos a partir del pla de la creència: els fills de Jacob varen viure entre 1568 i 1413 a. C. (Orthodox Union: Sons of Yaacov), idea que equival a dir res més ni res menys que tres sigles ans que els hebreus hagen segut lliberats de l'esclavitut en Egipte; en efecte: l'Èxodo, sosté Gabrielle Sigau-Rajna, va tindre lloc cap a 1250 a. C. (L'abecedaire du Judaïsme, París: Flammarion, 2000, p. 116).
  12. ↑ Dubnow, Manual de l'història judeua, p. 50. A la posició de Dubnow se li sumen aquelles d'autors tals com Josy Eisenberg, Gabrielle Sigau-Rajna i Sarah Kochav.
  13. ↑ L'abecedaire du Judaïsme, 2000, p. 116.
  14. ↑ Grans Civilisacions del Passat: Israel, Barcelona: Foli, 2005, p. 26.
  15. ↑ Unix histoire dones Juifs, París: C. A. L., 1970, p. 31.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brenner, Michael. Breu història dels judeus (2008), Buenos Aires, 2012
  • Dubnow, Simón. Manual de l'història judeua: des dels orígens fins als nostres dies, Buenos Aires: Sigal, 1977
  • Eisenberg, Josy. Unix histoire dones Juifs, París: C. A. L., 1970
  • Johnson, Paul. L'història dels judeus, Barcelona, 2010, isbn 978-84-9872-408-0
  • Kochav, Sarah. Grans Civilisacions del Passat: Israel, Barcelona: Foli, 2005
  • Sigau-Rajna, Gabrielle. L'abecedaire du Judaïsme, París: Flammarion, 2000


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tribus_d%27Israel&oldid=1152796»